Les bicicletes de la KidicalMass s’apunten un quilomètric èxit a Barcelona

Hi ha antecedents de concentracions ciclistes més grans a Barcelona que la celebrada aquest diumenge, amb punt de partida i d’acabament al parc de Joan Miró. A les hemeroteques apareixen cròniques de la Festa de la Bici del 2005 amb titulars que, si són certs, fan caure d'esquena. Es va assegurar que 17.000 ciclistes van participar aquell 12 de juny en aquella jornada reivindicativa. La ciutat disposava llavors de 125 quilòmetres de carrils bici i els usuaris en reclamaven molts més. Avui n’hi ha 248 i s’ha promès que ben aviat la longitud total serà de 308 quilòmetres, però els organitzadors de la KidicalMass barcelonina, com Rosa Suriñach, conviden les autoritats municipals a sortir d’aquest discurs confortable que és el nombre de quilòmetres construïts, meritori, sens dubte, i a endinsar-se en un debat més complex, el fet que no són prou segurs, perquè són estrets i perquè de vegades són envaïts per cotxes i motos, i, sobretot, perquè el seu ús quotidià sembla, ara com ara, inimaginable perquè els nens vagin sols a l’escola.

La primer KidicalMass de Barcelona, de fet, ha germinat gràcies a l’èxit creixent dels bicibus escolars, una iniciativa que va néixer a Sarrià, sense que ningú li prestés gaire atenció, però que quan va ser trasplantada a l’Eixample va adquirir fama internacional. En la manifestació pels carrers de la ciutat s’hi han ajuntat, doncs, la desena de bicibusos existents fins ara a la capital catalana, una dotzena més d’altres ciutats pròximes i també una constel·lació de plataformes de defensa de la bicicleta, com les que periòdicament ocupen de manera sorprenent túnels de la ciutat, com els de Vallvidrera i la Rovira, per reivindicar que s’habiliti allà també un carril bici.

Els bicibusos (pares, mares i fills que es reuneixen per anar a l’escola en bici per la calçada central, no pel carril segregat) se celebren només els divendres i, a més, només al matí. És a dir, no són encara un hàbit quotidià, són una manera de cridar l’atenció sobre que alguna cosa no funciona bé, cosa que implícitament ha quedat clara en el manifest llegit al final de la marxa per la ciutat. A l’Ajuntament de Barcelona se li aplaudeix que hagi pacificat l’entorn de més de 200 escoles de la ciutat, però s’avisa que els accessos als centres escolars, amb les jardineres, bancs, grades i tanques continuen sent illes inaccessibles amb seguretat si es pretén arribar-hi amb bicicleta i, a més, aparcar-les allà de manera ordenada i suficient.

Notícies relacionades

Surt a la venda el pis més car de la història de Barcelona: és al passeig de Gràcia

El pis més barat de Barcelona: una vivenda de 60 metres quadrats per 45.000 euros

«Són saludables, silencioses, en absolut contaminants...», deia Suriñach remarcant l’evident abans que comencés la ruta de la KidicalMass pels carrers de l’Eixample. Un cop finalitzat el recorregut, la sensació entre els assistents era la d’haver participat en una mena de Woodstock de les dues rodes, una celebració d’aquelles que marquen un abans i un després, una cosa especialment important a Barcelona a un any de les eleccions municipals. No està de més recordar que alguns regidors de l’oposició municipal, l’ara esgotada Elsa Artadi, per exemple, van arribar a qualificar el carril bici del carrer d’Aragó de gest de cara a la galeria per part de l’alcaldessa, Ada Colau, i va suggerir implícitament que s’hauria d’eliminar.

La qüestió crucial, al cap i a la fi, és: ¿qui és aquesta suposada galeria? Cal repescar aquí, primer, aquesta imatge suggerida al principi del text. Set travessies plenes de ciclistes equivalen, emissions contaminants al marge, a 21 de cotxes. La mida importa, però en aquesta ocasió en el sentit invers de l’expressió. Menys és més, tot i que sembli el contrari. Al novembre van ser publicades unes interessantíssimes estadístiques sobre les maneres en què es desplacen els barcelonins, un estudi fet (això s’ha de remarcar) només entre veïns empadronats a la ciutat, és a dir, s’exclou aquest més de mig milió de cotxes que cada dia entren a Barcelona. Sense aquest efecte distorsionador dels vehicles exògens, el més cridaner era que només un 10,1% dels barcelonins utilitza el cotxe com a mitjà habitual de transport. Els usuaris quotidians de bicicleta i patinet són un 9,3% dels empadronats a la ciutat, un percentatge, per cert, a l’alça. Els usuaris de la moto, malgrat el que pugui semblar, són només el 7,8%. Amb xifres així sobre la taula, la primera KidicalMass de Barcelona sembla menys anecdòtica.