Amb un cognom no n’hi ha prou

Les pistes porten fins a una oficina de tot just cinc metres quadrats a l’Eixample de Barcelona, just a sobre del consolat de l’Índia. En aquest cubicle convenientment adornat amb la imatge del déu-elefant Ganesha, destructor de mals i obstacles, Gurpreet Singh Batra es dedica a facilitar tota mena de tràmits burocràtics i a inserir aquest tipus d’anuncis a la premsa. És ell qui revela que el principal repte a què s’enfronten els ciutadans d’origen indi que viuen a Espanya no és ni el clima, ni l’idioma, ni el menjar, ni la cultura, sinó ¡canviar-se els cognoms!

«Si vols canviar-te el nom o els cognoms a Espanya, el Govern indi et demana que posis un anunci a dos diaris prominents del teu lloc de residència com a part del tràmit –explica el Gurpreet, que dirigeix l’empresa H&G Eduwiser amb el seu germà Harpreet–. Cinc setmanes després de la publicació, el canvi es considerarà oficialment acceptat i podràs sol·licitar el passaport espanyol, que és la raó per la qual la majoria demana el canvi de nom».

¿Però per què cal canviar-se els cognoms per obtenir el passaport? Aquí la cosa comença a complicar-se. A l’Índia molta gent té un sol cognom, o fins i tot cap. A més, a la regió del Punjab, on la majoria de la població és de tradició sikh, els homes s’anomenen Singh, que literalment vol dir ‘lleó’, i les dones Kaur, que significa ‘princesa’.

En aquest punt és útil recórrer al llibre ‘Los mundos de Kaur’, acabat de publicar per la jove catalanopunjabí Manu Kaur: «Explica la llegenda que va ser el guru Gobind Singh Ji, el desè guru dels sikhs, qui va demanar als homes que adoptessin el cognom Singh i a les dones, el Kaur. La seva intenció era doble. D’una banda, mirar de minimitzar l’impacte del sistema de castes. Si homes i dones quedaven igualats pel seu cognom, no se sabria a quina casta pertanyien. De l’altra, mirava d’igualar homes i dones [...]».

Tres-cents anys després, aquell mandat s’ha quedat en una declaració de bones intencions. Les diferències socials entre sikhs són lamentablement les mateixes que en qualsevol altra banda, però a més aquestes persones tenen la complicació afegida d’haver de modificar els seus cognoms si volen obtenir un document d’identitat espanyol o la nacionalitat.

El Gurpreet fa 12 anys que viu a Barcelona i és capaç de contestar preguntes, atendre visites i respondre contínues trucades de telèfon, tot alhora i sense perdre el bon humor. Malgrat una capacitat tan gran, encara no entén del tot com arriba a formar-se un embolic tan gran amb la qüestió dels cognoms. L’adaptació a la legislació espanyola, que exigeix anomenar els dos progenitors, pot resultar en documents que farien posar vermell el guru Gobind Singh Ji mateix.

És el cas del DNI d’una altra dona, en què s’ha afegit el cognom Kaur al nom de pila: s’ha posat Singh com a primer cognom i una altra vegada Kaur com a segon. Els expatriats indis no poden tenir doble nacionalitat, així que quan viatgen a l’Índia han de mostrar el passaport espanyol. A ulls dels funcionaris de fronteres, aquest document reflectiria una identitat simultàniament masculina i femenina.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

I aquesta és la part fàcil, perquè, en el cas que la persona vulgui afegir al seu nom el cognom familiar –la casta, vigent sobretot a les zones rurals de l’Índia–, la cosa es complica. Aquest tràmit només es pot fer a l’Índia, i exigeix publicar el canvi de nom a dos diaris d’allà i mostrar dos rebuts amb el nou cognom abans de ser aprovat. Les dones casades adopten el cognom de la família del marit. Tant Sekhon, com Brar i Sangha, els segons cognoms de les dones dels anuncis, pertanyen a famílies o estaments socials del Punjab.

Al Gurpreet, que va néixer a la ciutat punjabí de Jalandhar, els seus pares li van estalviar el calvari burocràtic i ja el van inscriure amb el Singh i el cognom familiar Batra. «Cada família índia és un món», assegura entre rialles.