Sector econòmic clau

El trasllat d’una altra farmàcia històrica evidencia la complexa preservació comercial a Barcelona

  • L’apotecaria de La Estrella, des del 1840 al carrer de Ferran 7, s’emporta la seva activitat després de no assolir un acord sobre el lloguer i obre dubtes sobre el futur dels seus elements, considerats d’interès en el catàleg de patrimoni arquitectònic

Farmacia de la Estrella, con el cartel donde anuncia el traslado de su actividad. 

Farmacia de la Estrella, con el cartel donde anuncia el traslado de su actividad.  / Ricard Cugat

Es llegeix en minuts
Patricia Castán
Patricia Castán

Periodista

ver +

Cada any que passa, el comerç del centre de Barcelona es clona més i més respecte a altres grans ciutats europees. Únicament les botigues autòctones i històriques afegeixen aquest plus d’identitat que no només defensen els mateixos residents, sinó fins i tot els viatgers a la recerca de destinacions amb personalitat. Però malgrat els intents dels diversos governs municipals de les últimes dècades, la preservació rigorosa del comerç centenari continua sent un compte pendent, amb massa llacunes per certificar la supervivència d’aquestes baules amb el passat local. L’últim cas és el de la farmàcia de l’Estrella, al 7 del carrer de Ferran, que aquest mes desplaçarà la seva activitat i potser alguns dels seus tresors després de no haver arribat a un acord de continuïtat amb la propietat de l’edifici on s’ubica.

El negoci data de 1840, tot i que va patir profundes reformes a principis del segle XX, per la qual cosa els seus elements d’interès pertanyen sobretot a aquella època. Inicialment, l’Ajuntament el va incloure en la llista de comerços emblemàtics de Barcelona, tot i que fa un lustre aquesta classificació es va revisar i el local va deixar de formar-ne part, destaca el consistori. L’edifici (amb les seves dues botigues) sí que forma part, no obstant, del catàleg de patrimoni arquitectònic de Barcelona, amb un nivell de protecció de «béns amb elements d’interès (C)». Això comporta el manteniment de la volumetria de la finca, la reparació si és precís de la seva fisonomia original, la restauració de façanes i eliminació de peces no originals, el cromatisme en les seves rehabilitacions conforme al pla de color municipal i, entre d’altres, el «manteniment dels paraments interiors i exteriors originals, i de l’espai de les dues botigues de la planta baixa», segons recull la seva fitxa urbanística.

Esteve Vilarrúbies, autor d’una recent guia sobre un centenar de botigues (o joies) emblemàtiques de la capital catalana i expert en aquesta ruta minvant, recorda que el negoci va patir algunes obres fa una dècada. Deposat dels 209 establiments considerats així per l’ajuntament i amb la qualificació actual, la preservació està limitada a elements com poden ser algunes peces pròpies d’apotecaria del segle XIX, les seves centenàries prestatgeries, un tros de mosaic hidràulic a l’entrada, una peça de ceràmica considerada l’element més valuós i la seva bonica façana. El fotògraf recorda que la farmàcia sí que va formar part del llibre ‘Guapos per sempre’, que ja retratava els espais dignes de conservar en formol a la ciutat, i que es va complimentar amb plaques a les voreres fa gairebé 15 anys.

¿Un altre negoci a les seves parets?

El debat s’ha traslladat amb el temps a la necessitat de preservar no només els establiments, sinó també la seva activitat, ja que de vegades la seva màgia és indissoluble. Els propietaris s’hi han oposat durant anys, per evitar que els seus immobles tinguessin una única sortida comercial, però els comerciants i el mateix consistori han remat en aquest sentit, a l’espera que el Govern doni llum verda a una via legal per emparar-lo com a «patrimoni immaterial». En el cas de la farmàcia en qüestió, si el mobiliari i peces es quedessin al local xocaria amb molts altres tipus d’activitat que no fossin aquesta, una situació que en alguns altres casos s’ha saldat amb trasllats de peces sota el requisit de la seva exposició pública, entre d’altres.

Daniel Muñoz és el gerent de la farmàcia des que la seva dona, la farmacèutica Anna Enrich es va fer titular del negoci fa una mica més d’una dècada, quan l’hi va traspassar Carles Mallol. Explica que a principis del 2020 i veient que el seu contracte de lloguer finalitzava sense arribar a un acord de continuïtat malgrat haver ofert fins a 8.000 euros mensuals, va preguntar al consistori sobre els elements del negoci. Els titulars entenen que els béns mobles formaven part del traspàs. Passat un any, l’ajuntament ha demanat un informe sobre aquestes peces i el seu futur. Muñoz vol estar segur que si es queden a l’immoble, la responsabilitat del que els passi no correrà de part seva, una cosa que estan gestionant amb advocats.

El trasllat de l’activitat que van sol·licitar portarà aquesta llicència de farmàcia a un altre barri, mentre que els empleats de La Estrella (ara només dos, contra els sis prepandèmia, quan el 70% del públic eren turistes) es ressituaran –com farà previsiblement la seva clientela– en una altra farmàcia de la família al carrer de Banys Nous a final de mes. Esperen concretar abans amb Patrimoni què passarà i qui es responsabilitzarà dels tresors que puguin deixar enrere.

Notícies relacionades

El local suma una biografia complexa després de quatre estirps farmacèutiques. Als anys 90 va ser notícia per un presumpte cas de mòbing immobiliari, quan es va vendre la finca i se li va voler donar ús turístic. Va patir un incendi i diversos contratemps fins que Mallol en va aconseguir la continuïtat amb la mediació municipal.

En aquesta última etapa, ja va protagonitzar certa polèmica respecte del seu valor patrimonial el 2010, quan van actualitzar el local per fer-ho «viable, mantenint tot el que no estava en mal estat» i les peces històriques, afirma Muñoz. No van tocar la retolació de façana, com exigia el consistori, però sí la disposició de l’interior. La història es repeteix una vegada i una altra al Gòtic.