BARCELONEJANT

La petita gran història de Santa Anna

  • La fotògrafa Maria Contreras Coll exposa a Santa Anna un reportatge sobre l’ajuda de la parròquia als més necessitats durant la pandèmia

  • El treball és un dels 150 premiats amb una beca de la National Geographic Society destinada a donar llum als estralls produïts per la Covid-19

Es llegeix en minuts

«L’Església s’assembla a un hospital de campanya on arriben persones ferides». Aquestes paraules pronunciades pel papa Francesc el 2014 van inspirar Peio Sánchez, rector de l’església de Santa Anna, a fundar un hospital de campanya en la parròquia. Així va ser. Des del 2017, en el que va ser monestir de l’ordre del Sant Sepulcre de Jerusalem en el segle XII i el 1493 va acollir les Corts convocades per Ferran II s’alimenta i dona empara a qui no té un tros de pa per posar-se a la boca ni catre per descansar. Això és així i va ser així, a excepció del parèntesi imposat per la Covid-19. El confinament ho va canviar tot, les vides dels més necessitats, per descomptat, i també la de molts dels que fins al març del 2020 no entraven en la categoria de vulnerables, a més de les formes, que no el fons, de procedir de la parròquia. 

Llavors Santa Anna va haver d’adaptar-se. I tancar. Els menjars van passar de prendre’s in situ a preparar-se per emportar. Si no es podia menjar en un restaurant tampoc en una parròquia. I als sense sostre assidus s’hi van sumar els que tenien llar fins que el virus va fer estralls i es va carregar la vida de molts. L’hospital de campanya va sumar usuaris. I cues. Les mateixes que van cridar l’atenció a Maria Contreras Coll (Barcelona, 1991), fotògrafa documental amb volença per «temes relacionats amb els drets de les dones i en com aquestes transformen les estructures socials i religions». L’any passat havia de ser de viatge per a aquesta professional. L’esperava l’Índia per seguir amb el seu projecte, però el confinament la va agafar a Barcelona. Massa compromesa amb el món i amb el seu art per quedar-se de braços plegats. El destí va fer que mentre ella pensava què podia fer com a professional i com podia ser d’utilitat, les cues a Santa Anna apareguessin per televisió.

Doncs això, les cues i el seu afany per denunciar i documentar la van empènyer a agafar la càmera i anar a aquest tranquil racó de Ciutat Vella pel qual tantes vegades havia passat sense fixar l’atenció. «Vaig trobar tot tipus de persones, gent que ja era vulnerable abans de la pandèmia i també gent que per primera vegada a la vida per culpa dels efectes de la Covid-19 es veia buscant menjar i sense poder pagar el lloguer». Va decidir involucrar-se en la història: «Volia amplificar la tasca que es feia a Santa Anna i amplificar la veu de la gent que es veia obligada a demanar auxili». Ella també va demanar ajuda per com de gran i important que li va semblar el projecte. Ho va fer sol·licitant una beca de la National Geographic Society destinada a periodistes de tot el món per posar en evidència històries locals sobre els estralls del coronavirus. Així la petita gran història de Santa Anna és una de les 150 que van cridar l’atenció de l’organització internacional. 

Les imatges pengen del claustre gòtic de la parròquia, i estaran allà fins al 15 de gener, obertes al públic i als usuaris de l’hospital de campanya que ja ha tornat a obrir les portes. Contreras Coll es va centrar sobretot en la història de tres dones: Meritxell Galindo, Hannane El Jaui, i C. V., d’Espanya, el Marroc, i Hondures, a qui els imperatius de la pandèmia han deixat per primera vegada en la seva vida sense recursos. La mirada esbiaixada obeeix tant a l’interès de la fotògrafa com a la realitat, que en aquest cas és el mateix: «Segons l’EPA l’atur és del 16%, però entre les dones puja fins al 18%. Vivim en una societat patriarcal, i els efectes socials i econòmics de qualsevol crisi afecten sobretot les dones. Una cosa que cal transformar i canviar», defensa. I per a mostra, la història de Meritxell Galindo que penja retratada a l’exposició: «És impactant. Una persona normal i corrent de classe mitjana, amb feina i un pis de lloguer a Gràcia. De sobte perd la feina arran de la crisi de la Covid i es troba al carrer. I per primera vegada necessita ajuda i menjar per subsistir».

Et pot interesar

La d’ara no és la primera beca que rep Contreras Coll de la National Geographic Society, també és exploradora de l’organització internacional, però el de Santa Anna sí que és el seu treball més local. No defuig de la proximitat: «Les històries locals són importants per evidenciar com els problemes globals afecten a problemes hiperlocals», afirma. Tot i que el seu treball més reconegut, com a becada de l’organisme la va portar set mesos al Nepal per documentar tant l’estigma que allà representa la menstruació com la difícil vida de les nenes deesses.  «Els temes són els que em porten als llocs», afirma. Aquest març, el tema era al costat de casa, a Santa Anna.