El barri de Canyelles té aire de Nova Jersey

Dowes no només creu que la cultura ha d’estar a l’abast de tothom i que pot ser motor de revitalització econòmica i social, sinó que, a més, practica amb l’exemple. La ubicació de la seva galeria, al carrer de Miguel Hernández, 25, no és fruit de la casualitat. És buscada i volguda. «M’agraden les perifèries de les ciutats, em semblen importantíssimes. Jo soc dels afores de Nova York, de Nova Jersey, i això em recorda casa meva. Considero Canyelles la Nova Jersey de Barcelona». Així que va decidir apostar pel barri per obrir la seva galeria. «La gent expressava els seus dubtes sobre la meva decisió però, com més dubtaven ells, més motivat estava jo». Dit i fet. L’1 de maig hi va haver inauguració amb un concert de flamenc improvisat pels veïns. Va ser un èxit.

Porta oberta i escacs

«Tot està sortint molt bé, la cosa funciona i la gent és molt acollidora, com m’imaginava». El cert és que la porta de la sala està permanentment oberta i Dowes omple la vorera amb cadires i un tauler d’escacs –«¡Impossible imaginar-se l’afició que hi ha!»– perquè els veïns puguin aturar-s’hi, asseure’s i xerrar. Al costat, un dels bars més populars de Canyelles. El resultat és un constant anar i venir de gent per la galeria. I l’immens i franc somriure de Dawes. «Cada dia, quan em llevo penso que no prescindiria d’això per res». ¿Ni per un local al carrer de Consell de Cent, lloc per antonomàsia del galerisme barceloní? «M’atrauen les coses senzilles d’aquest barri, com poder deixar la porta oberta i anar a comprar, i, sobretot, la seva gent». 

Però ¿compren? «Si no ho fan, em recompensa igual. Soc com els músics de carrer, que se senten feliços només de tenir audiència, i jo aquí la tinc garantida». Tot i que s’enfada amb els que asseguren que no és al lloc adequat per a un negoci com el seu. «Hi ha gent de totes classes en tots costats».I com a mostra, la María, veïna espontània i aficionada als museus: «Estem encantats. Feia falta, això és un barri dormitori com aquest, molt monòton. La galeria ens dona alegria i l’art és per a tothom». Cert. 

Bayonas, a les parets

Notícies relacionades

45 anys esperant el pont del Baricentro

La nit que Basté va robar una corbata

De moment, l’art que penja a les parets de Gallery Opening és el de Víctor Bayonas (Lorca, 1999), un jove artista que anava per a concertista però que va decidir canviar el violí pels pinzells al complir els 18. Al setembre arribaran els paisatges abstractes d’una emergent creadora italiana. I després ja es veurà. No hi ha pressa. Dawes va deixar les urgències a Nova York després d’un greu accident de trànsit. El xoc li va suposar un munt de traumatismes i una epifania: volia dedicar-se completament al món de l’art, una cosa que li venia de família. Es va plantar a Eivissa amb un projecte experimental d’escriptura que va tenir èxit. I abans que esclatés la pandèmia, va posar els peus a Canyelles. 

¿Per què? Qui sap... però admet haver visitat tots els barris que són per sobre de les rondes. Li va agradar Canyelles per a la seva galeria i Ciutat Meridiana per al seu estudi d’artista.