SELECTE AMBIGÚ

La ciutat dels llibres d'ocasió

Una obra editada per Comanegra recupera la memòria de la Canuda, la més emblemàtica de les llibreries de segona mà. La fira del sector se celebra ara al passeig de Gràcia

zentauroepp54733185 contra olga merino200930125045

zentauroepp54733185 contra olga merino200930125045 / JORDI COTRINA

2
Es llegeix en minuts
Olga Merino
Olga Merino

Periodista i escriptora

ver +

La millor llum de Barcelona, menys dura, és la de la tardor, la que es vessa fins a finals de novembre, quan la ciutat, a les tardes clares, sembla atrapada en una gota gegant de resina. Un plaer caminar-la després del malson del confinament, recórrer de dalt a baix un passeig de Gràcia desconegut, on, fins diumenge, es pot disfrutar de la 69a Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern. Les 28 parades del mercat componen una cova d’Alí Babá a l’aire lliure amb gangues a set euros (parada número 7) o bé perles de bibliòfil, com primeres edicions de Jaime Gil de Biedma Mercè Rodoreda (parada 28).

Precisament en aquest quiosc atén el president del Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya, Marçal Font, que explica que el sector experimenta des de fa uns anys un canvi generacional que aposta per la canalització de les vendes cap a internet. L’hi han posat difícil. Just quan semblava que començaven a aixecar cap després de la crisi del totxo, bum, va arribar el virus del dimoni. De tota manera, no es queixen. Quan un toca fons, quan s’aferra a la voluntat de seguir, d’alguna manera la vida torna a encarrilar-se. O convé creure-s’ho. De vegades, la tenacitat funciona.

Aquest exordi ve a tomb de celebrar l’aparició d’una obra entranyable, ‘La Canuda i el comerç del llibre vell’ (Comanegra), una biografia de la llibreria d’ocasió més emblemàtica de Barcelona, la que el vent es va endur per sempre el 23 de novembre del 2013. El vent i la llei Boyer. Per la ubicació, al costat de la Rambla, i els 800 metres quadrats de la botiga, el propietari, Santi Mallafré, diu amb sornegueria que hauria hagut de vendre cocaïna amagada als lloms dels llibres perquè el negoci li hagués sortit a compte d’ara endavant. Estem parlant d’una pujada demencial del lloguer fins als 15.000 euros.

Anècdotes del local

El llibre, batejat al juliol a l’acollidora seu de l’editorial Comanegra, va sorgir després d’una sèrie de converses mantingudes entre Mallafré, dotat d’una memòria torrencial, i Manuel Llanas, escriptor, filòleg i client de tota la vida de la Canuda, xerrades que van tenir lloc al bar de l’hotel Colón, a Caldetes, davant el mar, un mirall blavós que predisposava a la confidència. Les pàgines desgranen una successió d’historietes delicioses, anècdotes com la nòmina de famosos que van passar per la Canuda (Dalí, Gila, Alberti, Rubianes, Perucho, Javier Gurruchaga, Xavier Miserachs, Rosa María Sardà, Ruiz Zafón) o la transacció més alta mai efectuada per la llibreria: una primera edició (1751-1772) de l’‘Enciclopédie’, de Diderot i D’Alembert, revenuda per 48.000 euros.

Notícies relacionades

Llanas i Mallafré conversen així mateix sobre els ‘pispes’ –també hi ha amics de l’aliè aficionats a la lectura— i sobre el tresor que suposen les viudes de bibliòman. A la germana del novel·lista Ramón J. Sender, per exemple, se li van comprar unes 5.000 novel·les de ciència-ficció que li va deixar el marit al morir.

Relats que formen part de la memòria col·lectiva de la ciutat. Vuitanta i dos anys d’història –Ramón Mallafré, el pare, havia fundat el 1931 la llibreria Cervantes al carrer de Tallers, que després va traslladar al carrer de Canuda el 1947– se’n van anar en orris per obrir una sucursal de la cadena de roba Mango. Un mango superlatiu com els que, diu Pau Arenós, es cultiven ara a Màlaga.