La sentència a favor d’Airbnb no afectarà l’ofensiva de Barcelona contra la il·legalitat turística

L’Ajuntament de Barcelona s’ha ajudat durant anys d’aquest mecanisme (que talla d’arrel la promoció dels pisos turístics no legals, de manera que no tenen vies de difusió) per combatre la seva activitat. En la sentència, els magistrats recordaven que el Govern va ordenar a Airbnb «bloquejar, suprimir o suspendre definitivament» de la web el contingut relatiu a la publicitat d’empreses o establiments d’allotjament turístic localitzats a Catalunya en què no constés el número que els acredita. A més, el tribunal anul·lava una sentència del TSJC del desembre del 2019 que va obligar Airbnb a deixar d’anunciar aquests immobles.

El consistori ha arribat a la conclusió, segons explica aquest diari, que el procediment seguit per sancionar aquesta plataforma i Homeaway és diferent del de la Generalitat. Així, el Govern ha tractat Airbnb com una empresa turística, aplicant-li la llei de turisme de Catalunya, mentre que l’estratègia municipal ha consistit a considerar-la una «empresa d’intermediació prestadora de serveis de la societat de la informació».

Les mateixes fonts detallen que a un prestador de serveis d’aquest tipus no se li pot encarregar una funció inspectora i controladora dels continguts, per això primer ha d’haver-hi «una declaració administrativa prèvia d’il·licitud i ordre de retirada d’anuncis concrets». És precisament el que ha fet l’ajuntament barceloní: requeriments després de comprovacions, i inici de procediments quan no s’han retirat.

En canvi, la Generalitat va treballar amb la retirada en genèric. Els dos processos perseguien el mateix objectiu, però la via triada pel consistori queda exclosa dels efectes de la nova sentència, segons defensen els serveis jurídics municipals. De fet, fonts de la Direcció General de Turisme indiquen que el Govern seguirà a partir d’ara aquesta mateixa dinàmica, inspeccionant un a un els casos particulars irregulars per actuar-hi en contra i reclamar la retirada dels seus anuncis posteriorment.

Contundència contra les irregularitats

La tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, apel·la igualment a la «corresponsabilitat» de la plataforma per no publicitar la il·legalitat. «Si ho fan, continuarem exigint la seva retirada i actuant de forma contundent», afegeix. La regidora emfatitza que l’activitat turística il·legal «no té cabuda a Barcelona», perquè «va en contra de la convivència ciutadana, dels barris, dels preus del lloguer, del dret a la vivenda i de la qualitat de vida de veïns i veïnes». Per això, continuaran actuant de forma «inflexible».

Sanz convida també la Generalitat a modificar legislacions de turisme i urbanisme per tenir més contundència legal, sense que siguin els municipis els que hagin de desplegar-se per combatre un fenomen global.

Notícies relacionades

Els neozelandesos descarten repetir la Copa Amèrica a BCN

Rambla de Catalunya amb Consell de Cent serà de vianants

El pla de xoc del 2016 contra aquest fenomen suma 17.737 expedients disciplinaris, derivats en 7.488 ordres de cessament i 9.171 sancions. A més, 2.821 pisos que allotjaven turistes sense llicència han passat a l’ús residencial. Referent a l’activitat legal, s’han tramitat 1.663 multes a pisos amb llicència però que produeixen molèsties ciutadanes.

En el marc de tot Catalunya, dilluns passat el Departament d’Empresa i Treball, Confecat, PIMEC Turisme, Foment, Acave, Turalcat i la Federació Catalana de Càmpings van publicar un manifest contra la sentència del TS. Destaquen que l’ordre del 2015 va suposar l’obligació d’eliminar més de 14.000 anuncis de vivendes turístiques llavors no inscrites al Registre de Turisme de Catalunya, i que aquests anys ha tret de circulació desenes de milers de casos il·legals. I consideren que la sentència «afecta negativament les empreses que fan la seva activitat de forma legal, les comunitats locals, els mateixos turistes i les administracions», al creure que l’exigència no suposava un «control excessiu» sobre la plataforma.