El 2022 porta vuit projectes hotelers en suspens i un 25% de places encara tancades a BCN

La patronal va anunciar fa unes setmanes que preveia tancar el difícil 2021 amb un 85% d’establiments operatius. No obstant, el seu director, Manel Casals, creu que finalment seran menys ja que la ciutat compta ara «amb un terç del turisme del 2019» i afronta precisament els mesos més fluixos de l’any, el novembre i el gener. Per això, molts hotelers han optat per plegar veles i esperar que una afluència de viatgers més gran, sobretot dels Estats Units i els països asiàtics, garanteixi l’embranzida de l’ocupació i la viabilitat econòmica.

Sense una data tancada

En la mateixa tessitura se situen els projectes que s’havien de culminar durant l’any vinent, que segons les dades que tenen el gremi i Turisme de Barcelona rondarien els vuit establiments, després dels quatre nous del 2022. Alguns formen part de les últimes llicències prèvies a la restricció imposada pel pla especial urbanístic d’allotjament turístic PEUAT, en via de modificació, mentre que altres són posteriors. Inclouen des de la categoria de cinc estrelles (a Sarrià-Sant Gervasi), a la de dos (el més gran, amb 225 habitacions, a Sant Martí) o una (a Sant Andreu), passant per diversos establiments de gamma mitjana, en districtes no cèntrics. Cap té una data d’obertura tancada, que en algun cas es podria postergar al 2023. En cas de portar-se a terme sumarien unes 1.100 places (no habitacions).

Per a Casals, les restriccions municipals generaran un progressiu decaïment d’estrenes, ja que el pla d’allotjament (fins i tot el revisat) limita el creixement a «ubicacions no atractives i amb tants condicionants –en al·lusió a densitat i entorn– que hi ha poques oportunitats, manifesta. La patronal considera que Barcelona quedarà «per darrere d’altres ciutats», com Madrid, que ha accelerat en la incorporació de projectes de luxe, amb 1.140 habitacions d’aquesta categoria en només dos anys i projectes ja heretats d’abans de l’alcaldia d’Isabel Díaz Ayuso.

En aquest sentit, considera «agredolça» l’obertura de l’Hotel Me by Melià el pròxim 25 de novembre, com informa aquest diari. I és que suposa una gran incorporació per a la cartera del luxe, però marca un canvi de tendència. «Es perdran oportunitats», adverteix, com ja va passar amb el Grand Hyatt, que al no aconseguir la llicència per implantar-se al passeig de Gràcia, va traslladar el seu projecte a la capital espanyola. Un estudi va calcular llavors que hauria suposat 4.000 llocs de treball (del projecte a l’obertura) i un impacte econòmic perdut de 300 milions d’euros.

Qüestió d’ubicació

Notícies relacionades

Els hotels de BCN xifren les seves pèrdues de l’últim any i mig en 2.700 milions

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

Juan Gallardo, soci de la consultora especialitzada 3 Capital, remarca que «només queden dos projectes ‘grans’ per entrar en el mercat, tots dos a l’entorn del 22@ i no d’alta gamma». Opina que la conseqüència principal per al sector és que la ciutat es mantindrà amb una «planta hotelera estancada» mentre que altres destinacions rivals continuaran augmentant la seva oferta en les categories més altes.

Es pot destacar que la major part dels grups polítics del consistori i entitats ciutadanes han beneït –tant el 2015 com en la reedició del pla d’allotjament en marxa– la limitació de l’oferta turística a Barcelona per combatre una excessiva tematització o saturació, i portar –amb comptagotes– les noves places a barris perifèrics. No obstant, analistes com Gallardo insisteixen que «la incapacitat de créixer en una oferta capaç d’atraure visitants amb alta capacitat de despesa» (de 4 estrelles en endavant) «no ajudarà a posicionar la ciutat com a destinació atractiva per aquest perfil». Un tipus de viatger a què aspiren moltes destinacions urbanes, perquè «amb una pressió inferior sobre el territori en termes de nombre de turistes, té un efecte multiplicador molt més gran sobre la seva economia: comerç, transports o restauració».