Les Corts exigeix més verd al futur parc de la Colònia Castells

Aquesta organització veïnal va forçar un canvi de plans al consistori i va aconseguir que la lenta –encara no ha finalitzat– transformació fos liderada per l’Administració pública en comptes de pels promotors privats, com en principi tot semblava indicar que estava previst. Aquelles primeres negociacions es van fer amb un Jordi Hereu llavors regidor del districte de les Corts.

Les últimes de la Colònia

Agelet recorda aquella lluita davant les últimes cases desallotjades, avui tapiades, i el futur de les quals està pendent de decidir. Està previst que siguin un espai de memòria del que un dia va ser aquell lloc, una barriada de famílies treballadores que feien moltíssima vida al carrer ja que eren famílies grans vivint en cases petites. En els més de 20 anys que han passat des d’aquell 1999 el conjunt de casetes es va anar buidant i enderrocant i es va pactar deixar dretes les últimes de Piera (igual que s’ha fet en la també lentíssima reconversió de les cases barates del Bon Pastor, a Sant Andreu).   

El que avui té en peu de guerra el veïnat és el dibuix de la futura zona verda, la necessitat imperiosa de la qual va portar a esborrar del mapa la barriada. Per arribar fins al projecte d’urbanització inicialment aprovat, i contra el que ara una part del veïnat s’ha rebel·lat, el consistori va organitzar el 2018 un ambiciós procés participatiu que van anomenar ‘Tria el verd de la Colònia’ i va comptar amb una gran resposta, a ulls d’Agelet, va acabar «com tantes vegades» en una «participació frustrada».  

El veïnat que va participar en el procés va demanar mantenir els horts urbans instal·lats a la urbanització provisional de l’espai i reservar zones tant per als nens com per als grans. «El principal problema que veiem al projecte és que una cinquena part és formigó. No entenem que insisteixin a fer una plaça dura i posar-hi tant ciment en la situació climàtica en què ens trobem», resumeix Agelet. Al sentir-la parlar se li acosten dues veïnes, usuàries diàries del parc, que s’animen no només a donar-li tota la raó en les seves queixes, sinó a endurir les crítiques. «Aquest projecte és una gran contradicció», resumeix Lídia Canadell, veïna del carrer de Taquígraf Serra.

Una cosa en què coincideixen veïns de diversos col·lectius és en el ‘no respecte’ a l’acord assolit en el procés participatiu de marcar amb arbres els vells passatges. En lloc d’arbres, els camins en el projecte aprovat provisionalment es marquen amb pèrgoles d’acer per instal·lar-hi plaques fotovoltaiques, una cosa que ha agradat al veïnat, com l’enorme plaça dura circular.  «Revitalitzar la zona»

Notícies relacionades

Una carrera solidària per a famílies i gossos

El cotxe que multa vehicles en carrils bus comença a sancionar avui

‘no respecte’ a l’acord assolit en el procés participatiu marcar amb arbres els vells passatgeses marquen amb pèrgoles d’acer per instal·lar-hi plaques fotovoltaiques, l’enorme plaça dura circular.  «Revitalitzar la zona»Fonts municipals insisteixen que el futur parc preveu la renovació d’una àrea d’uns 9.600 metres quadrats «on el verd serà el protagonista principal». «La voluntat és que el nou espai revitalitzi la zona i es converteixi en un petit pulmó per al districte», assenyala la mateixa veu, que detalla que 7.500 metres quadrats seran zones verdes on es plantaran «un centenar d’arbres nous». Quant a la polèmica plaça, el portaveu del consistori defensa que «s’ha ideat com a espai central, on es podran desenvolupar diverses activitats per fomentar la vida veïnal», i que es farà «amb un panot que permet el creixement de verd». 

Després de tancar-se aquest mes el període d’al·legacions, el govern municipal assegura que les estudiarà per a «possibles canvis». La previsió és començar les obres el març del 2022 amb un pressupost de gairebé tres milions d’euros.