El Madrid medita el model de club

Florentino Pérez va pronunciar aquestes paraules en l’última assemblea general del Reial Madrid, celebrada el 24 de novembre de l’any passat. Aquell dia va verbalitzar en públic la voluntat d’emprendre el que segurament serà el seu últim gran projecte com a president del club blanc, amb un mandat que expira el 2029. Un canvi en el model de propietat que faci compatible la propietat social del club amb l’entrada d’inversors com a finançadors de la seva activitat.

No és senzill, però, perquè l’objectiu final seria poc menys que obtenir la quadratura del cercle: que els socis del Madrid continuïn sent els amos, com amb els clubs esportius, posant al mercat una part de la propietat de l’entitat, com passa amb les societats anònimes esportives (SAD).

El model alemany

En reunions amb socis compromissaris fa un any, Florentino va esmentar el model alemany o model Bayern. Consisteix en el fet que la majoria accionarial del club es reserva als socis i s’obre un màxim del 49% a empreses externes, cosa que xoca amb la legislació espanyola, que no preveu un híbrid com aquest: o s’és un club esportiu, amb un vot per soci, o s’és una SAD, cosa que obre la porta a permetre que qualsevol persona pugui aconseguir accions per, més endavant, obtenir el control del club.

Experts en dret societari esportiu consultats per aquest diari descarten la possibilitat d’una societat mixta semblant a la de clubs de la Bundesliga. Perquè al que no renunciarà Florentino Pérez és a la cultura social del Reial Madrid, en la qual l’obtenció de la condició de soci no és transferible i només és adquirible, en l’actualitat, per als fills i nets d’altres socis.

Els despatxos del Bernabéu ja fa com a mínim un any i mig que busquen la via més adequada per mirar d’encaixar totes les peces. El guru financer de confiança de Florentino, Anas Laghrari, és partidari de crear una filial mercantil que vehiculi determinades línies de negoci del club, tal com va avançar el mitjà Vozpópuli. És a dir, que el Madrid mantingui la seva estructura social actual i situï en el mercat una part de la seva activitat mercantil.

El Reial Madrid ja té una societat mercantil, anomenada Reial Madrid Estadio SL, creada el 2021 per gestionar diversos aspectes vinculats al Bernabéu.

Les ‘palanques’ del Barça

Aquesta societat, per exemple, és al seu torn propietària d’Aparcamientos del Santiago Bernabéu SL, creada per construir els pàrquings que la justícia ja ha revocat dues vegades després que l’Ajuntament de Madrid els adjudiqués.

Aquest model, en el fons, no seria gaire diferent del que, a empentes i rodolons, ha explorat Joan Laporta els últims anys per salvar de la fallida el FC Barcelona. L’entitat blaugrana té les mercantils Barça Innovation Hub SL, Barça Produccions SL (més coneguda com a Barça Studios) i Barça Licensing & Merchandising SL (aquesta última creada durant l’època de Bartomeu).

Amb la venda d’una part minoritària d’aquestes línies de negoci, Laporta ha anat obtenint el finançament que necessitava per cobrir despeses ordinàries del club i mantenir la seva activitat ordinària. És a dir, per aconseguir palanques, com s’han conegut popularment aquestes operacions.

La sensació és que Florentino no pretén tant la venda immediata d’actius del club com la preparació del club per a aquest hipotètic escenari futur de necessitat. És a dir, que si el Madrid requereix més endavant capital extern per mantenir l’activitat conservant la competitivitat en el mercat, totes les eines per aconseguir-ho estiguin perfectament a punt, a diferència del que fa temps que li passa al Barça.

Notícies relacionades

L’UCI suspèn Lazkano per presumpte dopatge entre el 2022 i el 2024

Pablo Urdangarin ja és un ‘hispano’ més com el seu pare

Fins ara, el Reial Madrid només ha recorregut a una operació d’aquest calibre. Va ser la venda a Sixth Street i Legends del 20% del benefici del negoci del Bernabéu durant 20 anys a canvi de 360 milions, que es van destinar a construir l’estadi. Ara bé, el negoci per si mateix (i per descomptat l’estadi) continua sota propietat íntegra del Madrid, que encara no ha convocat l’assemblea aquesta temporada.

Tot plegat, sense oblidar que la reforma del Bernabéu ha tingut un cost declarat fins ara d’uns 1.400 milions, que l’explotació dels aparcaments subterranis ha sigut revocada per la justícia i que està molt en dubte que el camp pugui tornar a acollir concerts en el futur després de la rebel·lió dels veïns de Chamartín.