23 nov 2020

Anar al contingut

PRESUMPTA ESTAFA AL DIC EST

Pacte a la vista per un frau al Port amb pedres imaginàries

Les constructores hauran de tornar els 29 milions que van cobrar de més a l'Autoritat Portuària per la compra de tones de blocs no utilitzats

Un escull burocràtic retarda la firma de l'acord que beneficia els nou imputats en el cas, ja que no haurien d'ingressar en un centre penitenciari

J. G. Albalat

Pacte a la vista per un frau al Port amb pedres imaginàries

DANNY CAMINAL

La fiscalia, l’acusació i les defenses estan ultimant un pacte que comportaria penes de menys de dos anys de presó per a nou alts càrrecs i tècnics de dues unions temporals d’empresa (UTE) per un presumpte frau d’uns 29 milions d’euros comesos a les obres de prolongació del dic Est del Port de Barcelona. Si l’acord arriba a bon port s’evitarà un macrojudici. En l’esborrany del nou escrit d’acusació, segons les fonts judicials consultades per EL PERIÓDICO DECATALUNYA, s’estableix que les constructores implicades hauran d’abonar aquesta quantitat a l’Autoritat Portuària, en qualitat d’entitat perjudicada. Als investigats se’ls imputa presumptament haver falsejat factures per unes pedres que no es van arribar a utilitzar i pel cobrament d’altres roques per construir una instal·lació quan, en realitat, es van utilitzar com a runa.

L’acord està pràcticament tancat. Només falta per dilucidar un escull burocràtic. En concret, si és el Port de Barcelona, el Ministeri de Foment o el mateix Govern de Pedro Sánchez el que ha de rubricar l’acord amb el fiscal anticorrupció Fernando Maldonado i l’acusació, exercida per l’Autoritat Portuària. Davant aquest dilema, el cas ha arribat al Consell d’Estat, que és el suprem òrgan consultiu de l’Executiu espanyol, perquè dilucidi aquesta qüestió. Si al final aquest òrgan conclou que ha de ser el Govern, el tema hauria d’anar al Consell de Ministres.

En la seva qualificació provisional, que es remunta al 2016, la fiscalia acusa els nou encausats de falsedat documental, en relació amb un delicte d’estafa, per la qual cosa els reclama set anys de presó. A un cap de departament li afegeix, a més, dos delictes de frau a Hisenda i sol·licita per a ell un total de 10 anys de presó. Si el pacte es consolida, aquestes penes es rebaixarien i els imputats no hauran d’ingressar en un centre penitenciari (com a màxim dos anys de presó).

La prolongació d’un dic

L’Autoritat Portuària va adjudicar el setembre del 2001 l’obra de prolongació del dic a UTE Dique Este, formada per importants constructors, per un import de 165 milions d’euros, amb el finançament de 83 milions del fons de cohesió de la Unió Europea. Posteriorment, el 2013, es va ampliar aquesta quantitat fins als 197 milions d’euros.

La fiscalia afirma que es van falsificar factures per la compra de 865.000 tones de pedres a una empresa que «no es corresponien amb operacions reals», ja que aquestes roques mai van existir, ni es van utilitzar. Malgrat això, aquest material va ser inclòs en les certificacions emeses per l’UTE al Port de Barcelona per un import de nou milions, més el marge industrial i les despeses generals, per la qual cosa la facturació per les «pedres inexistents» es va elevar a 11 milions d’euros.

Sense identificació del transportista

Segons l’acusació, no consta ni hora d’entrada de camió, ni pes, ni matrícules, ni qualsevol altra dada que permetés la identificació del transportista. Els investigadors van comprovar que les matrícules que sí que es feien figurar eren falses, com els albarans que acreditaven la suposada entrega del material.

Per a la construcció del dic, a més, era necessari realitzar instal·lacions auxiliars (dues plataformes) per a l’execució del material de les obres. Aquests equipaments es van construir sobre runa, el preu de la qual és inferior, i no sobre escullera (pedra de pedrera). No obstant, l’UTE va cobrar una cosa per l’altra i va percebre gairebé 18 milions d’euros.

El fiscal també inclou en el seu escrit d’acusació membres d’una altra UTE que va ser contractada per al control «quantitatiu i qualitatiu» de l’escullera. Assenyala que és «significatiu» que l’únic material que no va ser objecte de control a l’entrada de l’obra eren les pedres teòricament subministrades per un proveïdor i que mai van existir. La investigació judicial es va iniciar el 2010 i va ser detectada per l’Agència Tributària a l’escrutar els comptes d’una empresa subcontractada per l’UTE. El Tribunal de Comptes també va arribar a obrir un expedient.

Del Tibidabo a Colom

El dic Est és només una part de les obres d’ampliació gegants del port de la capital catalana que es van iniciar amb la desviació del riu Llobregat. Per protegir els molls es van fer 6,8 quilòmetres de dics: els 2,1 de l’Est i els 4,7 del Sud. Si aquests dos murs, dels quals emergeix tot just una petita part, es poguessin col·locar en línia recta, unirien el Tibidabo i l'estàtua de Colom amb una altura de set pisos. Al dic Est estan operant diverses terminals.