Rutes de matinada (2)

Barcelona, 5 AM: amor davant el seminari

Una parella surt de l’Arena i envaeix el carril bici per petonejar-se sense tenir en compte els riscos. És amor i, per tant, cec.

Barcelona, 5 AM: amor davant el seminari

JORDI COTRINA

2
Es llegeix en minuts
Bernat Gasulla
Bernat Gasulla

Subdirector

ver +

Barcelona, les 5 AM. El ciclista matiner puja per Marina cap al pont que porta el mateix nom. Es veuen més cotxes de la Guàrdia Urbana o dels Mossos. I és que, just a l’inici del pont, a la confluència entre Almogàvers i la Meridiana, desenes de joves s’amunteguen a les estacions de bus o de l’L-1 per tornar a casa. Aquí un no els pot parlar del soroll, però ha vist plors, ha vist rialles i, sobretot, ha vist llargues cues davant la xurreria. L’oasi del noctàmbul famolenc després d’una festa al ‘Triangle Golfo’ del Poblenou que ha esgotat les reserves. N’hi ha d’altres que busquen l’escapada a l’altre costat de Marina, a l’estació de Llacuna de l’L-4. Imatge de derrota després de la gran festa.

Seguim per Marina. A la dreta, les restes del que ha sigut de manera pertinaç la gran zona d’acampada de sensesostre a Barcelona. Un ha vist incendis de contenidors i cotxes, explosions de càmping gas. Pocs veïns hi ha allà que es puguin queixar.

El ciclista creua Gran Via i, després, agafa Diputació. L’ambient canvia radicalment. L’Eixample està adormit en aquesta zona. Una jove llança una mirada furtiva abans de creuar el llindar de la porta de la seva escala. ¿Por? Molt possiblement. El supermercat de 24 hores desprèn una llum encegadora. Malbaratament energètic al ‘paqui’. A dreta i esquerra, els sensesostre aprofiten el precari refugi del portal per dormir. A l’estiu no fa falta gaire més. Però no tots són sensesostre. Turistes ebris dormen la mona aprofitant el mateix parapet.

A l’acostar-nos a Balmes, a poc a poc, va creixent la gresca. És l’hora de tancament de l’Arena. ¿Ho entenen? Als dos costats del carrer, grups bulliciosos de joves esgoten una consumició impossible. O canten. O riuen. O esperen un gentil taxi. Una parella envaeix el carril bici per petonejar-se sense tenir en compte els riscos. És amor i, per tant, cec. A l’altre costat de Balmes, les parets del seminari diocesà miren i callen. Grups de voltors de mirada tèrbola planen per la zona abans d’arribar a Enric Granados. Alguna ànima perduda en un dels 11 eixos del soroll de Barcelona.

La mirada de Rosalía

Notícies relacionades

Després de creuar Tarragona, Consell de Cent ‘ressuscita’ davant l’atenta mirada de la paret d’obra vista decorada amb l’enorme rostre de Rosalía a Creu Coberta. Torna l’ambient d’inici de la jornada laboral i dels ‘currants’ que busquen el metro a Hostafrancs. I, allà, l’encreuament amb Creu Coberta, un dels eixos que es tanquen per als vianants durant els caps de setmana, i un dels encreuaments més perillosos de Barcelona fins i tot respectant religiosament les normes de circulació. Venen cotxes per totes bandes. I a tot drap.

Barcelona. Passen alguns minuts de les 5 AM. La ciutat es desperta o se’n va a dormir. Però enlloc està escrit que a aquelles hores no et juguis la pell a l’asfalt.