El repte de la biodiversitat

Barcelona serà la ‘nursery’ de tres espècies balears molt amenaçades

El zoo intentarà replicar amb un gripau, un peix i una sargantana el sonat èxit de cria del ferreret, que fins al 1980 es considerava extint i la població del qual ha aconseguit estabilitzar

3
Es llegeix en minuts
Carles Cols
Carles Cols

Periodista

ver +

Ja es va dir en una altra ocasió. Un zoo al qual alguns desitgen una ràpida extinció, o sigui, el de Barcelona, surt al rescat de tres espècies en perill d’extinció. L’Ajuntament de Barcelona, propietari i gestor del recinte, i el Govern de les Balears han decidit aquesta setmana que ja és hora que creixi geomètricament el projecte de col·laboració que van posar en marxa el 1993 per evitar la desaparició del ferreret, una espècie de la qual el 1977 es van trobar alguns fòssils, cosa que llavors ja va semblar la repera als paleontòlegs, ja que només n’havien sentit parlar els més grans del lloc, però de la qual tres anys més tard, en el que va ser una gran sorpresa, es va confirmar que quedaven alguns exemplars vius. El cas és que des del 1993, el Zoo de Barcelona s’ha dedicat a la cria del ferreret amb tanta eficàcia que n’han sigut reintroduïts al seu hàbitat de la serra de Tramuntana uns 1.500 exemplars. Aquest èxit es pretén replicar ara amb tres nou animals més.

El que han firmat Laia Bonet, tercera tinenta d’alcalde de Barcelona, i Miquel Mir, conseller balear de Medi Ambient i Territori, és del millor que li podia passar al calàpet verd balear (‘Bufotes balearicus’), a la sargantana de les Pitiüses (‘Podarcis pityusensis’) i a un peixet minúscul, l’espinós mediterrani (‘Gasterosteus gymnurus’), vaja, els tres afavorits pel premi. Aconseguit el repte d’estabilitzar la població del ferreret en menys de 20 anys, els encarregats de portar a terme el nou rescat són optimistes. De Roma a Jaume I

calàpet verd balearsargantana de les Pitiüsesespinós mediterraniLa recuperació de les poblacions de ferreret és una bona notícia des del punt de vista de la biodiversitat, per descomptat, però també des de la perspectiva històrica, ja que en certa manera la biografia d’aquesta espècie ho és alhora de les mateixes illes Balears. Abans de l’arribada dels romans, n’hi havia exemplars a tots els racons de les illes. Els fòssils així ho testifiquen. Però amb l’arribada de les legions que van conquistar les illes va començar el desequilibri natural. La soldadesca hi va portar genetes, martes, mussoles, serps i granotes comunes, una cosa així com si s’haguessin obert les portes de l’infern per al pobre ferreret, de tot just quatre centímetres de longitud. La seva presència va minvar i no va ser fins a la conquesta de les Balears per Jaume I al segle XIII que va tornar a cobrar protagonisme, en aquesta ocasió per un fet singular. Aquella contesa bèl·lica va provocar una gairebé absoluta repoblació de les illes. Els antics pobladors musulmans en van fugir o van ser esclavitzats, i sobretot Mallorca va ser repoblada amb pagesos procedents de l’Empordà i del comtat de Barcelona, a qui va cridar l’atenció un sorollet metàl·lic que se sentia de nit al camp. Era el cant del ferreret. Sona com si un minúscul ferrer colpegés una enclusa, així que el van batejar com a ‘ferreret’, el seu nom més popular. A la seva manera, l’acabaven de descobrir.

Notícies relacionades

La feliç reintroducció de 1.500 ferrerets criats a Barcelona aquests últims 18 anys marca el camí a seguir per convertir ara el zoo en una ‘nursery’ de gripaus balears (una espècie que habitava les Balears ja al plistocè i que actualment està sota mínims), la variant local de l’espinós mediterrani i la sargantana de les Pitiüses, petita, sí, però que destaca per la llarga cua, gairebé de la mida de la resta del cos.