Barcelona projecta pisos públics i equipaments al recinte firal de Montjuïc

L’exposat aquest dimarts és el fruit d’un procés participatiu portat a terme en les últimes setmanes amb els veïns, entitats de l’entorn i Fira de Barcelona. Durant novembre i desembre es van celebrar set sessions de treball amb l’objectiu de realitzar un «diagnòstic conjunt sobre la situació actual de l’espai», posar sobre la taula les necessitats de l’entorn i de la mateixa Fira per embastar aquestes primeres propostes de futur, que inclouen vivendes i equipaments on ara només hi ha pavellons (molts d’ells notòriament infrautilitzats). Un document que ben aviat es transformarà en conveni entre institucions –asseguren– i que servirà «de base» per a una Modificació de Pla General Metropolità (MPGM) que el consistori preveu tenir aprovada abans de final d’any; tenint en compte que el 100% d’aquests terrenys –fins avui d’ús privat– són de propietat municipal.

Procés criticat

L’esmentat procés participatiu –al qual es va negar a sumar-se el moviment popular La Fira o la Vida al jutjar-lo de farsa i considerar que «no s’hi decidia res, que ja estava tot decidit»– ha posat sobre la taula quatre importants demandes. D’una banda –ressalta Sanz– l’espai firal ha d’acollir nous usos per donar resposta a les necessitats dels barris de disposar de més vivenda pública, equipaments i zones verdes, «mantenint una activitat firal més ben integrada en el teixit urbà».

Sanz destaca també la necessitat de «millorar la continuïtat urbana dels carrers» i «obrir» el recinte per connectar els barris del Poble-sec i la Font de la Guatlla i per «acostar la muntanya a la ciutat». A més, segons prossegueix la regidora, «fa falta una mobilitat més sostenible i menys contaminant i millors condicions ambientals de tot l’espai, amb més protagonisme del verd», conclou remarcant que s’han «de conservar i posar en valor» els edificis i els pavellons històrics.

Primer pavelló el 2023

Durant aquest mes de gener, l’equip de Colau ha treballat aquestes conclusions «de forma conjunta» amb Fira de Barcelona i ha fet el primer exercici de dibuixar-les sobre el mapa que s’ha fet públic aquest dimarts. Un plantejament inicial que, assenyalen des del consistori, «encaixa» els usos proposats per definir el futur de l’àmbit i preveure’n la transformació fins al 2029, any del centenari. «El 2023 el pavelló d’Itàlia ja podria ser gestionat per part de l’ajuntament», han avançat.

Per trobar el buscat equilibri entre un recinte firal urbà i els nous usos de proximitat necessaris, els primers dibuixos projecten fer «més flexibles, eficients, compactes i moderns» els espais, alliberant la meitat de la superfície per destinar-la als plantejats usos ciutadans. Entre aquests, la vivenda pública ocuparia 13.350 metres quadrats; els equipaments, 22.000 metres quadrats, i les zones verdes i viàries, 23.225 metres. I hi hauria 4.350 metres «per a espais vinculats a la Fira de Barcelona per potenciar altres activitats econòmiques», ha apuntat el tinent d’alcalde Jaume Collboni.

La nova Fira serà –remarquen els responsables municipals– un entorn «més integrat a la trama urbana i orientat a esdeveniments d’una dimensió petita o mitjana que busquin un espai emblemàtic al cor de la ciutat». El recinte, si els plans tiren endavant, comptarà amb espais expositius i «àrees destinades a emprenedoria, innovació i transferència de coneixement en sectors relacionats amb els principals salons de la institució». D’aquesta manera, la proposta permetrà «no només mantenir l’activitat firal habitual, sinó també reforçar-la», va dir Collboni.

Vivenda pública

Segons ha assegurat Sanz, gairebé 14.000 metres quadrats de l’àmbit passarien a ser vivenda pública, que podrien donar cabuda a uns 500 nous pisos de lloguer assequible, i també permetrien guanyar locals comercials públics (la proposta inicial de la plataforma veïnal La Fira o La Vida era aixecar allà 10.000 vivendes assequibles). La regidora ha insistit també en l’oportunitat per a «aprofitar al màxim l’oportunitat de generar ciutat i augmentar el parc públic de vivenda assequible en una zona on hi ha molt pocs solars lliures en els quals poder construir». «Es tracta de deixar de parlar de recinte perquè l’espai serà un espai obert, transitable. S’han de generar noves dinàmiques», va afirmar. S’uniran els carrers de Floridablanca i Tamarit amb el carrer de Gimbernat-carrer del Nord i el carrer de Sant Fructuós. Aquest eix connectarà l’espai firal per l’actual pavelló de la Metal·lúrgia i la plaça de l’Univers.

Ampliació del MNAC

Notícies relacionades

"Estem farts de tanta confusió"

Un policia de Badalona serà jutjat per falsejar quilometratge

Quant als equipaments, per a la reserva de 22.000 metres quadrats previstos hi ha sis equipaments que van tenir consens entre el veïnat que va participar en el procés. Es tracta del nou CAP, un equipament assistencial per a persones grans i per a persones amb diversitat funcional, una biblioteca, un espai veïnal, un equipament esportiu i la promesa ampliació del MNAC. La biblioteca i l’espai veïnal s’ubicaran a la Casa de la Premsa, el pavelló Victòria Eugènia podria acollir l’ampliació del MNAC i el pavelló d’Itàlia i l’equipament esportiu i la resta d’equipaments «es concretaran més endavant».

El regidor de Sants-Montjuïc i de Participació, Marc Serra, ha valorat que 200 veïns de l’entorn hagin participat de l’intens procés, «amb una àmplia representació d’entitats i institucions veïnals, culturals i esportives». «La majoria de les seves demandes s’han recollit», va afirmar amb orgull el regidor. «Amb la recuperació de gairebé el 50% dels terrenys, podrem revertir un deute històric d’equipaments de barri, com el nou CAP de Poble-sec», ha reivindicat.