Equipament social a Horta-Guinardó

BCN confirma que l’alberg per a toxicòmans sense llar serà a l’antic Hotel Aristol

  • El centre obrirà al març i la gestió la portarà, com fins ara i almenys durant dos anys més, l’associació ABD

  • L’entitat ha acordat el lloguer amb la propietat i l’adquisició de la llicència hotelera al inquilí de l’immoble

BCN confirma que l’alberg per a toxicòmans sense llar serà a l’antic Hotel Aristol

MANU MITRU

4
Es llegeix en minuts
Toni Sust
Toni Sust

Periodista

ver +

L’alberg municipal per a toxicòmans sense llar que ha estat funcionant des de fa un any i mig de forma provisional al carrer de Numància, en un local de la Fundació Pere Tarrés amb capacitat per a 50 persones, es traslladarà d’aquí a un mes i mig aproximandament a la seva seu permanent, a Horta-Guinardó, a un antic hotel del carrer de Cartagena, l’Hotel Aristol. Així ho ha confirmat la regidora de Salut, Gemma Tarafa, que ha comparegut aquest dimarts a la seu de Numància per explicar que el projecte d’alberg «es consoilida». «Ens trobem davant un centre pioner en tot l’Estat», ha remarcat.

Tarafa ha recordat que el centre, que gestiona l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), que ha guanyat un concurs per a això, va obrir l’abril del 2020, quan es van habilitar espais perquè persones sense llar poguessin confinar-se, com tota la població. Des d’aleshores, 200 persones han passat per l’equipament. Que és un centre pioner n’ha donat fe el director de drogues d’ABD, Josep Rovira, que ha explicat el matís: «En aquest espai atenem les persones tot i que consumeixin drogues. I a partir de la seva intenció, anem aconseguint un procés de millora». El consum, ha precisat, és controlat per professionals. Juntament amb ells ha comparegut també Maribel Pasarín, directora de Promoció de Salut Pública de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, que ha incidit en el que suposa estar al carrer i tenir una addicció: «És molt difícil que persones que no tenen llar puguin cuidar-se de la seva salut».

Les protestes

L’Hotel Aristol, tancat per la pandèmia, és la seu que s’estudiava fa temps i que ha causat protestes de les famílies d’alumnes de l’escola Mas Casanovas, que està a 15 metres del nou centre. Mentre les famílies mostren el seu recel, el consistori i ABD, que gestiona el centre, insisteixen que no hi ha previsió de conflictes amb l’entorn i que no n’hi ha hagut en el temps que ha estat funcionant a Numància. De fet, en la compareixença d’aquest dimarts era a l’alberg Toni Otero, director de l’escola Anglesola, situada al costat, que ha remarcat que no hi ha hagut cap problema per la convivència amb el centre.

La gerent d’ABD, Àngels Guiteras, ha aclarit que l’entitat ha tancat un acord amb la propietat per llogar l’edifici i un altre amb l’inquilí per comprar-li la llicència d’activitat hotelera. Guiteras ha relatat que la propietat va requerir explicacions suplementàries davant la polèmica i que finalment ha quedat satisfeta amb aquestes explicacions. Es manté la previsió que el nou alberg obri al març.

Dues usuàries

Un dia abans de la compareixença, expliquen la seva història la María (nom suposat), de 47 anys, i Susana Moreno, de 53, dues antigues residents a l’alberg de Numància, ara companyes de pis al carrer d’Escudellers, a Ciutat Vella. Fa dos mesos que viuen allà i ho expliquen amb il·lusió. Perquè venen d’un món que, com diu Moreno, no els ha sigut «grat». Les dues han passat anys, dècades fins i tot, vivint al carrer. O sortint-ne i tornant a caure-hi. Les drogues van marcar les seves trajectòries, tot i que potser aquestes venien marcades per altres aspectes: el fet de perdre l’entorn familiar, de ser mares sense ajuda, de perdre l’esperança. Circumstàncies que s’han anat retroalimentant. De vegades, aconseguien deixar un temps el carrer, però no com ara.

Les dues dones defensen amb passió la tasca de l’alberg i d’ABD. S’entén que el pas a un pis en el qual viuen soles és un canvi positiu, que comporta més llibertat, i per tant més responsabilitat. «Abans ens ho feien tot», explica Moreno, que explica sobre la nova situació: «La primera que s’aixeca fa el cafè. Si jo cuino, ella frega, si ella cuina, frego jo». L’entitat les visita però elles funcionen de forma autònoma, cosa que és un èxit. Segons Rovira, han tingut gent que acaba aconseguint un pis pel seu compte, gent que torna amb la seva família, o que torna al seu país. Que tira endavant.

El nou alberg

Sobre les queixes de les famílies, que consideren que no és comú instal·lar un equipament per a persones amb addiccions a les drogues tan a prop d’una escola considerada d’alta complexitat, Tarafa ha remarcat que s’ha dialogat i que es continuarà dialogant el que sigui necessari. «Hi sol haver inquietuds, pors, és lògic davant el desconeixement. És un procés que hem d’acompanyar bé». La regidora ha explicat que hi ha hagut reunions amb «veïns, famílies i la comunitat educativa», i ha anunciat que es crearà una comissió de seguiment «amb tots els implicats».

Notícies relacionades

«No som monstres»

Rovira ha recalcat fins a quin punt els usuaris de Numància han tingut una actitud positiva: «Una persona que arriba sense haver sigut mai atesa, que a més se sent culpable, el primer que sent és gratitud. Això fa que el seu compromís al cuidar l’espai sigui important». Un dia abans, dimarts, la María, la més tímida de les dues veïnes d’Escudellers, la més avergonyida, resumeix la situació: «No som monstres. No fem mal a ningú».