ACTIVITAT FONAMENTAL

Barcelona es bolca a la recerca de talent tecnològic per ser Londres

  • L’escassa oferta de perfils professionals i la gran demanda del sector deixa 10.000 llocs per cobrir l’any 

  • La plataforma publicoprivada Barcelona Digital Talent preveu acabar amb el dèficit d’experts en una dècada 

  • El fenomen es repeteix a totes les ciutats europees que són pols d’atracció d’aquest tipus d’empreses

Barcelona es bolca a la recerca de talent tecnològic per ser Londres
Es llegeix en minuts

Una bona notícia: Barcelona és un ‘hub’ tecnològic. Dels importants. El principal del sud d’Europa, i entre els vuit primers del continent sencer. I un problema: el fet de ser un nucli fonamental d’establiment d’empreses del sector genera un dèficit de professionals. Concretament, queden una mitjana de 10.000 llocs de treball per cobrir l’any. Vagi per davant que no es tracta d’un obstacle propi de la ciutat, sinó d’un contratemps compartit amb totes les urbs que juguen a la lliga de ser pol d’atracció de desenvolupament tecnològic. Així que el que és necessari és posar remei a l’assumpte; el contrari significa perdre competitivitat i atracció per a les inversions. I això fa Barcelona Digital Talent, una aliança publicoprivada sorgida el 2019 per resoldre la falta de perfils professionals a la ciutat i per extensió a Catalunya. 

«Treballem en dues línies: la de promoure la formació i la de captar talent internacional», afirma Jordi Arrufí, director del programa de Talent Digital de la Mobile World Capital, fundació que forma part de l’aliança. «El nostre repte és eliminar la bretxa en una dècada», afirma. Això no només suposaria reforçar Barcelona com a ‘hub’ tecnològic, sinó també «escalar posicions i estar en primera línia, ara mateix no som ni Londres, la més ben posicionada amb diferència, ni Berlín ni París ni Amsterdam». Barcelona va just darrere, juntament amb Estocolm i Hèlsinki. Totes, ciutats que lluiten per atraure talent. Serveix com a exemple la iniciativa que va llançar al novembre la capital finlandesa: 90 dies de despeses pagades a professionals tecnològics i familiars per conèixer el país i les bondats de quedar-s’hi.  

Bretxa de gènere

A Barcelona Digital Talent també busquen fora, però a més aposten per crear talent a la mateixa ciutat. Primer amb una estratègia a llarg termini que és la de promoure les vocacions tecnològiques entre nens i nenes, especialment entre aquestes últimes (hi ha bretxa de gènere: les estadístiques més optimistes parlen d’un 25% de dones treballant al sector, les més pessimistes el rebaixen a un 8%). Sigui com sigui, el cas és que el mercat creix a un ritme molt més ràpid que les matriculacions en enginyeries tecnològiques. La segona estratègia és el reciclatge de professionals d’altres camps a partir de cursos curts però intensos (els anomenats ‘bootcamps’). «No només es necessiten enginyers. Hi ha sectors, com la banca, que acabaran prescindint del personal d’oficina però necessitaran analistes de dades per oferir productes financers personalitzats», diu Arrufí com a exemple. Així que «reciclem professionals en lloc de treure’ls del mercat».  

El problema de la falta de perfils no és fútil. Aquí hi ha unes dades: el 2019 van sortir al mercat 10.000 nous professionals tecnològics, però la demanda (ofertes de treball) va arribar a la xifra de 20.000. Segons dades de l’EPA, en els tres primers trimestres del 2020 el sector tecnològic va crear 14.000 llocs de treball; en el mateix període se’n van destruir 150.000 en altres sectors. «L’oferta de talent que és capaç de generar la ciutat amb formació i atracció internacional ha crescut un 20%, però no és suficient ja que la demanda empresarial ha crescut un 80%. El mercat va més ràpid que la capacitat de Barcelona per oferir nous talents». Tal acceleració s’explica per la potència tecnològica de Barcelona, però no només per això: «La Covid-19 ha funcionat com a accelerador de la digitalització de les empreses», puntualitza Arrufí.  

Els més buscats

Et pot interesar

Arribats a aquest punt, val la pena veure el tipus d’empreses que aposten per Barcelona i els perfils més demanats. Entre les primeres destaquen les ‘start-ups’, però n’hi ha més: les multinacionals que ubiquen aquí el seu centre tecnològic. Exemple d’aquesta última és el d’una coneguda farmacèutica que des de Barcelona recull les dades de glucosa que envien els seus dispositius implantables per a diabètics de tot el món. I també hi ha moltes consultores d’IT que desenvolupen tecnologia per als seus clients. L’empresa tradicional no tecnològica però en procés de digitalització també compta, ja que també necessita perfils digitals. Els professionals amb més demanda són els dissenyadors d’experiència de l’usuari juntament amb els desenvolupadors web i d’aplicacions de mòbil. Li van al darrere els professionals que controlen el núvol digital, la ciberseguretat i l’anàlisi de dades; tot i que els més emergents – «amb demanda modesta però que es dobla any rere any»– són els perfils que s’endinsen en la intel·ligència artificial, la internet de les coses i la impressió 3D. 

No superar aquesta bretxa entre oferta i demanda suposarà una pèrdua de competitivitat: «Les empreses identifiquen la falta de talent tecnològic com el seu principal problema per créixer», apunta Arrufí. També un cost d’oportunitat: «Les empreses que venen per invertir en tecnologia, que són moltes, si no troben talent se n’aniran a un altre lloc». I la pèrdua de coneixement: «Quan hi ha escassetat al mercat hi ha molta rotació de talent perquè els professionals reben moltes ofertes, de manera que les empreses inverteixen i formen talent que després va a un altre costat». Doncs això, l’horitzó és el 2030.

Temes:

Ocupació