El desafiament climàtic

La bici i el patinet atrapen el cotxe entre els barcelonins

L’última radiografia de la mobilitat dels que viuen a la ciutat revela la puixança de l’anar a peu i desarbora el mite de la legió de la motocicleta

La bici i el patinet atrapen el cotxe entre els barcelonins

ELISENDA PONS

  • L’última radiografia de la mobilitat dels que viuen a la ciutat revela la puixança de l’anar a peu i desarbora el mite de la legió de la motocicleta

5
Es llegeix en minuts
Carles Cols
Carles Cols

Periodista

ver +
Francisco José Moya
Francisco José Moya

Infografia

ver +

Hi ha cròniques que semblen escrites només per molestar una part dels lectors, i aquesta en podria semblar una, però en realitat només són dades. Els barcelonins (empadronats o simplement residents a la ciutat) que utilitzen el cotxe com a principal mitjà de transport són percentualment el mateix nombre que els que, sumats, utilitzen la bicicleta, el patinet o qualsevol altre artefacte equivalent per als seus desplaçaments urbans. No és això el que sembla suggerir l’observació dels carrers, amb aquest trànsit incessant de cotxes i, per cert, aquest vici que de manera creixent estan adquirint els conductors a recórrer al clàxon com si fos un miraculós desembussador de congestions. Només és, tal com he dit, el que diuen les xifres. El 10,1% dels barcelonins utilitzen el cotxe com a mitjà de transport prioritari. Un 9,3% tria la bicicleta, el patinet i altres artefactes per als seus desplaçaments. Més aviat que tard, potser el 2022, les corbes s’entrecreuaran.

Metro (31,4%) i bus (25,2%) al marge, perquè això és una altra lliga, el mitjà de transport preferit pels barcelonins que han arrelat a la ciutat, no els que cada dia creuen la frontera del terme municipal procedents d’altres ciutats, és l’anar a peu. Ho és per a un 13,2% dels barcelonins. És una xifra en progressió ascendent. L’any 2001 era un anèmic 5%. Era així a costa d’una encara més elevada que avui omnipresència del cotxe als carrers, que era el mitjà de transport habitual llavors del 14,3% dels ciutadans. En 20 anys, la mutació de l’espai públic a la recerca d’un entorn més amable ha sigut més notable del que la memòria col·lectiva tendeix a recordar. Les positives conseqüències, això sí, salten a la vista.

En aquesta amanida de xifres falta, com no podia ser d’altra manera, l’altre gran actor de la via pública, aquest que a través de diversos portaveus autopromociona la seva existència com la gran solució: els motoristes. Barcelona és la ciutat de les motos, diuen en ocasions amb una certa supèrbia. És el mitjà de transport comú d’un 7,8% dels barcelonins. Menys, doncs, que ciclistes i patinadors.

Són totes aquestes dades la lletra petita de l’última enquesta de serveis municipals de l’Ajuntament de Barcelona, la part que injustament va passar desapercebuda quan el 26 d’octubre va ser presentada en públic l’última edició d’aquest informe, amb la inseguretat com a principal preocupació dels barcelonins, i la circulació i la vivenda en segon i tercer lloc. Els titulars, amb bastanta lògica, se’ls van emportar aquestes qüestions i no, en canvi, aquesta radiografia inesperada de la mobilitat. Amb els llums d’alarma que il·luminen aquests dies la Cimera del Clima de Glasglow val la pena repescar aquesta inusual mirada sobre com, si molt o poc, contribueixen els barcelonins a aquesta catàstrofe mediambiental i a la seva solució. Va per barris.

El paisatge dels carrers pot semblar, amb aquestes xifres sobre la taula, un monumental engany visual. Resulta indiscutible que pel carrer d’Aragó circulen més cotxes que pel seu carril bici. Falta per comprendre el que passa, per descomptat, una dada. Cada dia feiner entren a la ciutat uns 536.000 vehicles. Posats en fila índia, només per visualitzar el que significa aquesta dada, formarien una caravana de més de 2.100 quilòmetres de longitud, una cua de cotxes de Barcelona a Copenhaguen.

Un 60% d’aquests 536.000 vehicles diaris es van filtrant en la trama urbana com un xim-xim a través de les diferents sortides de les rondes, però la resta, un 40%, s’injecten al centre de la ciutat a través de quatre artèries: Gran Via, Diagonal, Via Augusta i Meridiana. Aquests vehicles i els dels barcelonins que utilitzen el cotxe particular com a mitjà de transport són, com es remarca sovint, grans devoradors d’espai públic. Segons dades de Barcelona Regional, a tall d’apunt, un 65% dels vehicles que entren cada dia al terme municipal ho fan amb un únic passatger a bord, és a dir, el conductor, que en un 78% dels casos és un home. De fet, una de les grans aportacions de l’enquesta municipal és l’ús radicalment diferent que fan de la ciutat homes i dones, gairebé com si es tractés d’espècies diferents; la primera, motoritzada; la segona, molt més vianant, i a l’hora de viatjar en transport públic també tenen hàbits notablement diferents. De cada tres persones que pugen a un bus, per exemple, dues són dones i la tercera és un home.

La pandèmia, com se sap, és una dent de serra anòmala en la seqüència històrica de les enquestes de Barcelona. El pes del cotxe com a mitjà de transport preferit ha crescut durant el desconfinament fins a aquest 10,1% esmentat al principi, però el 2018 eren un 8,4% els enquestats que marcaven aquesta casella en la resposta. Tot apunta, no obstant, que és una cosa conjuntural. El parc mòbil dels barcelonins és incessantment minvant des de fa molts anys. Segons l’últim còmput disponible, el 2019 els barcelonins sumaven 486.403 cotxes. Fa un quart de segle n’eren 624.893. Això és una notable desmotorització. Les raons són diverses. A l’enquesta se suggereixen un parell d’idees. Segons la taula de resultats, hi ha cotxe en un 56% de les llars de la ciutat. En un 31,3% no n’hi ha perquè consideren que no el necessiten. En un altre 12,6%, simplement perquè no s’ho poden permetre. La ciutat, en aquest apartat, no és per descomptat homogènia. Com ja he dit abans, va per barris. En més del 77% de tots els barris de Sarrià-Sant Gervasi hi ha com a mínim un cotxe. Al Gòtic, anvers de la moneda en aquest capítol, només tenen cotxe un 21,4% de les llars.

Notícies relacionades

L’impossible (almenys fins que la bateria de preguntes de l’enquesta es reformuli i ampliï el ventall de qüestions a respondre) és saber a data d’avui quantes bicicletes o patinets hi ha a la ciutat. ¿Més que cotxes? ¿Més que motos, segons el cens, 265.946? Hi ha llars amb dues o tres bicicletes i cap cotxe. També hi ha llars sense bicicletes, però poquíssimes amb dos o tres cotxes. L’interessant és aquesta radiografia que retrata la mobilitat dels barcelonins i, mal que pesi i molesti, com els barris amb rendes altes van, en termes d’emergència climàtica, per darrere de la resta de la ciutat, sigui per la raó que sigui. Només a tall d’apunt, a l’Eixample hi ha 294 cotxes per cada 1.000 habitants. A Ciutat Vella, molts menys, 166. El cim l’ocupa en aquesta classificació Sarrià-Sant Gervasi, amb 404 cotxes per cada 1.000 habitants.