Barcelona alerta de la pèrdua del 17% de la superfície de platja des del 2011

Com un sac sense fons, les platges de Barcelona perden sorra i superfície útil per al banyista any rere any, sense que les escasses mesures impulsades pel Ministeri de Medi Ambient hagin donat resultat en l'últim lustre. Un estudi impulsat per l'ajuntament i elaborat per Barcelona Regional posa de manifest que des del 2011 ha desaparegut un 17% de l'espai, alhora que ho feia la meitat de la sorra injectada per l'Estat el 2010, després de l'últim temporal greu que va castigar el litoral barceloní.

La meteorologia ha sigut benèvola en aquest període, sense cap temporal de Llevant de la importància dels del 2008 i 2010, però tot i així les platges s'han vist reduïdes cada temporada, destaca la comissionada d'Ecologia del consistori, Eva Herrero. Vist el retrocés, l'ajuntament ha reclamat al ministeri que estudiï noves accions, tant a nivell d'infraestructures com d'aportació de sorra que complementi les intervencions executades del 2006 al 2012 de cara a estabilitzar el litoral. La demanda ha tingut lloc aquest dimecres en el marc de la Comissió de Seguiment del Pla per a la Gestió Integrada del Litoral de Barcelona, que integra també la Generalitat.

Les dades aportades pel municipi són contundents: la pèrdua de superfície de platja seca equival a 50.000 metres quadrats o cinc camps de futbol. El dèficit no afecta igual tots els trams, sinó que és més visible (per la seva mida) a la Barceloneta, amb un 28% menys de superfície que fa cinc anys i una reducció de 15 metres de la seva amplada mitjana. La reducció d'espai útil la segueixen la Nova Mar Bella i Llevant, com més perjudicades.

BALANÇ NEGATIU

Des que Medi Ambient fes l'última aportació de 540.000 metres cúbics el 2010, les platges que més sorra han perdut en relació amb la que van rebre han sigut Somorrostro (81%) i Nova Icària (67%), encara que la seva dimensió fa que no sigui tan notori com a la Barceloneta, on el mar s'ha emportat el 48% de sorra. Bogatell i la Mar Bella també han perdut la meitat de l'aportació, malgrat estar protegides amb dics submergits en tota la seva longitud. En aquest cas, l'ajuntament ha sol·licitat a l'Estat que analitzi aquesta circumstància, ja que es tracta de les úniques platges on es va adoptar aquesta protecció, que a primera vista no ha funcionat.

Les propostes de millora plantejades amb el ministeri en l'última dècada pugen a 21 milions d'euros. En la fràgil zona de Ponent destacaven la prolongació de l'espigó de Sant Sebastià, unir el dic exempt amb la platja i fer créixer un braç de l'espigó de Ginebra, encara que fins al moment només s'ha dut a terme la segona, va relatar Herrero, que ha reclamat que es materialitzin les inversions. Resta per veure si és viable aportar per a aquesta temporada la sorra que l'ajuntament reivindica, amb un cost estimat d'uns 800.000 euros.

Notícies relacionades

¿Ets incapaç d’imaginar una platja o recordar una foto? Tens afantasia, ceguesa de ment:

Després del temporal Ciarán: ¿per què unes platges guanyen sorra i d’altres desapareixen?

En paral·lel, a les platges de Sant Sebastià i Sant Miquel es creu que hi ha una pèrdua de sorra (davant l'espigó de la primera), que es podria solucionar amb la prolongació d'aquest. En aquest cas, l'obra es va estimar en 4,5 milions i recau en l'Autoritat Portuària que ja ha iniciat els tràmits per portar-la a terme. 

Malgrat el balanç negatiu, l'ajuntament destaca que la qualitat ecològica del fons marí i l'aigua és alta, sense variacions significatives en els últims anys.