Allotjament irregular

Propietaris particulars sancionats a Barcelona porten a judici Airbnb

  • El col·lectiu aglutinat en ACABA va demandar la plataforma per «conducta deslleial i publicitat il·lícita», que els hauria portat a anunciar puntualment les seves pròpies vivendes i rebre importants multes per part de l’ajuntament

Propietaris particulars sancionats a Barcelona porten a judici Airbnb

Ferrán Nadeu

3
Es llegeix en minuts
Patricia Castán
Patricia Castán

Periodista

ver +

«Estimar Barcelona és compartir-la amb el món» o «t’ajudem a arribar a fi de mes» eren els missatges publicitaris d’Airbnb que van seduir milers de barcelonins i els van portar a llogar les seves vivendes a turistes. Molts d’ells mancaven de llicència però van pensar que allotjar ocasionalment o en l’àmbit domèstic (al seu propi domicili) era factible. Fins que van arribar les sancions municipals (de fins a 60.001 euros) i es van veure «enmig» de la croada oberta entre la plataforma i l’Ajuntament de Barcelona perseguint la il·legalitat. Per això, una entitat que els representa, ACABA, va demandar Airbnb per conducta deslleial i enganyosa, entre d’altres. El cas ha arribat aquest dimecres als jutjats.

Tal com va avançar aquest diari, els embargaments i multes van portar a mobilitzar-se particulars afectats, que van constituir ACABA. Van afrontar una doble batalla. Primer perquè l’ajuntament no apliqués el mateix tracte a aquests petits propietaris que als multipropietaris que han fet de la il·legalitat un negoci. I segon, per acabar amb les tàctiques d’Airbnb Marketing Services SL (AMS), a la qual acusen d’haver incentivat el lloguer turístic per dies sense exigir (anteriorment) el número de registre oficial de l’activitat, conforme té llicència. La seva publicitat incitaria a exercir d’amfitrions, sense advertir d’aquests requisits legals, addueixen.

En la primera contesa, el col·lectiu va aconseguir un acord amb el consistori i va frenar l’onada d’execucions de pagament. Tots els associats van deixar l’activitat quan van saber de la il·legalitat, i l’havien portat a terme molt puntualment al seu propi domicili. Com van relatar, ho van fer durant unes vacances, en una part de la seva llar per tenir ingressos extres, o en altres circumstàncies per obtenir ingressos extres que van necessitar, però no com a negoci, insisteix un portaveu.

En la demanda –que reclama una indemnització de 2,36 milions, a raó de 220.000 euros per a cadascun dels 118 associats en aquell moment– s’estima que fins al 2018 s’havien imposat sancions a usuaris de Barcelona que ascendien a gairebé 230 milions d’euros, tot i que algunes han sigut anul·lades per vulneració de drets i garanties fonamentals. «Sota l’aparença d’una pràctica col·laborativa no professional, la demandada ha estat realitzant greus pràctiques deslleials contra els seus propis consumidors i que estan posant en un elevat risc milers de persones, moltes d’elles amb unes rendes baixes i en situació de vulnerabilitat», assenyala l’advocat Dylan Tarín en la documentació que va presentar al jutjat mercantil número 10, on s’ha celebrat el judici.

«És important perquè a nivell jurídic es discuteix si Airbnb ha de respondre a Espanya i no a Irlanda i si han comès competència deslleial al promocionar una activitat no regulada sabent que sancionarien els usuaris», valoren des d’ACABA.

Aquest dimecres ha declarat una responsable municipal d’inspeccions, pèrits de les dues parts i un representant legal de la plataforma. No obstant, no ha acudit en qualitat de testimoni el que era llavors director general a Espanya. Tornarà a ser citat a declarar d’aquí a un parell de mesos, després de la qual cosa es presentaran les conclusions de cara a la sentència.

Notícies relacionades

Els gairebé cent folis de la demanda ja van ser prèviament contestats amb gairebé 200 més per part d’Airbnb Marketing Services SL, que va sol·licitar que es desestimés en tant que la consideren «improcedent», i sense «base fàctica, probatòria o normativa». A més, sostenen que AMS «no és titular ni gestiona» i només assumeix les tasques de màrqueting i publicitat, sent la matriu de l’activitat a Irlanda. Aquest punt ha sigut rebatut per Tarín en la sessió, que manté que la publicitat és il·lícita i que Airbnb Espanya ha de ser responsable dels seus usuaris al país, a més de ser-li exigible no anunciar vivendes sense llicència.

L’allotjament turístic en vivendes per dies a Barcelona ha generat rius de tinta i debat des de la seva irrupció. Suposa un negoci multimilionaris per a aquest i altres portals de reserves, ha portat l’ajuntament ha prohibir el seu creixement més enllà de les 9.600 llicències atorgades (convertides en objecte d’especulació, moltes vegades en mans de multipropietaris) i ha generat un mercat il·legal paral·lel que durant anys va proliferar davant la facilitat de la seva promoció en portals com Airbnb. Per no parlar de les demandes encreuades entre la multinacional i les administracions.