OBITUARI
Gabi Pareras: ment, cor i mans
Mor als 55 anys el referent mundial de l'art de la màgia de prop
zentauroepp54703211 gabi pareras200830165850 /
Probablement el lector desconeixerà el protagonista d’aquest obituari, i és per això que el convido a descobrir una persona culta, sensible, generosa i enginyosa, a qui, si una baralla de cartes no se li hagués creuat al camí als 17 anys, «hagués sigut un inútil total», segons les seves paraules.
La comunitat màgica s’ha quedat òrfena d’un dels principals referents de la màgia de prop, concretament de la cartomàgia; reconegut i admirat mundialment pel seu estudi, perfeccionament i ensenyament d’aquesta disciplina, a la qual va dedicar prop de quaranta anys en cos i ànima.
Gabi Pareras va morir el 26 d’agost passat, als 55 anys, després d’una llarga malaltia atiada per un dels dos elements que el van caracteritzar fins al 2017, per portar-los sempre a les mans, la baralla i el cigarro: un li va donar la vida, l’altre li ha pres...
Nascut a Barcelona el 1965, reconeixia amb humor i sarcasme que de petit mai li van regalar una capsa de màgia. «És més, els mags no m’interessaven un carall», afegia. «Amb 17 anys vaig visitar un amic malalt, i el vaig trobar assegut al llit amb tota l’habitació amb cartes per terra. Estava practicant la carta bumerang i evidentment no li sortia. S’havia comprat un llibre de màgia, senzill, i més per amistat que per interès, com una manera de suportar la seva convalescència, vam començar a practicar els jocs junts». L’enamorament sobtat amb la màgia no es va produir immediatament, però sí que en aquell moment va néixer una curiositat que mai el va abandonar.
Dels primers jocs, va passar a les primeres actuacions davant familiars o amics i li va arribar l’oportunitat de començar a fer màgia per les taules del mític Teatre Llantiol, a Barcelona, cosa que el va permetre conèixer i aprendre de figures com Juan Tamariz o Pepe Carroll. Però no va ser fins que va descobrir el pensament d’Arturo de Ascanio, primer a través d’un llibre i posteriorment en persona, ¡quan tot canvia! Podem recordar que estem parlant de qui és considerat el pare de la màgia moderna, si bé Ascanio mai va exercir com a mag professional.
El mestre impartint el seu purisme als seus alumnes, a la seu del Cartomagia Club.
Amb la teoria ascaniana, el Gabi va descobrir que «la màgia és un art», i com a tal ha de ser tractat i respectat. Gradualment va abandonar les actuacions davant el públic profà, «invertint en temps, no en diners» per estudiar, aprendre i aprofundir la màgia artística, allunyant-se de la comercial. Van ser anys de màxima creativitat, apostant per jocs i rutines noves, revisant els clàssics, depurant tècniques, fins a aconseguir l’excel·lència i la perfecció. I va arribar el moment de fer el gran pas; de fer de la seva afició, la seva passió, per fi la seva professió i compartir tota aquesta saviesa amb qui realment volgués aprendre.
Els seus conceptes tant teòrics i pràctics, com la màgia ficcional, el van portar a impartir tallers, conferències i seminaris per tot el món, sorprenent per la bellesa i delicadesa amb què portava a terme rutines sorprenents, ja fos amb cartes, monedes o gobelets... ¿Que si tindria algun defecte? Una interminable llista d’acudits dolents que no dubtava a explicar.
El Rei de la Màgia va ser l’escenari perfecte on va actuar durant 24 hores, sense repetir cap joc. /
El 2012, amb motiu del primer Festival del Rei de la Màgia, va actuar durant 24 hores seguides i sense repetir cap joc, davant un públic completament entregat a la il·lusió i el desafiament de la ment. Afortunadament la seva escola Cartomagia Club està assentada a Barcelona i des d’aquí durant més de 30 anys ha compartit els seus coneixements amb els alumnes. Va crear una legió de fidels, d’incondicionals, entre els quals em trobo, a qui per damunt de tot ens va ensenyar a valorar i respectar la màgia com un art, i més enllà d’això, ens va aportar la seva filosofia de vida, amb comentaris sovint divertits, però que sempre convidaven a la reflexió. Però no només els alumnes anàvem al centre, ja que era el punt de reunió per a qualsevol il·lusionista professional, de la disciplina que fos, a la recerca d’un consell, d’una resposta per part del Gabi.
El Gabi, a la dreta de la imatge, acompanyat d’amics, la majoria il·lusionistes, en una festa d’aniversari. /
Ara som molts el que tenim un buit interior davant la pèrdua de l’amic, amb una personalitat devastadora, però somriem al pensar que mestre i deixeble s’hauran trobat davant un tapet negre i una baralla, que els papers s’hauran invertit i que serà Arturo de Ascanio qui estarà disfrutant i aprenent del mestre Gabi Pareras.
