La Festa del Foc, el correfoc estàtic d’aquesta Mercè

Trenta colles de diables han participat en l’actuació. Estaven repartides entre Diputació i Roselló de forma intercalada en el costat Besòs dels carrers transversals a passeig de Gràcia: els grups estaven concentrats al carrer de Consell de Cent, de València i de Provença. I des d’allà han sortit per actuar: ells, a diferència del públic, sí que podien desplaçar-se.

Han actuat nens i adults i l’organització explicava que aquest any, davant la necessitat d’ajornar el correfoc fins que la pandèmia ho permeti –és d’esperar que sigui viable d’aquí un any–, s’ha demanat a les collas que innovessin i introduïssin canvis.

Els trams del carrer

Els grups que actuaven en els diferents trams de passeig de Gràcia han fet un espectacle similar, perquè els barcelonins, que s’han acostat en un nombre considerable a la Festa del Foc, veiessin el mateix estiguessin situats en una o una altra part del carrer. Tambors, tocats per nens (amb cascos per no fer-se mal a l’oïda) i adults retronaven al carrer gairebé tant com els petards. I malgrat la limitació, el foc, com sol fer-ho, ha triomfat en la Mercè.

Notícies relacionades

David Quirós: "L’Hospitalet no pot seguir construint habitatge a qualsevol preu"

L’Hospitalet vol reduir els 1.000 habitatges previstos a Can Rigalt

En els marges del passeig de Gràcia els assistents es retiraven uns metres quan els diables s’acostaven, esquitxant espurnes. Entre els dimonis, els tambors i els dracs que escopien foc i fum, gairebé es pot afirmar que hi ha hagut una mica de correfoc.

Aquesta celebració va néixer de forma més o menys espontània el 1978, quan activistes culturals i membres del grup Els Comediants es van proposar fer un espectacle vinculat amb el foc. Quan es va procedir a un ball de diables, el públic es va unir a l’actuació i ja mai, fins a la pandèmia, va deixar de barrejar-se amb dracs, diables i foc.