Les platges de Barcelona perden sorra des de fa 20 anys

Les platges de Barcelona estan en regressió i perden sorra a causa de la seva artificialitat, la seva morfologia, l’onatge, els efectes temporals i la construcció de dics, segons l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM-CSIC), després de 20 anys de seguiment.

Durant dues dècades, l’ICM-CSIC, des de l’Observatori Costero, ha fotografiat les platges de Barcelona cada hora per avaluar l’impacte de les regeneracions artificials de sorra i altres accions antròpiques.

🔴l #ICMNEWS l

🏖️  El ICM detecta una #regresión progresiva de las #playas de Barcelona tras 20 años de seguimiento a través del @coo_icm.

💡 Según los expertos, se debe a la artificialidad de las playas, el oleaje y la construcción de diques.

🔗https://t.co/unkwcfIyOk pic.twitter.com/mRyIrzcMlu

— ICM-CSIC (@ICMCSIC) 4 de noviembre de 2021

Les imatges preses a l’Observatori Costero permeten observar la superfície emergida de les platges, la rotació de la línia de costa, l’erosió causada pels temporals i l’augment de les superfícies després de les regeneracions artificials.

Els temporals

L’investigador de l’ICM-CSIC, Jorge Guillén, ha remarcat que les platges de Barcelona «amb prou feines» poden rebre aportacions sedimentàries de manera natural i les pèrdues de sediments causades per l’efecte de l’onatge, especialment durant els temporals, «només es poden compensar abocant sorra portada d’altres llocs, cosa que ha provocat la regressió progressiva».

L’integrant de l’Observatori Costaner Gonzalo Simarro ha assenyalat que l’evolució de la línia de costa «és especialment rellevant en un moment en què l’augment del nivell del mar, derivat de l’escalfament global i de l’augment de la concurrència i intensitat dels temporals, amenaça de posar en perill el futur de les nostres platges.

Absència de sediments naturals

Simarro ha afegit que aquests impactes climàtics s’estan començant a percebre a Barcelona, però encara no són «dominants» i «es veuran agreujats per la limitada amplada de les platges, per la seva escassa capacitat d’adaptació causada pel seu component urbà i per l’absència d’aportacions sedimentàries naturals».

La investigadora de l’ICM-CSIC Ruth Durán ha destacat que «l’anàlisi de totes les imatges ha permès una millora considerable en el nostre coneixement del comportament de platges urbanes limitades per espigons».

Notícies relacionades

¿Ets incapaç d’imaginar una platja o recordar una foto? Tens afantasia, ceguesa de ment:

Després del temporal Ciarán: ¿per què unes platges guanyen sorra i d’altres desapareixen?

«Ens ha permès extreure eines per millorar la seva gestió, ja que les platges de Barcelona presenten unes dimensions que permeten considerar-les un laboratori natural per a la investigació científica, a més de ser un dels emblemes de la ciutat», ha apuntat Durán.

L’integrant de l’Observatori Costaner Òscar Chic ha assegurat: «Durant aquests anys hem generat una base de dades única i de qualitat per a l’estudi de la morfodinàmica costanera, que servirà també a futures generacions de científics i científiques per abordar temàtiques diferents que ara ni tan sols imaginem».