Sant Roc (Badalona) s’enfronta a la pitjor allau de desnonaments en 20 anys

D. té un martell entre les mans, que fa servir per desvalisar una nevera que revendrà com a ferralla. «Nosaltres ens dediquem a això», explica. «Per això no podem viure en pensions que és l’única opció que ens ofereix l’ajuntament», diu. «Abans vaig estar vivint en una nau com aquesta a Selva de Mar, i a la del Gorg que es va cremar, per sort jo segueixo viu», explica un altre dels inquilins des de l’interior de la nau. És plena de fustes i palets que diferencien uns habitacles dels altres. És tan gran que sembla que les petites barraques del seu interior estiguin organitzades com si fossin carrers. «No ens agrada viure així, però no tenim cap altre lloc on viure», assumeix el noi. Ningú vol dir el seu nom ni explicar la seva història. «¿De què ens serveix? Quan hi va haver l’incendi vam sortir a tots els telenotícies però no ha canviat res. La setmana que ve ens en anem al carrer» descriu D.

Desnonaments ajornats

Com el seu, la Plataforma Sant Roc Som Badalona té comptabilitzats 22 desnonaments més només fins al 30 de gener al barri de Sant Roc i altres de pròxims. Fins a finals de març, en compten un centenar. «En molts d’aquests casos serà el tercer o quart intent de parar el desnonament perquè són famílies sense ingressos, i està previst que vingui la policia, els antiavalots dels Mossos d’Esquadra, per desallotjar-los», ha alertat el portaveu de la plataforma, Carles Sagués. «Aquestes xifres, aquestes situacions, no les havíem vist mai. La moratòria de desnonaments ha aconseguit paralitzar-ne alguns però aquest cop dubto que els puguem parar», ha assegurat Enric Marín, activista. Ho diu perquè ara ja no els toca fer de mitjancer amb els bancs ni caixes d’estalvis que s’han quedat els pisos. Ara els han comprat fons d’inversió internacionals. «No volen saber res de les famílies ni la vida de la gent que hi ha dins. Volen vendre els pisos i prou», ha assegurat.

De fet, la plataforma s’ha queixat que la feina que fan, intentar mediar amb l’ajuntament i assessorar les famílies que pateixen un desnonament perquè no poden pagar la vivenda, l’hauria de fer l’Administració. «És inaudit», ha lamentat Sagués. Ho demostra el fet que a Badalona només treballi una mediadora social, o que els serveis socials estiguin més que col·lapsats. «Nosaltres hem vist treballadors dels serveis socials que no poden més, que d’agafar la baixa o que necessiten atenció sanitària», ha explicat Sagués. «És un problema crònic, de fa anys, que l’Ajuntament de Badalona no s’ha modernitzat, no vol atendre els seus ciutadans, i l’estructura, la maquinària municipal, impedeix que es facin canvis», ha afegit Marín.

Administració invisible

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

La situació és tan crítica que aquesta setmana una treballadora dels Serveis Socials de Sant Roc ha encès totes les alarmes. A través d’un post a les xarxes socials, explicava l’autèntica falta de personal en un barri, de característiques similars al del Raval de Barcelona, on amb prou feines hi ha dues treballadores socials, mentre que al de Barcelona són 12 professionals. «¡¡Dilluns que ve seré l’única!! Que algú em digui com es fa», afegia la carta.

Una realitat que el regidor de Serveis Socials, David Torrent, ha confirmat. A més, ha assumit que Badalona és l’única ciutat de l’àrea metropolitana que està incomplint les ràtios legals de professionals en els serveis socials. «Fins avui no sabíem si l’oficina del barri de Sant Roc podria obrir», s’ha sincerat. «Tenim un problema de falta de personal en els serveis socials perquè el govern d’Albiol va decidir retirar plantilla dels barris i portar-la a les oficines centrals. No pot ser i estem treballant per canviar-ho. Però la realitat va més ràpid, és evident, només s’ha de veure la llista de desnonaments de la plataforma», ha reconegut el regidor.