DRET A LA VIVENDA

Barcelona adverteix que el pla antidesnonaments de la Generalitat no funciona

  • Només 17 dels 400 casos treballats per l’oficina antidesnonaments de la capital catalana entre el 13 de setembre i el 3 de novembre han pogut tancar acords amb la propietat per acollir-se al pla Reallotgem 2, que preveu pagar el lloguer a famílies vulnerables amb una ordre de desnonament imminent.

Kristina respira aliviada y celebra el aplazamiento de su deshaucio

Kristina respira aliviada y celebra el aplazamiento de su deshaucio / JORDI OTIX (EPC)

3
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en moviments socials i veïnals

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’anunci el va fer la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, a finals del mes de juliol. La Generalitat posava sobre la taula 20 milions d’euros per pagar de forma temporal els lloguers a famílies vulnerables amb ordre de desnonament marcada en els pròxims 30 dies i amb un informe favorable de la taula d’emergència. Aquesta era la mesura més rellevant de l’ampliació del programa autonòmic Reallotgem impulsat per la conselleria per afrontar l’emergència habitacional. Tres mesos després de l’anunci de la nova mesura, des de l’oficina antidesnonaments de l’Ajuntament de Barcelona assenyalen que aquesta no funciona i que la immensa majoria de casos queden fora, i aporten dades. Segons els números del consistori, dels 400 desnonaments dels quals han tingut coneixement l’oficina barcelonina antidesnonaments entre el 13 de setembre i el 3 de novembre només 68 van passar tots els filtres per acollir-se al pla, dels quals finalment només han aconseguit 17 acords.

La regidora de Vivenda de Barcelona, Lucía Martín, considera que el principal error del programa és que està dissenyat des de la distància i aquest dilluns ha demanat per carta al secretari de vivenda de la Generalitat de Catalunya, Carles Sala, que ho modifiqui per «fer-lo útil». A ulls de Martín, el primer gran obstacle està sent que els grans propietaris, que suposen el 50% dels desnonaments a la ciutat, no estan volent firmar l’acord marc, que els obligaria a oferir a les famílies vulnerables contractes de lloguer de 7 anys. «És imprescindible que la llei que s’està tramitant en el Parlament obligui els grans propietaris a oferir lloguer social a famílies vulnerables si volem que aquests es corresponsabilitzin en la solució de l’emergència habitacional», afirma la regidora.

En la mateixa línia es pronuncia Lucía Delgado, portaveu de la PAH, entitat a la qual mai va convèncer aquesta mesura. «No ens agrada. Significa transferir diners de tots als que desnonen, perquè només hi pots accedir una vegada ja tens la data de desnonament», diu l’activista. És per aquest motiu que, en la línia del que planteja Martín, Delgado insisteix en la necessitat d’obligar a fer aquests lloguers socials sense cap compensació en la futura llei, ara esmenada per JuntsxCat. «Aquest és l’esperit de la 24/2015, el de la funció social de la vivenda per sobre del dret a la propietat privada. Des de les PAHs Catalanes estem enfadades i perplexes. JxC va registrar un text en el Parlament que es feia seu i que permetria firmar més de 4.000 contractes de lloguer social i ara han esmenat el seu propi text posant sobre la taula compensar els grans propietaris que desnonen, de manera que trenquen l’essència de la llei. En comptes d’obligar els grans propietaris a fer lloguers socials plantegen pagar-los, en la mateixa lògica del Reallotgem 2, que a més no està funcionant. Aquests diners haurien d’anar als petits propietaris de veritat», afirma la portaveu de la PAH, que recorda que amb l’anterior conseller van pactar que la primera llei que aprovaria el nou Parlament seria l’antidesnonaments. «Volen fer a cop de talonari el que no han fet durant anys amb polítiques», diu Delgado. 

Error de configuració

Notícies relacionades

Més enllà de la no-obligatorietat dels grans propietaris a acceptar els diners posats a la taula per la Generalitat, la regidora Martín apunta un altre problema: l’obligació de tenir una ordre de desnonament per als pròxims 30 dies per entrar, fet que ha deixat fora els casos que s’han acollit a la moratòria estatal. «És necessari facilitar l’entrada en el programa Reallotgem 2 en vista dels primers impagaments, especialment quan es tracta de petits propietaris, posant així en marxa la mediació preventiva, i arribant a un acord abans que s’iniciï el procés judicial o abans que hi hagi data per al desnonament, sempre que es tracti de famílies en situació de vulnerabilitat», afirma Martín.

Aquest diari ha sol·licitat a l’Agència Catalana de l’Habitatge dades sobre el total de contractes tancats en el marc de l’ampliació del programa Reallotgem, però de moment no li han sigut facilitats.