Examfitrions d’Airbnb multats es rebel·len contra la plataforma i l’ajuntament

Els ciutadans expedientats assumeixen que són responsables per haver obrat contra la normativa vigent, que des de fa un lustre és molt combativa amb la il·legalitat. Tant amb plans de xoc per caçar infractors com endurint les sancions fins a considerar «molt greu» (multes des de 60.001 euros) el cas d’amfitrions de tota índole que van llogar per dies la seva propietat en temps que l’obtenció del permís d’activitat ja era impossible a Barcelona, perquè l’Ajuntament els havia prohibit després que arribessin als 9.600 a la ciutat. Alguns demanen que es retirin les multes, i d’altres es conformarien «que s’adeqüin més als fets i que no es consideressin ‘molt greus’» en aquestes situacions, destaca Dylan Tarín, el seu advocat, que considera que el consistori obria expedients automàtics en funció dels anuncis (sense número de registre de la Generalitat, o sigui, sense llicència) que trobaven a les plataformes.

Aquest mecanisme posa al mateix sac multioperadors fora de la llei (poden ser molts, tenint en compte que, segons dades publicades per aquest diari, 374 titulars ocupaven la meitat dels apartaments legals de la ciutat el 2018) i particulars que només han utilitzat la plataforma puntualment, gairebé sempre amb la seva residència habitual, com es queixen els demandants. Entre la nombrosa casuística que concentra l’Acaba figuren famílies que van posar la seva pròpia llar a lloguer turístic durant el mes que se’n van anar de vacances, persones soles que van necessitar un ingrés extra per afrontar una mala situació econòmica, divorciats que van intentar ocasionalment oxigenar la seva economia... Per Tarín, aquesta condició no regular, no professional i domèstica s’ha de mesurar amb diferent arrasador.

Casos repescats

En les últimes setmanes aquest diari ha rebut cartes del lector relatant l’arribada de les multes o embargaments que consideren astronòmics, fins i tot per haver llogat un sol cap de setmana a turistes la casa fa diversos anys. Arremetien contra l’ajuntament, que veient el caire que ha adquirit la queixa i la campanya de difusió que estan portant a terme a les xarxes socials, va rebre l’entitat fa unes setmanes i es va comprometre a revisar en primer lloc els casos més urgents, és a dir, els 11 embargaments ja executats (n’hi ha 20 en procediment de constrenyiment de pagament), i «donar-los resposta individualitzada».

Fonts municipals afegeixen que si detecten algun error es corregirà, però puntualitzen que «l’ajuntament obre procediments disciplinaris a pisos d’ús turístic quan es comprova que se’n fa un ús irregular». Es pot recordar que fins a l’estiu passat el govern municipal sumava 9.972 procediments oberts, xifra que fa molt difícil desgranar les casuístiques i que barreja, potser, peixos amb taurons.

Per l’Acaba, que ha reprès l’ofensiva després de la pandèmia al «sospitar un clar afany recaptatori» municipal, hi ha fronts més enllà del possible excés d’interès municipal. El quid de la qüestió és que mentre el consistori multava els pisos anunciats sense llicència, Airbnb «no només permetia, sinó que incentivava aquests reclams». L’entitat ha obtingut la publicitat emesa aquells anys per la plataforma, contagiant el «bon rotllo de ser amfitrió i participar en l’economia col·laborativa amb el qual s’omplien la boca», diu un altre associat. Mantenen que l’ambigüitat inicial sobre el fet que la vivenda fos la residència habitual de l’amfitrió i que fins i tot en ocasions només en lloguessin una part va generar confusió entre molts usuaris, que pensaven que l’ús esporàdic sí que era possible. «No hi havia impediments ni filtres a Airbnb per posar els anuncis el 2017», recorda M.H. Alguns apareixen ara a la seva campanya de difusió al·legant que no són mafiosos ni delinqüents per haver allotjat uns dies algú.

El col·lectiu se sent «víctima del conflicte entre Airbnb i l’ajuntament», recalca Tarín, emfatitzant que ningú ha seguit amb l’activitat. En un document informatiu elaborat per l’associació de sancionats, fins i tot critiquen el moviment especulatiu associat al turisme que ha viscut la ciutat. I denuncien que al 40% no se’ls va notificar adequadament la multa.

El 2018, com va informar aquest diari, hi va haver un primer intent de portar la plataforma davant la justícia. Però no va prosperar en la seva pretensió de demanda col·lectiva perquè ni Airbnb ni l’ajuntament van acceptar facilitar les llistes de miler de sancionats a l’Acaba, que s’havia creat poc abans amb un centenar de primers casos. Finalment, l’octubre del 2019 sí que van presentar la demanda «directament com a membres de l’associació». Hi recullen les dades i polítiques del consistori en aquest àmbit, els recursos de la plataforma de reserves per captar sense filtres amfitrions i les seves polítiques, destacant que els impostos desemborsats per Airbnb a Espanya (tributa a Irlanda) a penes arriben a l’import de les sancions que afecten un particular.

Deslleialtat i dany moral

Sol·liciten que es condemni Airbnb Marketing Services SL (amb oficina a Barcelona) per la seva «actuació deslleial», tant per infraccions de la llei de competència deslleial com per publicitat il·lícita, i demanen obligar el demandat a abstenir-se de permetre en el futur anuncis sense la corresponent acreditació de llicència i de realitzar publicitat «que indueixi a la confusió». També reclamen la devolució de les comissions cobrades per la plataforma gràcies a anuncis de pisos il·legals i una compensació total de 2,36 milions d’euros per als 118 firmants de la demanda en concepte d’indemnització per danys morals.

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

Des de l’activació de la demanda, els casos (i associats) s’han multiplicat, assenyala Lidia Conde, una de les portaveus del col·lectiu. Estima que fins ara hi ha 101 casos oberts, 26 en tribunals, 20 en embargament i 170 tancats o guanyats, perquè els més antics s’acreditaven només amb un anunci al portal i sense més proves. La mateixa font destaca que el seu objectiu essencial és «visibilitzar el problema» per posar fi a les «sancions desproporcionades» i unir el màxim nombre d’afectats per la mateixa situació.

L’Acaba es va autosondejar per donar llum sobre els perfils dels seus afectats. Més de la meitat tenien d’1 a 5 persones econòmicament dependents d’ells en el moment dels fets; el 56% eren solters o viudos sense recolzament econòmic en cap parella i el 73% estava a l’atur, o amb feines a temps parcial. De fet, un 42% eren inquilins i un 38% guanyen menys de 12.000 euros a l’any. El fet de comptar amb sancionats que es dediquen a la comunicació, la publicitat o el disseny, els ha permès llançar la campanya de denúncia social per si sols.