DEMANDA VEÏNAL

Veïns de l'Hospitalet reivindiquen La Canadenca per a la Torrassa

Exigeixen que l'edifici del transformador sigui equipament públic i el terreny, zona verda

Adverteixen que amb la pandèmia el barri s'ha convertit en un «problema de salut pública»

Veïns de l'Hospitalet reivindiquen La Canadenca per a la Torrassa

Joan Mateu Parra

4
Es llegeix en minuts
Anna Rocasalva

El 1919, quan va esclatar la vaga de La Canadenca, Barcelona va quedar sumida en la foscor: el transformador de la Torrassa, a l’Hospitalet de Llobregat, havia parat la seva maquinària deixant la capital sense subministrament elèctric. Parafrasejant Salvador Seguí: «Les apagades van terroritzar la burgesia, ja que els va recordar el viscut a Petrograd». L’exèrcit va haver d’ocupar les instal·lacions per assegurar-ne el funcionament.

Ara, més de 100 anys després, un grup de veïns s’ha unit per protegir el patrimoni històric del transformador, símbol de la lluita obrera nacional i internacional. I és que, després de la vaga, Espanya es va convertir en el segon país del món a instaurar la jornada laboral de vuit hores, entre altres millores.

Els veïns, membres de la plataforma Defensem el Castell de Bellvís (ara estructurada, juntament amb altres associacions, sota la nova agrupació Un Altre Hospitalet és Possible), reclamen que el transformador es converteixi en un equipament públic, i que es faci un gran espai verd al terreny circumdant, que «molta falta fa al barri més densament poblat d’Europa», denuncien, en declaracions per a EL PERIÓDICO.

Lligat al barri

Construït entre el 1913 i el 1914, el transformador de la Torrassa forma part del patrimoni històric del barri. «Si tanco els ulls encara veig les famílies traient les taules fora i sopant tots junts als carrers sense asfaltar. El transformador sempre ha estat allà, de fons; no pot existir fora de la meva memòria», recorda un veí de tota la vida, Rafael Algarra. «Els nens hi entràvem d’amagats i fèiem de les nostres. I quan ens enxampaven, ens donaven una bona pallissa», evoca.

Pla d’una de les façanes del transformador de la Torrassa / plataforma defensem el castell de bellvís

L’edifici destaca per la seva arquitectura noucentista, amb elements neoclàssics, com els sobris arquitraus i els grans finestrals. Propietat d’Endesa, segueix en funcionament avui dia, però una de les principals pors del veïnat és que l’empresa «enfonsi els transformadors i revaloritzi els terrenys per construir-hi vivendes», expressa un dels membres de Defensem el Castell de Bellvís, Cèsar O.

I és que, en els últims anys, les promotores han vist en aquestes propietats l’oportunitat de comprar terra a ubicacions clau on poden continuar aixecant blocs de ciment, mentre que les companyies elèctriques hi han trobat un nou i rendible filó de negoci.

Necessitat d’espai

El transformador es troba encaixonat en un extrem d’un dels pendents del turó de la Torrassa. Es tracta de l’últim lloc que queda sense edificar a tot el barri, el més densament poblat d’Europa. L’Hospitalet també és la ciutat amb menys zona verda de tot Catalunya, juntament amb Santa Coloma de Gramenet.

Vistes del transformador de la Torrassa des del Castell de Bellvís / joan mateu parra

«El problema és que no tenim espais públics», denuncia Óscar O. «Els veïns vam tenir una oportunitat quan es van soterrar les línies d’alta tensió que arribaven al transformador. Gràcies a això, a finals dels 90 es va inaugurar part d’aquest espai, d’uns 14.000 m2, conegut com el parc de la Torrassa, però la resta del terreny es va oblidar», lamenta.

«Per acabar-ho d’adobar, aquesta tardor l’Ajuntament inaugurarà un camp de futbol entre el parc i el transformador. Un lloc que considerem que hauria d’haver sigut una zona verda», afegeix un altre veí membre de la plataforma Defensem el Castell de Bellvís, Ramon Carbó. «Al camp de futbol no hi pots entrar si no ets soci i, per tant, és privat. I el terreny lliure que queda a sobre sembla una selva, totalment abandonat, amb rates que semblen conills», afegeix el veí Francesc Salvador Ballester.

L’Ajuntament de l’Hospitalet no ha contestat les preguntes d’aquest diari sobre les demandes ciutadanes.

La pandèmia

Notícies relacionades

Els estralls de la Covid-19 s’han fet més evidents a barris densament poblats, com els de la Torrassa, on aquesta característica ha adquirit la dimensió de problema de salut pública. «Si sortíssim tots al carrer, no hi hauria ni un pam de separació entre nosaltres», expressa Rafael Algarra.

Els veïns Francesc Salvador Ballester i Ramon Carbó, membres de la plataforma Defensem el Castell de Bellvís, reclamen el transformador per al barri / joan mateu parra

Per aquesta raó, els membres d’Un altre Hospitalet és possible reclamen a l’Ajuntament que compri o expropiï els terrenys del transformador. «No podem permetre que aquest espai s’ompli de ciment i, abans que es revaloritzi, els veïns ja ens posicionem», sentència Cèsar O. «Que es converteixi en un equipament públic també afavorirà el teixit associatiu i deixarem de ser una ciutat dormitori», conclou Ramon Carbó.

Patrimoni en risc

El transformador de la Torrassa formava part del primer pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic de l’Hospitalet (PEPPA), aprovat el 1987. No obstant, l’edifici i el seu terreny van desaparèixer de l’últim PEPPA, el 2001, sense que hi hagués cap explicació oficial.