La família morta en l’incendi de Tetuan va pagar 700 euros per viure al banc ocupat

Hi ha la pobresa, hi ha la misèria i hi ha qui, a més, es lucra d’una situació d’exclusió extrema. Violeta, Shaky, i els seus fills, Ikslan i Zhara, que van morir aquest dimarts en un incendi en una oficina bancària ocupada a l’Eixample, també eren víctimes de l’extorsió als més febles. Tot el sostre que van aconseguir per a la seva família ho van fer pagant d’altres per viure en pisos ocupats. Una cosa «superhabitual» entre les persones que viuen en el barraquisme, confirmen els serveis socials. Avui, els professionals que els van atendre, els seus familiars i l’escola on anava el nen de 3 anys ploren les seves morts. «Tenia tota una vida per davant i crèiem que podíem revertir la seva situació donant-li oportunitats», expliquen des de l’escola Santa Anna.

La Violeta va emigrar fins a Barcelona el 2013 juntament amb el seu marit, i el seu germà, Mihaita Dragomil. «A Romania no teníem res, vam venir a Espanya per treballar, tenir un futur i ajudar els nostres pares», explica Dragomil. Ho explica entre llàgrimes, sacsejat per la pèrdua dels seus dos nebots, però convençut que s’ha de recordar la vida de la seva germana. «Estimava amb bogeria els seus fills», explica, destrossat. Ells sempre havien viscut de la ferralla i en espais ocupats. Sense papers, no tenien cap altra opció per poder guanyar-se la vida. I va ser a Barcelona quan va conèixer el Shaky, un home pakistanès que malvivia de la ferralla, pel qual va deixar el seu marit.

Extorsions per un sostre

Van formar una família i se’n van anar a viure Badalona pagant per un pis que no era seu, ni dels que els oferien el lloguer fraudulent. Quan els van desnonar, explica, van repetir la mateixa operació. L’Ikslan amb prou feines tenia un any quan la família se’n va anar a viure en un pis de la Mina. «Van pagar 1.000 euros a uns gitanos per a un any», comenta. El pis era ocupat, però no tenien cap altra opció. El setembre del 2020 els van tornar a desallotjar, i va ser llavors quan van entrar a viure a les antigues oficines d’Evo Banco a la plaça de Tetuan. Per entrar allà van pagar 700 euros a un home d’origen romanès, del qual avui ja no se sap res. «Ha desaparegut», explica. «És clar que ells volien viure en un pis amb finestres, amb aigua corrent.... però ja sabien que no tenien aquest dret, no podien oferir això als seus fills», lamenta.

L’extorsió dels més vulnerables a la qual es va sotmetre aquesta família no és una cosa nova. «És súper habitual, els que obren aquestes naus o locals ocupats estan infringint el Codi Penal. Si els locals tenen llum, aigua.... solen pagar bastant més que 700 euros», comenten des dels serveis que atenien aquesta i més famílies. De vegades, expliquen, fins i tot les ofertes es fan quan les naus, els solars o els locals comercials ocupats ja tenen ordre de desnonament. «Els que viuen allà se’n van, i fan pagar a altres famílies perquè vagin a viure allà, i en dues setmanes són expulsats», comenten. Expulsats i, a més, sense dret a cap alternativa de vivenda.

Recursos insuficients

Precisament aquests treballadors socials avui han esclatat contra l’Ajuntament de Barcelona. «Treballem amb recursos insuficients», han lamentat en un comunicat. «És flagrant que no es faci res per evitar que hi hagi infància que hagi de viure en aquestes condicions de pobresa, risc i exclusió social», han afegit. I és que fa anys que aquests treballadors denuncien l’externalització del servei, que, en el dia d’avui, atén 209 nens a Barcelona que viuen en solars, naus o locals ocupats. Uns treballadors que avui han entregat un ram de flors davant l’oficina calcinada, una cosa que els polítics encara no han fet, i s’han posat a plorar al llegir la carta que la tutora de P3 de l’escola Santa Anna ha deixat al memorial improvisat davant la sucursal calcinada.

Notícies relacionades

Dos nens morts de pobresa

Ciutat Meridiana diu prou

Reunions amb dibuixos

«Ahir em vas dir el teu nom, i em vas dir amb les teves manetes que tenies 3 anys», diu la carta. El centre, concertat, va decidir acollir el menor aquest setembre. «Tenia tota la vida per davant i estàvem entusiasmats de poder revertir la seva situació, li podíem donar les oportunitats que els seus pares no van tenir», expliquen fonts del centre. Els pares eren analfabets i amb prou feines parlaven espanyol, però assistien a totes i cada una de les trobades amb els mestres. «Ens relacionàvem a través de dibuixos», expliquen a l’escola. Recorden que només va fallar un sol dia a classe. «Era un nen que tenia moltes ganes d’aprendre, que tot el sorprenia, la vida a l’escola era molt diferent del que vivia a casa o amb la seva família, estava descobrint un nou món. Tenia un gran camí per davant», assenyalen al centre. No va poder ser. Els pulmons se’ls van omplir de fum, víctimes de la pobresa.