Barcelonejant

Quan Urdangarin no tenia mòbil

El penúltim capítol que ha sacsejat la germana de Felip VI recorda aquells dies en què es va conèixer la relació de la infanta i el jugador d’handbol. El joc de les aparences és contemplat en la setmana d’Ada Colau i Therese Jamaa (per separat)

Quan Urdangarin no tenia mòbil

JUAN VALGAÑON

3
Es llegeix en minuts
Joan Vehils

Tot va passar a Barcelona. A l’abril farà 25 anys que sent a la redacció d’Antena TV de Barcelona vaig rebre una trucada des de Madrid. Era Pepe Oneto, llavors cap d’informatius de la cadena. «Si no em dius el contrari, a les notícies de les tres, anunciarem que la infanta Cristina està sortint amb el jugador d’handbol Iñaki Urdangarin. A l’Iñaki el coneixia del Barça, dels Jocs Olímpics d’Atlanta i d’alguna nit a l’Up&Down, la discoteca on periodistes i esportistes coincidíem amb discreció. Vaig intentar localitzar-lo, però no hi havia mòbils, ni WhatsApp, és clar, i no el vaig trobar. Així que vaig fer dues trucades a persones pròximes a l’esportista. La primera, com jo, no en tenia ni idea. La segona, un jove periodista de Catalunya Ràdio, em va dir: «Ostres, ¿ja se sap?». No vaig preguntar res més.

Vaig trucar a Pepe Oneto i Olga Viza, que presentava les notícies, va deixar anar la bomba. Així que em van enviar a entrevistar-lo a la porta del Palau blaugrana. M’hi vaig negar. Jo feia esports i no premsa rosa. Al meu lloc va anar el periodista Laureano Díaz que una vegada més va demostrar la seva professionalitat. A l’Iñaki el va enxampar per sorpresa baixant de la moto i es va delatar. Això sí, amb molta educació. Vint-i-cinc anys després s’ha repetit la mateixa escena amb el seu fill Pablo, també jugador del Barça d’handbol. Al Pablo li va aparèixer una càmera després de sortir de la perruqueria, però va respondre amb calma i correcció. Li va fer un grat favor al seu pare, que no ha quedat en gaire bon lloc.

Doncs això, que ens ha agafat tots per sorpresa. A tots, menys a la periodista Pilar Eyre, que fa temps que afirma que ja estaven separats i que, en previsió del que li venia a sobre, va anar a la perruqueria un dia abans que apareguessin les fotos a la revista ‘Lecturas’. La va encertar. En fi, que Iñaki Urdangarin ha resultat ser tan bon esportista com actor. Fa molt poc ell i Cristina sopaven com si res amb uns amics a Barcelona.

Colau i el ministre

No és la primera vegada que volen liquidar Ada Colau. En les últimes eleccions hi va haver un conegut empresari català que va oferir un xec en blanc a un popular i mediàtic personatge amb la finalitat que es presentés per derrocar l’alcaldessa. O sigui, que li garantia uns ingressos superiors al que guanya un alcalde. Una cosa semblant al que va passar amb Manuel Valls, però d’esquerres.

A Colau, que sap de què va això, poques coses l’agafen per sorpresa. Potser per això va demanar consell al seu amic i mentor, el ministre d’Universitats, Joan Subirachs, mentre aquest dimarts dinava al restaurant Envalira del barri de Gràcia. La qüestió és que l’endemà va aparèixer en tots els mitjans amb un missatge contundent: «No dimitiré».

Notícies relacionades

Colau hauria d’assimilar d’una vegada que és una dona poderosa i ser menys populista en la seva defensa. És cert que si tots els polítics haguessin de dimitir per una denúncia sospitosa ens quedaríem sols, però com a mínim haurien de revisar els estatuts interns dels comuns. En fi, que, si se’n surt, potser ho fa més reforçada. De moment, Ernest Maragall, el seu màxim opositor, no ha obert la boca. Dijous estava ocupat preparant el seu primer sopar privat de campanya amb alguns ‘influencers’ de la ciutat.

El fitxatge de l’any

Fa 20 anys que és a Barcelona i des del 2016 exercia de mànager general de la patronal mundial del GSMA per al Mobile. Intel·ligent, pròxima, discreta i compromesa, ara haurà de compaginar la seva vida entre el Maresme i Madrid. La companyia xinesa Huawei l’ha fitxat com a vicepresidenta per a Espanya. El referent de Therese Jamaa és la seva mare. Una dona que va fugir del Líban en plena guerra amb tres nens i va aparèixer a París sense tenir on viure. Des d’aleshores, la vida de Jamaa no ha sigut fàcil. Va començar despenjant telèfons en una agència de viatges, però s’avorria molt. Va decidir anar a la universitat i així fins a Huawei. Un lloc que li fa una il·lusió especial. Em comenta que és un gran orgull entrar en una companyia líder en innovació i on espera aportar la seva experiència i ajudar a crear una societat més desenvolupada, igualitària, competitiva i sostenible. En castellà, Huawei es pot traduir com a ‘assoliment magnífic’ que és justament el que sempre ha aconseguit Jamaa. Enhorabona.