Els Reis es mereixen una nova cavalcada

Em va resultar sorprenent la semblança física del rei Melcior amb l’actor Pere Arquillué o el de Sa Majestat Gaspar, que malgrat la barba era idèntic a la quarta tinenta d’alcalde, Laura Pérez Castaño. Potser aquest tema de les semblances va ser l’única novetat respecte d’edicions anteriors. El 2020 hauria jurat que Melcior era Òscar Camps i el 2019, Jordi Basté. En fi, que des de la plaça Universitat i amb la fantàstica perspectiva que em donava estar pujat a una escala plegable que porto des que fa anys vaig veure Joan Gaspart enfilat en una, vaig veure desfilar els vells autobusos urbans, la bonica, però repetitiva, estrella del Betlem i l’amortitzat cavall volador. O sigui, que vaig trobar a faltar més llums, més música i més alegria. Tot junt semblava un reescalfat de les sobres d’altres anys.

La nit de Reis continuarà sempre sent màgica, tot i que alguns nens, per no dir la majoria, ja no saben ni què són les cartes de paper, així que els organitzadors estan obligats a adaptar-se als nous temps i millorar l’espectacle. Ells, els nens, s’ho mereixen. Els Reis i Barcelona, també.

Una bona proposta

Les grans entitats financeres establertes a Catalunya haurien de prendre nota de la proposta del primer tinent d’alcalde de Barcelona davant el tancament massiu de sucursals bancàries. Jaume Collboni, que és dels que més trepitja el carrer i que fa quatre anys també va tenir una certa semblança amb el rei Melcior, ha decidit reunir-se amb els bancs per proposar que instal·lin caixers als centres cívics i altres instal·lacions municipals. La proposta arriba després de les nombroses peticions que Collboni ha rebut de diferents barris de la ciutat. Des del Besòs a les Corts. Tenint en compte que l’any passat van tancar 2.000 sucursals a Espanya aquesta seria una solució per donar servei a la gent gran que no sàpiga fer anar internet o hagi de caminar llargues distàncies per trobar un caixer. A tot això, els caixers estarien ubicats en llocs més segurs que en ple carrer. Veurem com reben la proposta els bancs, però vist el malestar que el servei de les noves oficines genera entre els més veterans potser seria una bona manera d’acontentar la clientela.

Maria Becana, premi Josep Pla

Notícies relacionades

VÍDEO | El desallotjament policial d’El Kubo i La Ruïna a Barcelona, a vista de dron

Acaba el desallotjament a la Bonanova: últimes notícies i reaccions de l’operatiu d’El Kubo i La Ruïna, a Barcelona, en directe

Acabo amb els premis Nadal i Pla, que han recaigut en dos periodistes. Inés Martín va guanyar el Nadal amb la novel·la ‘Las formas del querer’ i Toni Cruanyes, que va utilitzar de pseudònim el nom de la seva àvia, Maria Becana, s’ha emportat el Pla amb la narrativa memorialística ‘La vall de la llum’. A Cruanyes el veiem diàriament a TV-3, però té un espectacular currículum. Va treballar a la BBC i a la ràdio de l’ONU, va ser director de l’‘Avui’ i corresponsal, i ja ha publicat quatre llibres d’assaig periodístic. O sigui, que ja és gairebé tan escriptor com periodista.

Per cert, el llibre encara no s’ha publicat, però a Twitter ja està rebent crítiques com si tothom l’hagués llegit. «Estic acostumat als ‘haters’, així que només em preocupo del lector de bona fe», em comenta entre trucada i trucada i desprenent felicitat. La maleïda pandèmia va tornar a evitar la gala organitzada per Destino, però en el seu discurs davant la premsa Cruanyes va assegurar que el premi suposa un vot de confiança i un impuls que li assenyala un camí per explotar. No creguin que això és un senyal de canvis professionals. «Ja estic molt acostumat a aquesta rutina diària que comporta criar dos fills petits i presentar un informatiu diari». Doncs res, que el continuaran veient a la tele, però ara amb més cara d’escriptor...