Jordi Alba: "Em motiva més l’Hospi que continuar jugant. Tant de bo el portem a Primera"

¿Com pren la decisió de retirar-se? ¿Com és el procés?

Pot sonar sorprenent, ¿oi?

Molt.

Al principi d’any ja vaig començar a notar sensacions que no havia notat abans. La decisió és meditada, amb molta convicció.

¿Content o afligit?

Òbviament em fa pena perquè poso fi a això que he fet des dels 4 anys. Tot i que físicament em trobo bé, és el moment oportú.

Assenyala vostè que va començar a sentir coses que no notava abans. ¿Des del punt de vista físic? ¿Motivacional?

En el pla personal. Estic ficat en un projecte que em motiva més. Des del punt de vista familiar i pel que fa al club (Inter) estic bé; a Miami, també, a desgrat que es troba molt a faltar Barcelona. Però començava a notar que ja pensava en altres coses, pensava en altres projectes. I haig d’admetre que el dia a dia em començava a costar, però no els partits; en els partits continuo disfrutant.

Parli’ns del projecte que comença amb Thiago al Centre d’Esports l’Hospitalet.

És un projecte molt bonic. A més, soc de l’Hospitalet. No hi ha res que em faci més il·lusió, encaramés que continuar jugant. És el moment oportú per deixar el futbol i per anar a l’Hospitalet.

¿Ja ho tenia al cap?

Sí, des de fa molts anys i em va sorgir l’oportunitat amb Thiago Alcántara, amb Óscar, amb Gonzalo, gent que és a Glovo, que porta la part més financera mentre que Thiago i jo potser estarem en la part més esportiva.

¿I amb quines aspiracions?

Es veurà en el futur. Tant de bo arribar d’aquí a uns anys a Primera Divisió, però per a això cal treballar molt i ja no solament en l’àmbit esportiu sinó també en el social. Crec que podem aportar molt a la ciutat i que el club sigui on es mereix.

És un club que treballa bé el planter, tot i que el primer equip igual no és en una posició de privilegi (Tercera RFEF, grup 5) ni en consonància amb el que és la dimensió de la ciutat.

Un club com l’Hospitalet no ha d’estar en aquesta categoria. Crec que podem aspirar a molt més. Les bases es fomenten de la millor manera possible, sense oblidar-nos tampoc de la gent que hi ha treballat durant molts anys i que ha fet una gran tasca.

¿Com es veu, aportant des de la direcció esportiva, en unes altres funcions? ¿Vol treure’s el carnet d’entrenador?

Thiago i jo, en la part esportiva, per aportar la nostra experiència. Sé que de moment no vull ser entrenador. Vull estar en el dia a dia en el club, aportar a tots els treballadors, a tots els nois del planter i al primer equip per la meva experiència com a jugador. I a poc a poc aniré veient. Aquesta és la meva intenció. No em veig com a tècnic.

¿Li ha servit de res l’aposta de Gerard Piqué a Andorra?

No. Quan érem al Barça vaig tenir l’oportunitat de pujar a Andorra. Però és un projecte que ja tenia al cap. Tinc ganes de ser allà cada dia i aportar, sobretot en la direcció esportiva.

¿Anirà a veure el Barça?

Sí, en soc soci i sí que hi aniré.

¿Segueix l’equip? ¿Li agrada? ¿No li agrada? ¿Què li sembla?

Sí, crec que parlem ara mateix d’un gran Barcelona. La temporada passada va ser sensacional. Serà complicat mantenir aquest ritme. Tenen un gran entrenador. No el conec personalment, però el que veig m’agrada. A més, parlo amb companys i em diuen meravelles de l’entrenador.

¿Què estableixi quan analitza tota la seva carrera esportiva?

Primer, que he tingut un entorn molt bo. Els pares i el germà em donaven consells, però més que res pel comportament. Futbolísticament em van deixar lliure i això, avui dia, és important. Hi ha molts pares que no deixen que els fills disfrutin del futbol. I he tingut molt bons entrenadors. Vaig ser a l’Hospitalenc, però ràpidament em va fitxar el Barça, el millor planter del món. I allà vaig aprendre moltíssim. No futbolísticament i prou, sinó en tema de valors. Primer al planter són els estudis i el comportament i després ets futbolista.

Ha sigut una carrera amb patiment que el va fer créixer...

Al Barça van prescindir de mi. Me’n vaig anar al Cornellà, on vaig estar dos anys. Després em va fitxar el València, posteriorment vaig anar a Tarragona, vaig tornar al València. I òbviament el pas més important va ser el de tornar al Barcelona. Parlem d’una carrera de molt d’èxit, molt bona, que va ser gràcies al canvi de posició d’extrem a lateral.

Devia ser complicat...

Sovint tinc converses amb molts nois que no volen jugar en aquesta posició. Els dic que, gràcies a la meva posició, vaig poder tenir una carrera important, que va ser a força de sacrifici, de feina i del factor sort, que també hi influeix. Quan arriba l’oportunitat cal aprofitar-la. I ho vaig fer.

¿Vostè volia jugar de lateral quan l’hi van dir?

No. Més que res perquè tota la meva vida havia sigut mitjapunta, o extrem durant un any o dos. I per circumstàncies, doncs em van posar allà. Va ser Unai Emery qui ho va decidir. I moltes vegades en parlem, que no volia jugar de lateral. Però gràcies a aquest canvi he pogut tenir una carrera d’èxit.

¿Hi ha hagut gent que ha sigut clau en la seva carrera?

Potser la persona clau ha sigut Unai Emery. Aquest canvi de posició, tot el que em va ajudar. Jo vaig estar un any pràcticament sense jugar gens. I per aquest canvi de posició vaig començar a jugar cada vegada més. Fins i tot no vaig anar a una Eurocopa Sub-21 perquè no jugava. I al cap de tres mesos em va convocar l’absoluta.

Messi també ha sigut clau.

Sí. No m’hauria imaginat mai jugar amb el millor de la història. Ni tenir aquesta connexió que tenim al camp. Per a mi ha sigut un privilegi. He jugat pràcticament tota la meva carrera amb ell. I ens continuem entenent. Ha sigut fonamental al llarg de la meva carrera.

També l’ha fet convertir-se en alguna cosa més.

Quan jugues amb aquesta classe de futbolistes ets millor com a jugador. Jo he tingut la sort de jugar amb els millors del món. I m’han fet molt millor.

¿Hi ha gaire diferència entre la Lliga espanyola i la dels EUA?

M’ha sorprès per bé, sincerament, el nivell de la MLS. Creix moltíssim. Han vingut jugadors de renom i jugadors joves. Físicament crec que és una lliga molt bona. I òbviament hi ha coses per millorar. Estic molt satisfet d’haver vingut.

Notícies relacionades

L’UCI suspèn Lazkano per presumpte dopatge entre el 2022 i el 2024

Pablo Urdangarin ja és un ‘hispano’ més com el seu pare

¿Què trobarà a faltar?

Competir. Això ja no ho tornoré a fer. Però bé, el dia a dia, els companys, les concentracions... Em farà pena deixar el futbol, però soc conscient que això tard o d’hora s’acaba. Me’n vaig sabent que ho he donat tot... Me’n vaig tranquil i feliç.