Així intentarà Barcelona salvar jurídicament la zona de baixes emissions

Ja durant el procés, el consistori va presentar un document d’al·legacions de 31 pàgines que té poc a veure amb una sentència de 68 folis que arribaria després i que dona escàs marge de maniobra, ja que, segons assenyalen fonts municipals que coneixen bé el cas, la sentència «no té relat jurídic i es limita a aportar un recorregut argumentatiu ideològic que, a més, deixa de banda qualsevol legislació vinculada amb la salut o el medi ambient». El to, prossegueix la mateixa veu, «dificulta articular una resposta legal adequada», ja que això, de fet, ja es va intentar amb les al·legacions. L’ajuntament –el Govern va anunciar que també la recorrerà– prepara un recurs de cassació que es presentarà en dues instàncies: el Tribunal Suprem i el mateix TSJC.

Portar l’assumpte a Madrid implica apel·lar a la infracció d’una normativa estatal, però al consistori no se li escapen un parell de detalls: la sentència dona poc joc per centrar la batalla en lleis i el Suprem sol admetre escassos recursos de cassació. Si cap de les dues vies prospera, ni aquí ni allà, l’única alternativa seria presentar un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional. Si allà tampoc hi ha sort, la zona de baixes emissions haurà de deixar de funcionar tal com la coneixem i l’ajuntament hauria de començar el procés de zero. La ZBE quedaria inoperativa si no ha caigut ja abans, ja que l’entitat que va impulsar la demanda, la Plataforma d’Afectats per les Restriccions Circulatòries (PARC), tenia previst reclamar al jutge abans d’aquest divendres l’execució provisional de la sentència, és a dir, anul·lar el veto als cotxes que pol·lueixen malgrat que la resolució judicial encara no és ferma.

Estratègia jurídica

Les al·legacions presentades pel gabinet jurídic del consistori, a les quals ha tingut accés aquest diari, miraven de contrarestar els arguments de la part denunciant, com la falta d’informes sobre l’impacte econòmic, l’absència de cobertura legal, l’excessiu àmbit d’afectació de la mesura o l’escassetat d’alternatives a la ZBE. La defensa municipal va trufar el seu contraatac de lleis i sentències prèvies, potser pecant de purisme davant una sala que, vist el resultat, acabaria basant la seva decisió final en qüestions bàsicament lligades a la proporcionalitat, el dret a la mobilitat i als perjudicis econòmics que pogués causar la restricció circulatòria. Això, el fet que no només s’estigui rebatent terminologia purament jurídica que pugui convidar a brandir una altra normativa o a interpretar la mateixa però de manera diferent, admet el consistori, complica l’articulat del recurs.

El que no es podrà incloure en la resposta és la llei estatal de canvi climàtic, aprovada posteriorment a l’ordenança municipal que regula la ZBE. De fet, tampoc apareixia en les al·legacions, tot i que sí, curiosament, en la sentència. És un argument que sí que pot utilitzar la política, com ha fet en repetides ocasions la tinenta d’alcaldessa d’Ecologia Urbana i Urbanisme, Janet Sanz, al recordar que aquesta norma obliga a establir zones de baixes emissions en municipis de més de 50.000 habitants. Però això tindria validesa jurídica si s’hagués aprovat anteriorment a desembre del 2019, quan el ple municipal va donar el seu vistiplau a l’ordenança que regula la zona de baixes emissions.

Articles a batre

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Són dos els articles davant els quals s’ha de plantar batalla: l’article 4 de la llei de règim jurídic del sector públic i l’article 5 de la llei de garantia de la unitat de mercat. Tots dos fan referència a la proporcionalitat, a l’interès general, al lliure accés a les activitats de serveis i a la necessitat de triar la mesura menys restrictiva. Tots aquests arguments coincideixen amb la demanda de la PARC, que havia sol·licitat reduir l’espai d’influència de la ZBE, que abasta 95 quilòmetres quadrats, de manera que no afecti tota la ciutat sinó les zones més afectades per la contaminació.

Des del consistori no defugen el debat sobre els interessos econòmics, però dubten que sigui un argument legal de pes per poder tombar la mesura. Els sorprèn, de la mateixa manera, la «nul·la menció a la legislació vigent en matèria de medi ambient», cosa que obre un ventall interminable de noves demandes contra mesures pensades per combatre la crisi climàtica, com el pla de 21 eixos verds a l’Eixample o qualsevol reforma urbanística que restringeixi la mobilitat privada per aconseguir una millor qualitat de l’aire. En aquest calaix entrarien les transformacions de la Meridiana, Pi i Maragall, la Rambla, la Diagonal (pel tramvia) o la Via Laietana, obra que ja ha començat i que, segons ‘La Vanguardia’, la patronal Foment del Treball i l’associació comercial Barcelona Oberta pretenen portar als jutjats. Seria l’enèsima demanda contra el consistori d’Ada Colau.