El teletreball amenaça els negocis de proximitat a Barcelona

Les zones afectades per aquesta disminució d’afluència en són moltes. Començant per Ciutat Vella, on a l’absència de viatgers ha hagut de sumar aquests mesos la de milers de treballadors que no s’han desplaçat a les oficines (tant del sector privat com de l’administració pública), o als centenars de negocis tancats temporalment o definitivament als barris des de la primavera.

De cafeteries a gimnasos

Ha passat el mateix a la rambla de Catalunya, amb un públic sobretot local i que des de la pandèmia ha patit una gran davallada d’afluència. O a tot l’eix d’oficines i despatxos que s’estén per la Diagonal, des de Maria Cristina fins a Pau Claris sobretot, alimentant normalment desenes de negocis que van de cafeteries a gimnasos. La mateixa sort ha tingut el districte 22@, el nou epicentre de l’activitat econòmica i la innovació de Barcelona, al voltant del qual han aflorat molts negocis d’hostaleria aquests anys i que ara veuen amb temor la desertització de blocs d’oficines i de nombrosos ‘coworkings’. 

Mentre que els negocis de proximitat de barris residencials estan suportant la crisi millor que la resta gràcies a la menor mobilitat dels veïns que eviten transport públic o desplaçaments, els que depenen del turisme o el seu entorn empresarial es veuen especialment en risc. Durant aquests mesos, grans edificis d’oficines amb centenars de treballadors, com la torre Mapfre, tenien una activitat mínima, explica un treballador d’una multinacional, que assegura que almenys durant el setembre continuaran mantenint el teletreball, cosa que afectarà l’oferta d’hostaleria de l’entorn, que despatxava centenars de menús cada dia.

Idèntica situació viuen fins i tot els centres comercials. A L’Illa Diagonal, que a les seves plantes superiors compta amb més de 3.000 treballadors d’oficines, l’impacte a la planta de restauració ha sigut radical, i també a les botigues. «La facturació ha caigut en picat», asseguren a la barra d’un bar on normalment al migdia era difícil trobar lloc, com a l’hora de l’esmorzar.

Hostaleria sota mínims

El director general del Gremi de Restauració de Barcelona, Roger Pallarols, té clar que «el teletreball perjudica molt l’hostaleria de la ciutat, que ja està sota mínims». Afirma que «gran part del consum es vincula a desplaçaments al centre de treball», afectat ara tant pels ertos com pel personal treballant des de casa. «Si s’aposta per la normalitat en la tornada a l’escola cal incentivar també la de l’activitat econòmica que fa de motor de l’hostaleria i el comerç», afegeix.

La patronal calcula que fins ara han tancat definitivament un 15% dels bars i restaurants de la capital catalana, però que en els pròxims mesos ho podrien fer fins a un 40% més que estan amb l’aigua fins al coll al no poder assumir els lloguers i les despeses de personal amb els actuals ingressos.

Des de Barcelona Oberta, la directora Nuria Paricio alerta que als eixos més cèntrics, a la pèrdua de visitants forans, s’ha de sumar la inactivitat de moltes empreses, que han abocat els negocis de l’entorn a una tardor crucial per a la seva viabilitat. Allà, l’èxode de població treballadora inclou des d’equipaments culturals encara tancats a treballadors de la Generalitat i l’ajuntament, sense anar més lluny.

Eduard Solé, president de l’eix de la rambla Catalunya explica que la caiguda d’activitat a la zona ha sigut «brutal» fins al punt que molts negocis segueixen tancats o amb les plantilles a un terç. «Teníem l’esperança posada en la reactivació de la tardor, però ara hi ha por del que pugui passar».

La problemàtica és comuna a altres grans ciutats europees. A Londres, per exemple, es tracta de pal·liar la deserció turística i de treballadors del centre que ara teletreballen afavorint les connexions amb transport públic i, fins i tot, subvencionant part dels menús dels treballadors que es desplacin.

Però a Barcelona, els operadors estan vivint moments molt difícils, sobretot en vista de les incerteses del virus, que els impedeixen qualsevol tipus de planificació. Ho relaten tota mena d’establiments, des de Farga a Diagonal, menys afectat pel turisme que per l’absència dels treballadors de la zona, fins a la Granja Elena de la Zona Franca, que relata el buit del seu públic de la Fira o d’empreses i com l’estaven rellevant conjunturalment per la fidelització dels que hi acudeixen en família. 

Al 22@, a espais com La Bodegueta han patit «la falta d’oficines i el teletreball» que ha buidat el barri d’empleats al migdia. Al Koh, que triomfa amb els seus plats asiàtics a Pujades amb Roc Boronat, assumeixen una caiguda del 50% de la facturació (fins i tot més en altres casos pròxims) pels clients que ara treballen a casa, però s’aferren a una nova veta de mercat entre els veïns que ara treballen a casa i que a la nit tenen ganes d’airejar-se i sopar fora.

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

A les Corts, al restaurant La Llimona expliquen que la nova realitat després del desconfinament i amb les oficines del voltant buides va resultar un cop per al negoci durant els esmorzars i els menús, fet que va limitar el negoci als clients nocturns.

Per acabar-ho d’adobar, hi ha molts consumidors que per por o precaució han canviat els seus hàbits, passant del consum a un establiment a fer-ho a casa o a l’útil tàper.