06 d’ag 2020

Anar al contingut

HI HAVIA UNA VEGADA A... SANT MARTÍ DE PROVENÇALS (30)

El barri que va entendre que poder ballar també és un dret

L'associació de veïns cedeix les claus dels seus locals a grups de danses populars de diferents orígens perquè puguin assajar en els seus complexos horaris

L'Associació Uruguaiana-Catalana Los Botijas fa cinc anys que forma part de la junta de l'associació, que entén la necessitat de ser un espai per a tothom

Helena López

El barri que va entendre que poder ballar també és un dret

LAURA GUERRERO

Venien d’una experiència migratòria prèvia a l’Argentina, país que també van deixar enrere a causa de la crisi del ‘corralito’, per provar finalment sort a Catalunya. En aquella primera etapa argentina ja van treballar en programes de convivència veïnal, una de les seves raons de ser, els aprenentatges del qual els van ser de gran ajuda en el seu aterratge a Europa i van servir de base per desenvolupar els primers projectes aquí. Primer a Rubí, ciutat on es van constituir com a Associació Uruguaiana-Catalana Los Botijas, i després a Sant Martí de Provençals, on ara per ara no només tenen la seva seu al local de l’associació de veïns (detall en absolut menor), sinó on són una entitat molt arrelada al ric i actiu teixit associatiu d’aquest barri popular. 

Des de l’any 2015 Los Botijas (com anomenen els nens a l’Uruguai) formen part de la junta de l’associació de veïns de Sant Martí de Provençals, són els responsables de la vocalia de Convivència, Diversitat Cultural i Immigració, una cosa de què Adalberto Bentancor Berrutti, un dels fundadors i portaveu d’entitat, està especialment orgullós. No pel treball de Los Botijas, que per descomptat també, sinó pel paper jugat per l’associació veïnal. «A moltes persones migrants els costa entrar en les associacions de veïns dels seus barris, per molts motius, i en això a Sant Martí ha sigut exemple. Obrim camí», remarca Bentancor des del discret local al carrer d’Andrade, entre Agricultura i Treball.

Trobada de Convivim Sant Martí, abans de la Covid. / arxiu

Tot i que Los Botijas neixen el desembre del 2001 a Rubí tenen des dels seus inicis membres de diverses ciutats catalanes i el 2009 van decidir tenir doble seu, mantenir la de Rubí i obrir una altra a Barcelona, a Sant Martí, districte on ja estaven implicats en un milió d’històries tant culturals –un dels seus eixos– com socials i comunitàries– l’altre. «Sempre hem estat vinculats al moviment veïnal, com una cosa natural. Perquè som veïns; i és que una associació de veïns no només ha de dedicar-se a denunciar si el carrer està brut o a organitzar la festa major, que també. Això aquí ho tenim clar tots, com tenim clar que veïns som tots, tant els migrants com la societat d’acollida, i és necessari recollir totes les mirades, totes les cultures que conformen i donen riquesa als barris», resumeix Bentancor.

Contra la discriminació

Van començar formant part del debat de forma activa, fomentant activitats per visibilitzar la diversitat cultural i contra la discriminació i el 2015 van fer el salt a formar part de la junta, sense abandonar l’organització de trobades i tallers de cultura popular (quan el maleït virus els deixava). Un dels seus projectes estrella en aquesta línia és el Taller de Danses Tradicionals del Grup El Ceibo; els seus ritmes i els seus acolorits vestits són famosos a tot el barri, i no és una manera de parlar. Ho són, de famosos, i és que procuren ser a tot arreu. Tot just arribar al districte de Sant Martí, ja fa una dècada, es van implicar en el Pla Comunitari del Besòs, al menjador social Gregal... a més de formar part de Fedelatina i del Consell d’Inmigració de Barcelona. 

També són part activa de Convivim Sant Martí, espai de convivència intercultural en què participen grups, entitats i persones a títol individual de diferents orígens i amb de l’associació Arep van impulsar el projecte Welcome, iniciativa per fomentar el benestar emocional i millorar la qualitat de vida dels migrants al barri. En aquests dies Bentancor no para de donar-li voltes a «com la Covid ha sigut un revés molt dur, especialment per al col·lectiu migrant; i com la dona migrant ha sigut encara més colpejada...». 

Exhibició artística de Los Botijas, a Sant Martí, abans de la Covid. / Arxiu

Comparteix la mateixa preocupació Toni Santos, president de l’associació de veïns, el nomenament del qual en el càrrec i renovació de la junta va suposar la petita revolució exposada per Bentancor. «Teníem clar que l’associació havia de ser un espai per a tots els activistes del barri, per a les persones que s’organitzessin; que no podia ser que les traves burocràtiques impedissin que la gent que feia coses al barri les fes, i que l’associació també havia de servir per acollir i facilitar totes aquestes activitats», recorda Santos, que afegeix que en aquell moment al barri encara quedava gent del 15-M. Va ser així com Los Botijas van entrar en l’associació i com neix Convivim Sant Martí. «Ens trobem amb col·lectius de diversos orígens que no tenien on assajar, i que no podien utilitzar els espais municipals com centres cívics o casals per la rigidesa dels horaris d’aquests. Parlem de persones que treballen moltíssim i que potser només poden reunir-se per ballar els diumenges i que es veien obligats a fer-ho sota un pont per la falta de facilitats», diu Santos.

¿Què van fer? Donar-los les claus de l’associació de veïns. I va funcionar. I es va crear xarxa. I aquestes persones que trepitjaven l’associació per primera vegada per assajar, allà coneixien altres projectes i s’implicaven en altres històries.

Aquí es balla i es teixeix xarxa; es fa barri.