Rafel es jubila però el seu cèlebre celler de Sant Antoni sobreviurà

Jordana, que va ser publicista abans que cellerer, és el cor d’aquest establiment d’aire antiquat i càlid. Així que ens podem preguntar si la Bodega d’en Rafel pot continuar bategant sense la seva sang. Sense el seu somriure de benvinguda i la generositat que expressava deixant l’ampolla del cigaló al costat de la tassa, entre mil senyes d’identitat més. De moment, hi acudirà diàriament durant tres setmanes o un mes per suavitzar el relleu, per presentar els nous titulars. «El mantindran perquè saben que així agrada i així funciona», assenyala. Els plens diaris ho testimonien.

A la recerca de descans

Després de 35 anys al capdavant del (també mediàtic) negoci, Jordana explica que no se’n va pels lloguers ni per la força. Ha sigut un traspàs meditat i voluntari. Però amb 65 anys vol disfrutar més de la vida i la família, agafar oxigen i repòs, oblidar-se de l’estrès..., que si disgustos amb l’ajuntament, que si restriccions per la pandèmia. Només lamenta no poder fer una festa de comiat, perquè les circumstàncies sanitàries no ho permeten, i haver de digerir la tristesa dels seus parroquians aquests dies, que es veuen sense un referent del barri.

Notícies relacionades

Jaume Collboni: "Seria bo que Sánchez continuï endavant i no es rendeixi"

Jaume Collboni: "Trias i Colau ni governen, ni deixen governar"

¿I qui en seran els nous gestors? Doncs la família Masero, al timó fa uns anys del també icònic Bar Borrell del Paral·lel. El patriarca, el Víctor, anava fa temps darrere del negoci de Jordana, que el va contactar quan va prendre la decisió final, fa res. Aquest empresari explica que té dos fills, per la qual cosa cada un gestionarà un local, «amb mi entremig», fa broma. Al capdavant del celler hi haurà el Marc, amb ampli rodatge com a cap de sala del Cangrejo Loco, il·lustra.

El Víctor coneix fil per randa el celler i els seus manaments, per la qual cosa promet mantenir-ne l’essència. Ni en desapareixeran les populars croquetes, botifarrons, grans truites de patata i altres clàssics, ni el personal amb solera de la casa. Afirma que tampoc canviarà l’anyenc interiorisme, perquè el barri ja és ple de negocis moderns i clònics. «A mi m’agrada l’antic, l’autèntic, no ho tocarem». Les úniques millores que projecta, per més endavant, són portar la cuina al fons per fer una mica més gran la sala, sense perdre el seu estil. I renovar els lavabos, cosa que sí que agrairan fins i tot els més puristes.