El descobriment del supermercat

«Els Estats Units, interessats a presentar cada any a la Fira de Barcelona aquelles innovacions que suposen per a Espanya la màxima actualitat, han assistit al present certamen amb un supermercat modèlic, còpia exacta d’un altre d’existent en una capital nord-americana». Va tenir lloc el 1959. El text (si és llegit, s’aconsella veu nasal, entonació No-Do) encapçalava l’article principal del Diari de la Fira de Mostres de Barcelona. L’anomenat període autàrquic del franquisme (1939-1959) estava a punt d’arribar al final. Aviat arribarien els anys del desarrollismo, però a finals dels anys 50 el record de la fam i l’escassetat era molt viu, així que la decisió de la missió comercial dels Estats Units de mostrar què era i com era un supermercat al seu pavelló de la Fira de Mostres va ser un èxit de públic colossal.

    El «refulgent niquelat» i la «impressionant netedat» van impressionar el redactor de la notícia, Joaquín Grau. «Resulta impressionant el nombre i la varietat dels productes exposats». No és que sigui un secret el que aquell any va succeir al recinte firal de Montjuïc, però records així se solen esvair. Per fortuna, després d’uns 15 anys de pacient treball, la Fira ha convertit per fi el seu enorme magatzem de documents en un arxiu perfectament sistematitzat, un gran salt pel qual estan d’enhorabona els historiadors i curiosos. Barcelona ha guanyat un arxiu crucial per entendre la seva història recent.

    La literatura acadèmica ha sigut molt exhaustiva fins ara amb les dues grans expos de la ciutat, la del 1888 i la del 1929. Tenen la seva novel·la i tot, La ciudad de los prodigios, amb Onofre Bouvila com a metàfora de la transformació que tots dos magnes esdeveniments van suposar per a Barcelona i la seva societat.

    Tant brillen en el passat de la ciutat aquestes exposicions, una d’elles universal i l’altra internacional, que han eclipsat parcialment el paper de les successives fires de mostres que, amb interrupcions degudes a la guerra, es van celebrar entre els anys 1920 i 1991.

DEL DONUT AL CACAOLAT / Entre una expo i una fira hi ha una diferència essencial. La primera és una exhibició del múscul del progrés. Per exemple, en la del 1929, Alemanya va presumir del seu Graf Zeppelin, que amb el seu lent vol sobre la ciutat va causar una profunda admiració.

    Les fires tenen un propòsit més comercial. Tenen alguna cosa encara de l’ànima de les fires medievals, però en el cas de Barcelona, fruit de l’aïllament internacional que va patir Espanya després de la segona guerra mundial, la fira de mostres va ser bastant més que un soc amb el més nou que havia arribat al mercat, va ser un cordó umbilical amb la resta del món, una mena d’espiell a la porta. Es va accentuar, doncs, la tradició d’anar a la fira de mostres a conèixer les novetats que portaria el futur.

    El 1933 s’hi va poder degustar el Cacaolat. El 1956 s’hi va assaborir el Donut. Durant anys se la va conèixer com la Fira de l’Entrepà. Per a la primera desfilada de models en biquini a Espanya es va haver d’esperar fins al 1968 i va ser també a la fira de mostres. Són detalls caçats a l’atzar dels documents de l’arxiu, però cap (qüestió de gustos) com el conjunt de textos i fotos que relaten l’admiració que va desfermar el primer supermercat.

    Hi ha una anècdota estupenda, posterior, del 1976, que exemplifica a la perfecció el que la visió d’un primer supermercat pot comportar. Li va succeir a Viktor Belenko, al seu dia famosíssim, un pilot de l’URSS que va desertar a bord del seu Mig-25, un caça que mai havia sigut possible estudiar a l’altre costat del teló d’acer. La CIA va interrogar Belenko durant mig any i, un dia, li va permetre sortir de les instal·lacions on estava reclòs.

    La seva primera visita va ser a un supermercat del poble més pròxim. En entrevistes posteriors va confessar que estava convençut que aquella acumulació de productes en prestatgeries era un engany dels serveis secrets, un muntatge propagandístic. Va veure un paquet etiquetat com a Freedom. Li va atraure la imatge de la guapíssima noia de l’embolcall. Eren compreses. Va comprar una mica de menjar i li va semblar deliciós. Era de gat. Total, que el 1959, milers de barcelonins van tenir la seva pròpia Belenko experience, encara que ben guiada, de la mà de la fira de mostres.

    «Que als supermercats es vengui menjar preparat per a animals no vol dir que aquests hi puguin entrar». Els textos de presentació de l’estand dels EUA eren subtilment un manual d’instruccions del supermercat. «La pràctica ha demostrat que mosseguen i embruten els articles situats en els prestatges més baixos».

NENS, SÍ / Els nens, en canvi, sí que hi són ben rebuts, i així es va informar els visitants. «Els més petits poden estar asseguts en un enginyós espai particularment destinat per a ells, existent als carretons de mà que s’utilitzen per traslladar els productes que es van agafant de les prestatgeries». «Un espai metàl·lic fa que les cames del nen pengin a l’aire, i així aquest queda fortament agafat, sense perill de caure». 

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

    Semblen obvietats, però els primers protosupermercats van néixer als EUA el 1916, tal com es va encarregar d’explicar a la fira de mostres l’exactor i el 1959 ambaixador a Espanya, John Davis Lodge, així que cinc dècades d’avanços en aquesta matèria s’havien d’explicar detingudament. «Qualsevol tecnologia prou avançada és indistingible de la màgia», va sentenciar una vegada Arthur C. Clarke.

    Aquell primer supermercat d’Espanya tenia una mica de màgia, amb les seves «serres elèctriques que desossen i tallen la carn», i amb les bàscules que eliminen el pes de l’embolcall, queixa comuna a les botigues barcelonins de l’època, que servien els talls d’embotit amb paper cada vegada més gruixut.