El llegat de Muñoz Ramonet, cada vegada més a prop de Barcelona

Nou capítol, que no l’últim, del serial de l’herència que Julio Muñoz Ramonet va llegar a Barcelona. No és l’epíleg, però, sí, una part important del desenllaç. L’ajuntament ha anunciat aquest divendres la recuperació del gruix de la col·lecció d’art que l’empresari va deixar en testament a la ciutat i que les seves filles (Carmen, Elena, Isabel i Alejandra) porten retenint i amagant des de 1991. Es tracta de 474 obres (o 476, segons algunes fonts) intervingudes per la unitat de patrimoni de la Guàrdia Civil a nou emplaçaments de Madrid, Barcelona i Alacant durant el febrer i el març. Entre aquestes, peces de Marià Fortuny, Eugenio Lucas i interessants compartiments de retaules gòtics. Amb tot, encara queda un nombre indeterminat de pintures, escultures i miniatures que continuen en lloc desconegut i que formen el conjunt que se suposa més valuós dels fons.  

Art al marge, la intervenció ha suposat també recuperar els inventaris de la col·lecció, que és com posar «llum en la foscor», segons Marc Molins, l’advocat de Fundació Muñoz Ramonet que porta la causa penal. No en va mai s’ha aconseguit saber quines peces exactament ni quantes formen la col·lecció llegada. Perquè l’empresari no les va llistar en el testament i els inventaris que detallaven els fons van desaparèixer (juntament amb les obres importants) del palauet del carrer de Muntaner abans que l’ajuntament en prengués possessió. Així, sempre s’ha tingut tendència a treballar amb fonts secundaris, com els llistats de la col·lecció de Ròmul Bosch i Catarineu (als anys 50 va passar a mans de Muñoz Ramonet), per recompondre el puzle de difícil encaix que és la col·lecció. Ara serà més senzill saber què falta i on buscar-ho.

Intervenció a cinc domicilis

La intervenció de la Guàrdia Civil va començar l’octubre del 2019 quan va rebre una ordre judicial per investigar el parador de les obres. El procés no va ser fàcil per ser «una família gran amb una quantitat ingent de possessions i immobles i un gran nombre d’empreses i societats», segons el parer del tinent Juan José Águila. Però les investigacions van donar fruit i al febrer es van intervenir dos magatzems de custòdia d’art a Madrid amb el resultat de 228 obres requisades, i posteriorment es va entrar a cinc domicilis i dues empreses familiars on es van localitzar les peces restants. De moment, i a l’espera que es dictin les disposicions oportunes, el que s’ha requisat continua sota custòdia judicial a les mateixes empreses d’emmagatzematge, a l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya i al Museu d’Art Nacional de Catalunya. Tot i que l’objectiu és reunir-les totes sota un mateix sostre a Barcelona per facilitar-ne l’estudi.

És possible que no totes les obres rescatades passin a mans de l’ajuntament, ja que probablement s’ha intervingut sobre peces que no formen part del llegat, però els pèrits hi estan treballant, inventariant i documentant per tornar el que no toqui. I no totes les peces estan en bones condicions, algunes han patit danys, tot i que també n’hi ha que penjaven en perfecte estat als domicilis on s’han trobat.  Sobre les que queden per localitzar (retaules gòtics de Lluis  Borrassà, Gonçal Peris i Pere Serra; i olis de Juan Carreño de Miranda, Luis Paret i Alcázar i Hermen Anglada-Camarasa, entre d’altres) es perseverarà en la recerca, tot i que la Guàrdia Civil no descarta que s’hagin pogut vendre i siguin en mans d’un tercer que les ha comprat de bona fe. En aquest cas no es podran expropiar, però s’exigirà una compensació econòmica a la família.

Altres lots recuperats 

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Les d’avui no són les primeres obres que es recuperen, el 2014, quan les filles de Muñoz Ramonet van haver d’entregar el palauet del carrer de Muntaner (amb sentència del Tribunal Suprem pel mig), ja es va intervenir una part de la col·lecció, la que van deixar a la residència per ser la de menys valor. El 2018 es van entregar 18 peces que hi havia a Sant Andreu de Llavaneres, i un any abans una de les moltes sentències dictades va obligar un dels nets, Manuel Castelo, a entregar ‘L’anunciació’, d’El Greco, i ‘L’aparició de la Verge del Pilar’, de Goya, dues de les joies de la col·lecció.

Des que el 1991 va morir Julio Muñoz Ramonet, les seves quatre filles han fet l’impossible per evitar que el llegat que l’empresari va deixar a Barcelona –el palauet amb la col·lecció d’art que atresorava– passi a mans municipals. Però la concreció de la memòria testamentària de l’empresari cada vegada està més a prop.