Balanç

Barcelona registra un augment d’atacs racistes i redueix la LGTBI-fòbia

  • L’Oficina de No Discriminació de l’Ajuntament de Barcelona aborda 110 casos, sobretot per racisme, durant la primera meitat del 2022

Manifestación en El Masnou contra el racismo .

Manifestación en El Masnou contra el racismo . / ANNA MAS (Zeta_intramedia)

5
Es llegeix en minuts
Toni Sust
Toni Sust

Periodista

ver +

Carlos Eslava és colombià. Va néixer a Bogotà i va arribar a Barcelona fa 13 anys. Viu a l’Hospitalet. Tant temps després, diu, ja se sent d’aquí. Però no és una cosa que algú comparteixi. Ja havia tingut algun incident racista: «Un em va convidar a anar-me’n al meu país, però com que soc tan tossut, no me’n vaig anar». És comunicador social i periodista i dirigeix un «magazín atípic», de 7.00 a 11.00 a www.lamovidalatina.com. El Nadal passat anava amb cotxe amb una amiga per la Gran Via quan es van trobar en un embús, a l’altura de la Rambla, arran d’una manifestació a la plaça de Catalunya. Era un dissabte. El Carlos i la seva amiga s’ho van prendre amb filosofia.

Una senyora enfadada

«Un taxi intentava passar entre els cotxes. Nosaltres estàvem parlant i rèiem. La clienta del taxi no tenia un bon dia. Feia cara de desesperació i potser va interpretar que em reia d’ella. Quan ens en vam adonar estava colpejant la finestreta de l’acompanyant. La meva amiga la va baixar i ella es va despatxar amb insults i ens va dir: «¡Sudaques! ¡Tornin-se’n al seu país!».

El Carlos, colombià, i una amiga seva van ser víctimes de la invectiva d’una senyora molesta per què arribava tard, que els va convidar a anar-se’n del país

Explica el Carlos que tant ell com la seva amiga tenen un aspecte «ètnic»: «Resulta evident que no formem part de la raça ària. Semblo més pakistanès que res més. M’ho prenc a broma». La seva amiga va arribar a respondre a la clienta del taxi: «Només va aconseguir dir-li «vella racista».

Multa de 1.125 euros

«Jo li vaig dir que pugés la finestreta», prossegueix. «Vaig baixar del cotxe i em vaig dirigir a dir-li que deixés de colpejar el cotxe. I llavors dos guàrdies urbans li van demanar la documentació i fins i tot em van preguntar si volia denunciar el taxista, perquè no hauria d’haver permès que ella baixés. Quant a la dona, els agents em van advertir que no havia ni de denunciar, que actuarien d’ofici».

L’assumpte va acabar en mans de l’Oficina de No Discriminació del consistori, fonts del qual informen que la dona, que segons Eslava devia tenir una mica més de 40 anys, va ser sancionada pel seu comportament amb una multa de 1.125 euros.

Visita ben aviat

«Per a mi, no era una senyora que volgués insultar llatins, crec que va trobar un alleujament en mi. L’interessant de tot és que hi va haver una conseqüència», argumenta Eslava, que té intenció de visitar l’Oficina de la No-Discriminació de l’Ajuntament de Barcelona aviat, per conèixer-la: «Em van trucar dues vegades pel succeït».

El seu és un dels casos que ha abordat en els últims mesos l’oficina, que durant el primer semestre del 2022 ha tractat 110 expedients. Segons l’organisme, la majoria de motius de discriminació registrats dins d’aquestes situacions, en 40 de les 110, són el racisme i la xenofòbia, que puja com a causa en el període citat si es compara amb el del primer semestre del 2021. En canvi, els atacs a persones per LTGBIfòbia, 26, es redueixen una mica.

En la meitat dels atacs per racisme o xenofòbia s’ha apreciat una vulneració del seu dret a la integritat moral. En el cas dels atacs a persones LGTBI, un 30% de les vulneracions van afectar la seva integritat física.

Entre el total de víctimes d’alguna discriminació constatada aquest mig any per l’oficina municipal, un 51% van ser homes, un 40%, dones, i la resta col·lectiva o d’altres.

348 demandes

L’Oficina de No discriminació va doblar del gener al juny les tasques d’informació gestionades en el mateix període del 2021, i va formar més de 500 persones en l’àmbit dels drets de la ciutadania. La primera tasca de l’oficina és atendre les víctimes de discriminació i l’orientació i les accions de suport perquè aquestes s’apoderin.

Durant la primera meitat d’aquest any, l’estament va rebre 348 demandes de les quals les 110 ja citades van donar peu a l’obertura d’un expedient, mentre que 238 van ser peticions d’informació i consultes. Dels 110 expedients, un 38% va requerir la intervenció del servei socioeducatiu; el 34% va necessitar orientació jurídica; el 12% va acabar en una derivació a altres serveis; un 9% va portar a una intervenció psicosocial, i un 7% va comportar intermediació.

El regidor de Drets de ciutadania, Marc Serra, remarca que les dades indiquen que hi ha hagut menys situacions de discriminació denunciades i destaca que els esforços d’assessorament jurídic per part de l’oficina «s’han doblat». Esgrimeix l’increment en formació com una mostra de la seva implantació en la societat, i assegura que el servei arriba cada dia a més ciutadans.

Els porters de la discoteca Shôko no van deixar entrar una noia trans i van precisar una amiga seva que aquest n’era el motiu

Porters de discoteca

Un altre dels casos que ha tractat l’oficina és el de la Sofia, nom suposat d’una noia d’imatge, una figura habitual en discoteques i celebracions. «Et conviden a sopars i begudes, si algú demana una ampolla, portes bengales», explica. La Sofia, que és trans, no havia tingut mai el problema amb què va topar al març a la discoteca Shôko. De sobte, els porters no la deixaven entrar.

Notícies relacionades

«Vaig arribar una mica tard i les meves amigues ja eren dins. I els porters em deixaven fora». No deien per què. Al cap de poca estona va pujar una de les amigues, enutjada, i els va preguntar què passava. Ells van contestar que l’habitual és que hi acudissin noies d’imatge, «ni nois ni trans». La Sofia no ho va escoltar, però quan l’hi van explicar es va indignar.

Va demanar un full de reclamació, que van trigar molt a donar-li, i que no va aconseguir fins que va trucar a la policia. També li sembla sorprenent i indignant que els que la van tractar així per ser trans fossin porters negres, membres d’un col·lectiu habitualment discriminat. «És la primera vegada que em passa», explica encara indignada, i remarca que primer li van vetar l’entrada quan el local estava en horari de restaurant, quan és habitual que les discoteques exerceixin el dret d’admissió però no passa mai quan algú va a menjar a un lloc.