L’augment de delictes força a reobrir el segon jutjat de judicis immediats a Barcelona

La progressiva normalització de l’activitat econòmica a Barcelona després de l’última onada de la pandèmia implica la recuperació de sectors que van de l’hostaleria, al comerç i el turisme, però també alguns efectes col·laterals no desitjats. I són aquests actors de primera fila els que fa setmanes que alerten que la delinqüència torna a ser molt activa en alguns punts calents i acaben de subscriure una contundent petició conjunta per exigir més recursos per desencallar els processos judicials. La conselleria, al constatar el repunt dels actes delictius després de la treva que va marcar la pandèmia, ha sol·licitat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la reobertura del segon jutjat de guàrdia per a judicis immediats per delictes lleus, com els furts. El president del TSJC ja ha traslladat a la Magistrada Degana la proposta, que s’espera que es faci efectiva ben aviat.

La pressió per a la reobertura arriba després que l’activitat delictiva estigui recuperant els volums prepandèmia, de manera que els judicis per delictes lleus (menys de 400 euros) triguen fins a 100 dies a programar-se. Fa temps que la Conselleria d’Interior també la reclama, ja que amb la pressió policial no n’hi havia prou.

Recuperar el segon jutjat per a aquests casos és una de les demandes més urgents des dels sectors del comerç, l’hostaleria i el turisme, però també es reivindiquen més mitjans per poder accelerar els judicis ràpids (per a delictes castigats amb pena privativa de la llibertat no superior a cinc anys), que s’apliquen a robatoris amb violència o quan el que s’ha sostret supera els 400 euros i es produeix la detenció in fraganti. En l’àmbit estatal, també reiteren la petició de la modificació del codi penal per abordar el problema de la multireincidència, que «comporta que alguns delictes no siguin sancionats com hauria de ser» i es limitin a multes. «És imprescindible i urgent que les administracions i la Justícia adoptin mesures ràpides per disminuir les greus conseqüències de la inseguretat. És una qüestió clau per a l’activitat econòmica i els ciutadans de Barcelona i, de fet, de tot Catalunya», recalquen.

La petició pública dirigida a Justícia i al president de la Generalitat arriba firmada per Foment del Treball, Cercle d’Economia, Cambra de Comerç de Barcelona, Turisme de Barcelona, Barcelona Comerç, Gremi Restauració, Gremi d’Hotels, Comertia, Barcelona Global, Barcelona Oberta i Associació Passeig de Gràcia. Però, en paral·lel, alguns dels afectats també havien enviat cartes reclamant aquell segon jutjat al president de l’Audiència Provincial de Barcelona, la delegada del govern a Catalunya, la consellera de Justícia, la degana dels Jutjats de Barcelona, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el president de la Generalitat, Pere Aragonès. En la nota d’aquest dijous, consideren que els «esforços policials» de Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana, amb un «increment d’efectius i detencions», no es corresponen amb «el sistema judicial».

Dades alterades per la pandèmia

El col·lectiu empresarial emfatitza que «la llei preveu que aquest tipus de judicis immediats se celebrin abans de 10 dies des de la comissió del delicte». Lamenta que el 2018 «aquell termini va arribar a ser d’onze mesos», fins que es va aconseguir crear un segon jutjat el febrer del 2019. Amb aquesta eina i davant la caiguda dels delictes durant la pandèmia, a mitjans del 2021 es va arribar al temps previst per la llei. No obstant, per decisió del Ministeri de Justícia i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i previ aval de la Conselleria de Justícia, al setembre ja es va suprimir aquest jutjat al no veure’s necessari, malgrat les crítiques de sindicats i advocats.

La tesi dels comerciants és que els delictes (robatoris de rellotges, mòbils, furts per badada i d’altres) s’han incrementat, cosa que ha tornat a elevar les esperes per a la celebració de les vistes fins a tres mesos. També lamenten que en el cas dels judicis ràpids se superi l’any, superant els judicis ordinaris.

Les dades de Justícia ho corroboren. L’agost passat l’espera per a aquests judicis era de 14 dies, mentre que ara s’ha passat a 90-100 dies. En aquests moments, una detenció d’aquestes característiques se salda amb una citació per a finals de maig. Per això, dilluns van sol·licitar al TSJC la reactivació de l’esmentat jutjat, presentant un informe sobre el cas. La conselleria és qui aporta els recursos humans per al seu funcionament.

El president del TSJC, Jesús Maria Barrientos, ha traslladat a la jutge degana la proposta d’activació perquè la sotmeti a la Junta Sectorial de Jutges d’Instrucció, és el pas previ necessari.

Preocupació ciutadana

Notícies relacionades

Barcelona va tancar el 2021 amb un 10% més de delictes que el 2020

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

Les patronals creuen que els alts índexs de delictes per habitant a Barcelona que reflecteixen els últims informes del Ministeri d’Interior i el fet que la inseguretat sigui el principal problema apuntat per la ciutadania en les últimes enquestes municipals justifica un augment de la implicació del Govern en els recursos per afrontar el problema dels robatoris. Destaquen que no només afecta la imatge de la metròpolis i la seva atracció o no de turisme de qualitat, sinó també el dia a dia dels barcelonins i els visitants de l’àrea metropolitana.

Una de les entitats més implicades en aquesta causa és la del passeig de Gràcia. El seu president, Luis Sans, ha sigut molt bel·ligerant amb el tema, perquè és testimoni directe de la delinqüència organitzada en aquest i altres eixos cèntrics. Les botigues de luxe, les sortides dels hotels o el pàrquing, són punts on operen molts de multireincidents, on les detencions són «diàries, però els delinqüents tornen a la càrrega en qüestió d’hores». Sans posa com a exemple el cas d’un robatori violent a un treballador d’un hotel de luxe en ple passeig ocorregut (i resolt al moment) el juny passat, i amb data judici per a l’estiu vinent.