Màgia clandestina: sessions secretes a Barcelona

Google Maps et dirigeix a un pis de l’Eixample. Ni rastre de carros encastats a la façana a l’estil Harry Potter. Puges l’ascensor amb dissimulació d’estraperlo. Segon pis, és aquí. Truques, ding-dong, amb la mateixa inconsciència que la rossa amb escot que mor en els primers 10 minuts de les pel·lis de ‘Scream’. Ni t’imagines que, quan obrin la porta, et vindran ganes de demanar un miracle.

Et dona la benvinguda Ulises: s’intueix somriure d’amfitrió darrere de la mascareta. Barret de copa, esmòquing cabareter, talons d’equilibrista. Amb prou feines el mires. Et coles a casa seva com un zombi que acaba d’ensumar carnassa fresca. Sí, sembla el millor lloc per demanar que desaparegui el 2020. Es veuen més sants i verges per resar que els que necessitaria Rafael Amargo. «En teniu molts més que nosaltres a les esglésies», diuen que ha exclamat aquí algun capellà. Hi deu haver 170 objectes religiosos, calculen els amos. Et trobes un confessionari a l’anar a deixar la jaqueta.

«El que passa a La Clandestina –somriu la Maga Gisell– es queda a La Clandestina». Així s’anomena aquesta sessió domèstica d’abracadabres. T’obren la porta i apareix un pis almodovarià, dos mags, cartes amb vida pròpia, amfitrions que canten òpera i un grapat d’espectadors amb pudor de ser on no haurien de ser. Han fet màgia en rebotigues de ‘boutiques’, llibreries, ara en un saló rococó. ¿L’objectiu? «Recuperar la Barcelona misteriosa», respon la maga.

És clar que és de les que intervenen en qualsevol assumpte: Maga Gisell és una cartomaga amb galons. Premio Nacional de Magia d’Espanya el 2017. Encara conserva intacte l’accent peruà, tot i que fa cinc anys que és a Barcelona. És la meitat de Màgia Bcn. L’altra és Luko Corleone. Mentalista de l’Hospitalet. «Il·lusionista», prefereix ell. Compte, que si baixes la guàrdia fingirà amb convertir-te en conill. ¿El seu millor truc? «Pagar la hipoteca amb la màgia», riu. Abans era mosso. Són parella dins i fora dels escenaris. Quan discuteixen –prometen– no es tallen a trossos. A simple vista, no se’ls veuen marques de varetes.

«Jo el que volia aconseguir –resumeix Mercedes Ruiz, directora de la productoraScenik– és que la gent, quan traspassés aquesta porta, digués: “Uau, ¿què és això?”». «Jo crec que se sorprenen –assenteix al costat Ulises–, perquè ni saluden quan passen», riu. És Ulises. Sense cognom. «Només l’utilitzo quan canto òpera». Ell és cantant; Xavi, l’altre amfitrió somrient, pastisser i cuiner. «Però ens dediquem a qualsevol tipus d’espectacle». Al fons, entre sants i quadros regis, tenen una habitació farcida de vestits i plomes. «Els dies que no tenim actuacions fora, programem aquí». Cabaret, òpera, sarsuela. Avui toca ta-ta-txan. Màgia de prop: és a dir, amb mascaretes i gel hidroalcohòlic. «Sense això –s’encongeixen d’espatlles– ara no hi ha màgia».

Plans secrets

Està de moda la clandestinitat. Fa anys que s’expandeix per Barcelona una dimensió paral·lela d’activitats secretes. Hi ha portes ocultes en barberies, llibreries, neveres. Cocteleries amagades, restaurants amb contrasenya, el 2021 preveuen reprendre (si la Covid ho permet) els concerts secrets.

Notícies relacionades

David Quirós: "L’Hospitalet no pot seguir construint habitatge a qualsevol preu"

L’Hospitalet vol reduir els 1.000 habitatges previstos a Can Rigalt

Si hi ha una cua davant de la porta de la nevera d’un ‘pastrami bar’, és que has arribat a Paradiso (Rera Palau, 4). És una de les cocteleries amb més pedigrí de la ciutat. Per tastar els beuratges de Bobby’s Free (Pau Claris, 85) cal creuar una barberia dels anys 20. Darrere d’una llibreria de Ciutat Vella, apareix la cocteleria d’estil victorià Tuxedo Social Club (Gombau, 12). Et demanaran que escupis una paraula secreta per accedir al club gastronòmic La Contrasenya. Està en un àtic del Poblenou. Només atén una taula en temps pandèmics.

¿Per què agrada la clandestinitat? «Perquè som morbosos per naturalesa –conclou el mag Luko Corleone–. I perquè el que és políticament correcte ja ho fem cada dia».