Barcelona es llança a captar nous congressos amb un programa d’ajudes inèdit

Un visitant que arriba a Barcelona per participar en un congrés, convenció, exposició o viatge d’incentius gasta 115 euros al dia (allotjament a part), fet que suposa gairebé un 52% més que un turista vacacional o d’oci. També inverteix més en hotels, i com que un 84% ja coneixen la ciutat, no realitzen visites a les seves icones, sinó que generen un consum de ciutat molt més descentralitzat. L’anomenat turisme MICE (per les sigles en anglès) va representar gairebé un 20% a la ciutat el 2019 i va tenir un impacte econòmic de 1.900 milions anuals. La breu radiografia evidencia la importància estratègica de rellançar el sector al més aviat possible a la capital catalana. Una missió que l’ajuntament afronta amb una injecció de tres milions d’euros per al pla extraordinari Barcelona MICE Destination Support Programme que pilotarà Turisme de Barcelona.

Ho farà des del seu braç executiu, l’equip de Barcelona Convention Bureau (BCB), dedicat a la captació i promoció de congressos i convencions. El seu treball s’ha traduït des de fa lustres en un currículum d’impacte: la ciutat és la quarta organitzadora del món de congressos (la primera entre les no capitals d’estat) i des de fa 20 anys es manté en el ‘top 5’ d’organització d’aquestes cites professionals. La pandèmia ha fet estralls en aquest sector, limitant-los a l’esfera virtual o híbrida, però l’objectiu és remuntar el vol amb un ambiciós pla de promoció internacional.

El repte de rellançar la metròpolis com a líder de turisme de la «indústria d’esdeveniments» es basarà tant a fidelitzar algunes de les cites ja contractades, com a captar-ne d’altres de noves. El programa contempla ajudes que poden apuntalar el procés de captació, la seva promoció o el moment de la celebració. Les diverses accions cobriran part de les despeses d’aquests esdeveniments o dels seus serveis, per afavorir l’elecció de Barcelona entre una forta competència. El president de Turisme de Barcelona, Eduard Torres, ha apostat per promoure al màxim la presencialitat, en la mesura que la situació sanitària ho permeti, i ha detallat que si la programació del 2022 pogués ser plenament presencial, sumaria uns 380.000 delegats, i seria una de les més potents del continent.

90 candidatures per als pròxims anys

Les incerteses continuen planejant sobre aquestes trobades, però el tinent d’alcalde Jaume Collboni ha destacat que la capital catalana compta amb 150 congressos i convencions confirmats fins al 2023 inclòs, alguns de gran format (com la cita mundial de la telefonia mòbil o la de cardiologia), però també molts d’altres per a uns centenars de professionals però de rellevància pels sectors que mobilitzen. En l’actualitat, un 40% són de l’àmbit mèdic i científic, mentre que un 15% són de l’àrea de la tecnologia i les telecomunicacions. Precisament, el nou programa apunta especialment als congressos de més de 500 participants i vinculats al sector digital, científic o creatiu, que «aportin criteris de sostenibilitat i de retorn a la ciutat». En l’horitzó que es dibuixa fins al 2027, el BCB treballa en 90 candidatures presentades.

Notícies relacionades

Barcelona ven el seu Nadal a Madrid

Barcelona busca el turista ‘premium’ a l’Orient Mitjà i els EUA

Collboni ha subratllat que la importància dels congressos va molt més enllà de la mera celebració, posant com a exemple el Mobile World Congress (MWC), el llegat del qual ha sigut fer de Barcelona «un dels ‘hubs’ tecnològics més importants d’Europa i del món». Per això, per elegir les propostes a incentivar, es recorrerà a un comitè tècnic en el qual també hi haurà representants de Fira de Barcelona, Barcelona de Serveis Municipals (B:SM) i el Gremi d’Hotels de Barcelona.

Sobre el cobejat viatger de congressos i convencions, s’han apuntat altres dades: viatja sol o amb companys, té una mitjana de 38,2 anys, pernocta una mitjana de 4,7 nits i i un 73% prova els restaurants locals.