Del Cercle d’Economia a dues masies emblemàtiques en hores baixes

No hi ha dia que al carrer de Provença, entre Pau Claris i passeig de Gràcia, un no es creui amb la policia, algun cotxe amb vidres fumats o unitats mòbils de televisió. I és que allà hi ha la seu del Cercle d’Economia i en menys de dues setmanes han rebut la visita del governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, de Pablo Casado i la de la presidenta del Congrés. Tots, com a convidats, però després hi ha els membres del Cercle. Des del seu president, Javier Faus, a Jordi Gual, Miquel Trias, Camino Quiroga o Jordi Amat, que aquest dimarts no es van perdre el col·loqui amb Meritxell Batet. Va presentar el president de CaixaBank, que va criticar el funcionament de part del sector públic espanyol. L’acte va començar a la mateixa hora que el TSJC anunciava la suspensió del decret d’ajornament de les eleccions catalanes. Potser per això, Miquel Iceta va entrar amb una inusual dissimulació. En fi, que el Cercle s’ha convertit en l’espai de trobada plural que està marcant l’agenda política espanyola. Si res canvia, la pròxima convidada serà la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera. Més poder de Madrid que visita Barcelona. Això sí, venen i se’n van.

El dia 8 de gener, divendres, em vaig creuar amb Jordi Pujol a la porta del seu domicili a la ronda del General Mitre. Es disposava a pujar al cotxe i l’acompanyaven dos escortes. L’únic privilegi que encara queda a l’expresident. M’apunten que és per seguretat. Als seus 90 anys s’ajuda d’un bastó, però es manté en forma. Em passa pel cap com de bé que està si ho comparem amb el rei emèrit, que aquest mes en va complir 83. Dotze dies després, llegeixo que tant ell com Marta Ferrusola han donat positius per Covid i es troben confinats a casa seva. Segons la família, estan moderadament bé. 

Gaspart, en forma després de donar positiu

Cada vegada que passo per la masia ubicada al costat de l’hotel Princesa Sofia recordo aquells anys en què Joan Gaspart, sent vicepresident del Barça, negociava allà els fitxatges. En algunes ocasions ens citava al seu despatx per esbroncar-nos per alguna informació que no li havia agradat. Això sí, després, com a bon creient, es disculpava. Un tipus genial que també ha patit el coronavirus però que torna a estar en forma. Els explicava això perquè dimecres vaig passar per la masia. Està tancada, deixada i amb els jardins plens de brutícia. I Can Vinyals de la Torre no és una masia qualsevol. Es tracta d’un edifici protegit com a bé cultural d’interès local que va deixar de ser del grup Husa fa tres anys. Llavors va passar a mans del Sabadell i La Caixa fins que la va adquirir l’empresa de serveis Copernicus.

Dos-cents metres més avall

Notícies relacionades

Salicrú, comissionada del català: "Ara és l’hora"

La meca del ‘wakeboard’

No sé què en faran, però és una vergonya que la tinguin així. La mateixa tristesa produeix La Masia del Barça, que és 200 metres més avall. Un edifici emblemàtic del club, i pel qual van passar jugadors com Guardiola, Puyol i Iniesta, no pot fer tants anys que està abandonat a expenses que s’aprovi l’Espai Barça. A Laporta, Font i Freixa els recomano que facin un tomb per la zona. Fa pena.

Si encara no han vist l’adaptació audiovisual de l’obra teatral, ‘Mammon’, ja poden anar a HBO i prémer el ‘play’. Al·lucinaran. Els vam veure al Lliure el 2015 i fa un any van arrasar als Teatros del Canal a Madrid. Allà, la crítica els va deixar pels núvols: que si tenen molt talent, que si desborden imaginació, que si són els més prometedors i originals creadors de l’escena espanyola... Davant aquest èxit, la direcció del teatre va agafar els dramaturgs catalans, Nao Albet i Marcel Borràs, i els va demanar repetir aquest any. Dic jo que a Madrid quan ensumen talent no el deixen escapar. Doncs divendres estrenen ‘Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach’. Una adaptació d’una obra que ja van interpretar al TNC el 2013. El que hem dit, que, si un vol veure aquests dos personatges, dono fe que ho són, al costat d’Irene Escolar, caldrà agafar l’AVE en direcció a Madrid. Si ens deixen, és clar. Aquí, a Barcelona, m’explica el Marcel que no tenen previst actuar fins al 2022. Una altra pena.