HI HAVIA UNA VEGADA AL BARRI... 39

El Turó de la Peira, 30 anys després

En pocs dies es compliran tres dècades de la matinada de l'11 de novembre de 1990, quan es va enfonsar el 33 del carrer de Cadí que va matar una dona

La tragèdia va posar en evidència les deficiències estructurals de tot un barri, aixecat molt de pressa a mitjans del segle XX amb materials de pèssima qualitat

jmdiaz55518436 barcelona 21 10 2020  barcelona   el tur  de la peira fotogr201023110247

jmdiaz55518436 barcelona 21 10 2020 barcelona el tur de la peira fotogr201023110247 / JOAN CORTADELLAS

3
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

És dimecres, 20 d’octubre, i encara no són les 10 del matí. Alguns bars del passeig de Fabra i Puig ofereixen cafès per emportar, quin remei. Uns altres han abaixat la persiana. El cel d’un gris de plom pesa més de l’habitual. A escassos metres, els Mossos d’Esquadra tallen el carrer de Cadí. Alguns veïns treuen el nas, curiosos. «És un desnonament», murmuren. Uns altres s’acosten per intentar detenir-lo, enfadats perquè no estava anunciat. Una mica més amunt, al parc del Turó de la Peira, nombrosos operaris treballen darrere d’una tanca que envolta gran part de la muntanya, impedint l’accés. Preparen un espectacle de llums nadalencs que té en peu de guerra el veïnat organitzat.

En poques setmanes, l’11 de novembre, es compliran 30 anys del dia en què aquest barri popular a la zona sud de Nou Barris es va posar en el mapa. Com sol passar als territoris humils, va ser per una tragèdia. L’enfonsament de la teulada del 33 del carrer de Cadí –la mateixa on aquest dimecres desnonaven una família amb dos menors– va matar una veïna, va posar de manifest la malaltia estructural de tot un barri i va introduir a l’agenda política i mediàtica una nova paraula: ‘aluminosi’.

«Han passat 30 anys, però el barri ni oblida ni perdona», afirma Antonio Silva, president de l’associació de veïns, entitat que va vertebrar la lluita per guarir un barri construït a mitjans del segle passat molt de pressa amb ciment aluminós i afectat de carbonatació, que va resultar que es desfeia com un terròs de sucre. «Gràcies a la pressió veïnal vam aconseguir que les administracions revisessin tot el barri, vivenda a vivenda, i es va confirmar que tots els blocs, aixecats alhora i pel mateix constructor, n’estaven afectats. Alguns estaven construïts amb un 100% de ciment aluminós, altres amb el 30%», recorda Silva. Els blocs del 100% –vuit, una tercera part del barri– es van enderrocar i van ser substituïts per noves construccions, i la resta van ser rehabilitats. Però ha passat ja molt temps d’allò i des de l’associació insisteixen que seria necessari revisar com han evolucionat els blocs originals que segueixen dempeus. 

Un operari treballa al parc del Turó, actualment tancat / JOAN CORTADELLAS

Al petit local de l’associació de veïns del barri, folrada d’icòniques fotografies de les incomptables mobilitzacions que han protagonitzat els seus habitants, tenen diversos assumptes sobre la taula, a més del de les vivendes, que mai han abandonat («el nostre objectiu final continua sent que tots els veïns tinguin vivenda nova», matisa Silva). Un és pressionar perquè no s’oblidin els equipaments pendents previstos en el conegut com a bloc Q (flamant): un casal, una seu dels serveis socials territorials i una sala polivalent per poder organitzar actes culturals. Un altre és el que està passant aquests dies el parc, que mereix un paràgraf a part.

El 19 d’octubre l’ajuntament va tancar gran part del parc per preparar l’espectacle ‘Llums a la natura, Nadal al parc del Turó de la Peira’, que es farà entre el 26 de novembre i el 10 de gener i que tindrà el parc tancat fins al 17 de gener. «Tot i que valorem que una iniciativa cultural de ciutat es faci als nostres barris, no estem d’acord en com està gestionant el govern del districte de Nou Barris el procés de planificació del projecte», denuncien en un comunicat conjunt les associacions i entitats del Turó de la Peira i Can Peguera, barris a què pertany el parc ara tancat. «En cap moment ens han donat l’oportunitat de poder participar en el plantejament del projecte i des d’abans de l’estiu l’ajuntament ja tenia decidit com havia de ser, sense tenir en compte l’opinió dels veïns, traint el principi de participació de què presumeix el govern de la ciutat», prossegueix el text conjunt.

«Continuem reclamant una revisió de tots els edificis rehabilitats al seu dia per conèixer el seu estat actual»

Antonio Silva

President de l’associació de veïns

Notícies relacionades

«L’únic que han fet són reunions informatives. Se’ns ha comunicat que tancarien el parc per organitzar aquest espectacle, però això no és participació», afirma Silva. Fonts del consistori responen que la seva intenció és establir una taula de treball setmanal per «continuar col·laborant» i «poder mantenir una comunicació constant amb el teixit veïnal». Entre les propostes dels veïns hi ha fomentar la contractació de veïns a l’atur dels seus barris per a l’execució d’aquests treballs. El consistori respon, sense gaire detall, que «ja hi ha planificades accions de retorn social».

De moment, els veïns envolten un parc tancat i ple de màquines sense saber si podran sortir per l’altre costat (les indicacions no són precisament clares). Algun mira desconfiat, gairebé desafiador, un operari enfilat en un dels característics pins del parc amb cara de «ni se t’acudi fer-li mal». Per veure l’espectacle de llums s’haurà esperar.