Un reial decret donarà suport a la ZBE després de la sentència contra Barcelona

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Miteco) recollirà en un reial decret «els requisits mínims» que han de complir les zones de baixes emissions (ZBE), després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) anul·lés la de Barcelona.

Aquest reial decret servirà per evitar nous problemes a l’hora de fixar aquests espais amb una constitució obligatòria que recull la llei de canvi climàtic per a les poblacions de més de 50.000 habitants a partir del 2023, segons han explicat a Efe fonts del ministeri, que al seu dia ja va elaborar unes directrius, publicades el passat 18 de novembre, «per tal que puguin fer-se servir com guia perquè les entitats locals puguin dissenyar i implantar aquestes àrees».

L’Ajuntament continua la batalla legal

Precisament aquestes directrius «es guien molt per les actuacions portades a terme a Barcelona», on de moment no es paralitzarà la ZBE a l’haver presentat l’Ajuntament un recurs de cassació contra la decisió del TSJC, a l’espera de la resolució final que correspon al Tribunal Suprem.

El tribunal va anul·lar formalment el 21 de març l’ordenança municipalque regula la ZBE de la Ciutat Comtal per «deficiències en la seva elaboració, falta d’informes determinants i per ser excessiu en l’àmbit geogràfic d’aplicació i en el tipus de vehicles exclosos», segons la sentència.

Sentència «sense fonaments jurídics»

El regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de l’Ajuntament de Barcelona, Eloi Badia, ha certificat: «Em consta el cas de municipis que estaven licitant compres de càmeres per al control d’accés a vehicles, compres que han sigut paralitzades després de la sentència», que ha generat «molta incertesa» entre els municipis que ja estaven en procés d’establir una ZBE.

La sentència del TSJC és «opinativa i sense fonaments jurídics», ha lamentat Badia, tot i que ha admès que la memòria que va presentar el consistori barceloní era «molt sintètica, per facilitar-ne la lectura», i «hi havia molts elements que potser van faltar», així que reconeix: «Hauríem d’haver fet una memòria molt més explicativa, amb molt més detall».

Una de les crítiques de la sentència es refereix a l’«excessiva extensió» i «el caràcter uniforme de les restriccions» de la ZBE, que ocupa 95 quilòmetres quadrats repartits entre els municipis de Barcelona, Sant Adrià de Besòs, l’Hospitalet de Llobregat i part d’Esplugues i Cornellà, quan només dues de les onze estacions de mesurament de la qualitat de l’aire –Eixample i Gràcia– superen els limitis de contaminació europeus.

Per Badia, l’apreciació judicial és un «error conceptual» perquè «aquestes dues estacions són representatives del 70% de la població, que viu en una tipologia de carrers similars a aquelles on es troben els mesuradors».

Notícies relacionades

¿Qui hi ha darrere la demanda contra la zona de baixes emissions de Barcelona?

Així funciona la ZBE de Barcelona: totes les claus de la zona de baixes emissions

El regidor també ha retret que la sentència no vegi justificació en l’etiquetatge dels vehicles, ja que «tant la Unió Europea com l’Estat espanyol ho descriuen com una bona eina per aturar la contaminació de l’aire».

L’actual situació «ens situa en una interlocució contradictòria», ha resumit, ja que d’una banda Barcelona «no està complint els objectius de contaminació que marca la Unió Europea» i «el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ens diu que no hem fet prou», mentre que, de l’altra, la sentència suposa que «d’alguna manera ens diu que potser hem fet massa».