La història de les Cases Barates explicada al món

Cent anys després el paisatge és un altre, la majoria de les Cases Barates han desaparegut i els seus inquilins han sigut reallotjats, tot i que encara en queden unes quantes dretes. L’entorn s’ha urbanitzat, s’hi han creat equipaments i les comunicacions han arribat: el 2010 es va inaugurar la parada del més que demanat metro. I el barri ja no és aquest no-lloc d’abans. Gairebé un segle de memòries i de canvis que els veïns mai han volgut que caiguessin en l’oblit: «Les Cases Barates formen part de la nostra història, són al nostre ADN. L’hem de conservar. Si no es conserva, desapareixerà quan desapareguin les persones que se’n recorden». Paraula de Salvador Angosto, resident de tota la vida del Bon Pastor i en el seu moment habitant d’una de les Cases Barates. En un inici, la idea de conservar la memòria del lloc i la seva museïtzació va ser seva. Després s’hi va sumar amb entusiasme l’Associació de Veïns del Bon Pastor, però va ser Angosto el qui va buscar, en primera instància, la col·laboració del món acadèmic, a través del Centre d’Investigació Polis de la UB, i el qui va llançar la idea de crear un museu en un consell de barri durant els últims temps del mandat de Jordi Heureu. 

Aspecte original

I també va ser seva la tenacitat a reivindicar que el picot no acabés amb tot el conjunt i que l’espai testimonial resultant formés part del Museu d’Història de Barcelona (Muhba). Així serà i així és. «El 2023 tindrem un equipament de gestió publicocomunitària, un museu a Bon Pastor, que explicarà al món l’evolució de la vivenda popular al segle XX», afirma Joan Roca, director del Muhba. No en va tot el procés ha comptat amb la complicitat (i implicació) del centre de la plaça del Rei i quan s’inauguri formarà part del relat del Muhba; i ha comptat, també, amb l’ambició dels seus impulsors: «Volem explicar el Bon Pastor al món perquè per explicar-nos-el a nosaltres mateixos ja hi som nosaltres», afirma Roca que li van dir els veïns en una de les primeres reunions. Això va ser durant el mandat de Xavier Trias, en què poc es va avançar institucionalment, però al Bon Pastor no van tirar la tovallola. Van fer el seu propi projecte, amb maqueta inclosa, amb una proposta per a l’illa de cases que el planejament urbà del 2003 qualificava d’equipament: dues vivendes es restauraven per tornar-los el seu aspecte original i la resta de cases, 12, es destinaven a sala expositiva. A més, apostaven per mantenir-ne l’exterior tal com es va aixecar el 1929. 

Quatre etapes

El Muhba en va recollir el guant però va fer una contraproposta inspirada en el museu Työväenasuntomuseo (Museu de la Vivenda Obrera) de Hèlsinki, un conjunt de residències populars de 1909 museïtzat i gestionat pel museu d’història de la capital finlandesa. Allà la foto no era fixa, sinó que les cases conservades recorrien tots els períodes i evolucions que s’hi havien viscut. «Ens va agradar la idea i ens vam posar a treballar a com traslladar les vivències sofertes al llarg del temps i a com rehabilitar les vivendes segons l’evolució socioeconòmica», apunta Angosto. Al final del segon mandat d’Ada Colau hi va haver concurs i va guanyar un projecte que ho recollia tot: una sala d’exposicions, un espai polivalent i quatre (no dues) vivendes rehabilitades que mostrarien quatre etapes diferents del conjunt, des dels durs inicis fundacionals fins a l’actualitat, passant per les dècades dels 50 i els 80. A més, l’illa mantindria l’aparença original i l’edifici seria sostenible. 

La resta, a l’espera que comencin les obres el 2022, ha sigut recollir material. Fotografies, vivències i mobiliari donat pels que van ser habitants de les Cases Barates. S’ha reunit de tot: tres portes originals amb picaporta, reixes per a totes les finestres, una pica original de cuina, llums, cortines... fins a omplir un magatzem de 300 metres quadrats i haver d’ampliar espai a Can Fabra. El barri s’ha bolcat en el projecte: «L’important és que és un procés que ha sigut molt treballat i molt participatiu, i a més s’hi han involucrat totes les entitats del barri, des de la parròquia al complex poliesportiu», defensa Angosto. I aquí hi ha la clau de l’èxit: «Ho hem fet junts: acadèmics, Muhba, habitants del Bon Pastor i ajuntament», sosté Roca. 

De Trinitat al Poblenou

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

Quan el museu estigui en marxa explicarà la vivenda a Bon Pastor i la vivenda social al segle XX. La segona part ja serà visible el maig del 2022 a l’espai patrimonial Oliva Artés, i després de la inauguració el febrer del 2023 del Museu de les Cases Barates, es traslladarà al que serà el seu lloc definitiu al Bon Pastor. No en va els dos equipaments, Cases Barates i Oliva Artés, formaran part del que es defineix com l’eix museístic del Besòs, que no és altra cosa que el relat del Muhba sobre aquesta part d’història de Barcelona: el proveïment d’aigua, des de la Casa de l’Aigua (Trinitat Vella); el treball i la industrialització, des de la Fabra i Coats (Sant Andreu); la vivenda, des de les Cases Barates (Bon Pastor), i l’urbanisme, des de l’Oliva Artés (Poblenou). «És la mirada de Barcelona des de la perifèria al centre, i és un museu amb 55 sales repartides per tota la ciutat», afirma Roca. 

Una ‘joint venture’ entre veïns i Muhba que té un tercer aliat imprescindible, l’ajuntament i el Pla de Barris, d’aquí surt el pressupost de 2,3 milions d’euros que permet l’ambició del projecte final. I l’orgull dels veïns del Bon Pastor. No en va, segons el regidor responsable del Pla de Barris, Jordi Martí, «un dels objectius del programa és generar orgull de barri i un altre és posar en relleu el patrimoni singular d’aquestes zones». És l’espai patrimonial de les Cases Barates.