ENQUESTA MUNICIPAL

Un 30% dels barcelonins marxarien si poguessin

  • La fatiga pandèmica ha fet que molts veïns de la ciutat es plantegin per primera vegada viure en un altre lloc.

  • Els ciutadans posen un 7,3 a la satisfacció de viure a la ciutat, la pitjor nota des del 1995 (malgrat el notable).

  • Un 41% dels barcelonins responen que la seva economia familiar ha empitjorat l’últim any.

Un 30% dels barcelonins marxarien si poguessin
3
Es llegeix en minuts

La Covid ha ferit, ni de bon tros de mort, però deixant marca, aquell tan genuí i característic orgull de ser barceloní; aquell consens de viure en la millor ciutat del món que travessa barris, generacions i classes socials. Segons els resultats de l’última Enquesta de Serveis Municipals, presentada aquest dilluns pel regidor Jordi Martí, un 30% dels barcelonins deixarien la ciutat si poguessin. Percentatge que coincideix amb la pitjor valoració a la «satisfacció de viure a Barcelona» des del 1995, amb una puntuació d’un 7,3. Un notable, sí, però és que aquest orgull de ser barceloní és molt orgull.

Les dades de l’enquesta, que aquest any es va fer a la tardor, a l’inici de la segona onada de Covid, ja que a la primavera, quan se sol fer cada any, la ciutat estava confinada, i es tracta de 6.675 entrevistes presencials, casa per casa, mostren l’osca que ha deixat la pandèmia a la ciutat en tots els àmbits: un 41% dels enquestats asseguren que la seva economia familiar ha empitjorat l’últim any i més del 50% dels preguntats asseguren que la ciutat ha empitjorat en general. Una xifra, aquest últim més del 50%, que Martí considera «fins i tot baixa», atès l’impacte de la pandèmia.

Contextos excepcionals

Quant a la idea d’abandonar la ciutat, que sobrevola el cap d’un 30% dels barcelonins, es tracta d’una fantasia que, alguns dels que sí que podien, han fet realitat, segons constata l’última actuació del padró municipal, que ha deixat en evidència no només que la ciutat ha perdut població per primera vegada en anys, sinó que els barris en què més s’ha notat aquest impacte són els més rics, on alguns veïns han optat per empadronar-se a les segones residències. Segons el parer de Martí, i malgrat que encara no hi ha prou estudis, ja que la pandèmia encara no s’ha acabat, la situació té l’aspecte de ser una mica més conjuntural que estructural i amb les dades de què disposen fins ara no s’ha tractat tant d’una fuga de barcelonins, sinó de barcelonins que s’han emportat la ciutat sota el braç gràcies al teletreball. A més, el regidor apunta que aquestes dinàmiques de fatiga urbana arran de la pandèmia no només s’han deixat entreveure a Barcelona, sinó també en altres ciutats similars, com Londres, París o San Francisco.

La paradoxa de la inseguretat

Malgrat que els delictes van caure durant el 2020 en un 41%, segons va confirmar la setmana passada la Junta de Seguretat de Barcelona, els resultats de l’enquesta presentats aquest dilluns destaquen que la seguretat continua sent la principal preocupació dels barcelonins, que en un 17,7% responen que aquest és el problema més gran de la ciutat. En segon lloc segueix l’accés a la vivenda, amb un 7,6% de les respostes.

Sobre la nota a la gestió de l’ajuntament –una altra de les respostes destacades any a any en aquesta enquesta– el govern d’Ada Colau obté un 5,7, aprovat, tot i que perd unes dècimes respecte a l’any passat. La nota de la Generalitat és d’un 5,3, i la del Govern de l’Estat, d’un 4,5 (l’única administració que suspèn, tot i que la seva puntuació és una mica més alta que l’obtinguda en anys anteriors).

Notícies relacionades

L’únic servei municipal que suspèn és l’aparcament, queixa històrica entre els barcelonins motoritzats enquesta rere enquesta. Sobre la mobilitat, les respostes dels ciutadans assenyalen que el metro ha perdut viatgers, però ha guanyat adeptes el transport més antic del món: anar a peu (aposta del 12% dels barcelonins).

Orgull de barri

Tornant a l’orgull de ser barceloní –un dels grans temes de l’enquesta, el contingut íntegre del qual podeu consultar aquí– aquest 7,3 –un notable cada vegada més a prop del bé que de l’excel·lent– és una nota mitjana molt semblant a tots els barris (quatre dècimes més baixa respecte a l’any passat). Això sí, si en lloc de preguntar per la ciutat els pregunten pel barri, la satisfacció ascendeix fins al 7,8. El barri que ha obtingut la pitjor nota, tot i que, amb un 6,9, es queda a només una dècima del notable, és el Raval.