09 d’ag 2020

Anar al contingut

els efectes de la Covid

La falta d'acords sobre els lloguers comercials a Barcelona dispara els locals buits

Grans propietaris posen més traves de cara a renegociar amb els comerços i restaurants

Els eixos turístics preveuen aquest any el tancament del 15% dels establiments ara oberts

Patricia Castán

La falta d'acords sobre els lloguers comercials a Barcelona dispara els locals buits

Primer van ser les persianes abaixades, i poc després van arribar els rètols que anuncien lloguers i traspassos. Al centre de Barcelona, sobretot, s’estenen com una plaga, cridada a créixer en els pròxims mesos quan s’hi afegeixin els establiments que aquest estiu han intentat donar sortida al gènere que els quedava, però ja no s’estan proveint de cara a la tardor. La caiguda de vendes ha sigut definitiva, però l’estocada a moltes zones l’està marcant el pes de lloguers tan alts que resulten insorportables en un context de mesos sense ingressos. Barcelona Oberta (entitat que integra tots els eixos turístics i del centre) destaca que en més de la meitat dels casos no s’està aconseguint renegociar les condicions de lloguer.

De fet, la carrera de resistència que afronten molts negocis està estretament lligada a renegociar els arrendaments: els que aconsegueixen bonificacions tiren endavant. I en general són els grans propietaris i fons d’inversors els que més pegues posen, perquè es poden permetre tenir els locals buits durant uns mesos i recol·locar-los més endavant, segons la veu de diversos afectats. 

Sumar deutes

María de Marco, especialista en ‘retail’ d’Ascana, explica que el petit propietari sol preferir negociar que deixar el local buit, i s’avé a considerar les opcions de rebaixa. La gerent del Col·legi i Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya (AIC), Anna Puigdevall, calcula que en aquest segment van sol·licitar revisions el 40% d’inquilins, i s’ha arribat a negociar-ne el 70%, de vegades ajornant els pagaments o reduint les rendes. 

David Viladecans, director d’assessoria jurídica de Tecnotramit, puntualitza que la moratòria que, per reial decret, permetia no pagar fins al setembre donarà pas a un nou període de crisi, ja que al marge de l’evolució de la pandèmia, la temporada turística ja ha mort i molts negocis enfocats a aquest públic s’enfronten a un deute sense ingressos a la vista. En canvi, fora del centre, l’estructura més gran de petits propietaris i de preus menys inflats pel turisme ha afavorit la negociació. Adverteix que a la tardor molts comerciants es trobaran amb la disjuntiva d’aconseguir «negociar o haver de tancar».

Un nou informe que prepara Barcelona Oberta aporta dades preocupants a curt termini. Segons un avançament a què ha tingut accés aquest diari, el 15% dels negocis ara oberts creuen que ja no arribaran al Nadal. A aquests cal afegir-hi la incògnita dels que ara estan tancats (en alguns carrers del centre són més de la meitat), ja que molts estan en repòs esperant a veure com evoluciona la pandèmia, mentre que d’altres ja s’han rendit i exhibeixen cartells de lloguer. És a dir, que la situació pinta molt malament per al sector, fins i tot abans de saber si pot arribar un altre confinament. 

Els eixos turístics discrepen sobre la proposta dels API de reconvertir locals tancats en vivendes

Desenes de comerciants i restauradors consultats apunten als lloguers com un factor clau. Als barris no dependents del turisme, la baixada de la facturació és notòria però no tan greu com al centre, que viu un estiu gairebé desèrtic. «Hem retallat personal, retallat carta i fins i tot horari, però si no ens ajusten el lloguer és impossible seguir endavant», expliquen en un restaurant de Ciutat Vella. «Amb la moratòria no n’hi ha prou, en aquest cas perquè no podrem acumular aquest deute», afegeixen en una botiga, que també demana anonimat perquè pertany a un gran fons amb què miren de negociar, de moment en va. 

Gerard Marcet, soci fundador de Laborde Marcet, manté que hi ha grans fons propietaris que, en funció de la seva empatia, sí que s’avenen a les bonificacions per no perdre l’inquilí. En qualsevol cas, aquests ajustos s’estan produint a curt termini, per a tres o sis mesos. En canvi, la situació es pot allargar durant mesos, el que porta a pensar que després del període d’erto molts negocis acabin en concurs de creditors, afegeix. 

Un comerç tancat al carrer de la Llana, al Born. / ANNA MAS

Molta oferta

De Marco coincideix que ens esperen uns mesos amb molta disponibilitat de locals i la consegüent baixada de preus, excepte a les zones top, com el passeig de Gràcia o el Portal de l’Àngel, on malgrat l’actual caiguda de vendes sempre hi ha grans marques disposades a entrar. No obstant, puntualitza que molts contractes per al 2021 s’estan negociant encara a preus normals (pre Covid-19). Viladecans s’atreveix a vaticinar caigudes de lloguers molt marcades en bona part de Ciutat Vella. 

En aquest horitzó incert, Nuria Paricio, directora de Barcelona Oberta, destaca que des de l’abril els seus sondejos d’associats xifren en més d’un 50% les negatives a renegociar les rendes i alerta sobre aquest 15% de previsions de tancament entre els que han provat fortuna aquest estiu, però no aconsegueixen cobrir ni les despeses fixes. Els eixos que representen dissenteixen de la proposta de l’AIC de reconvertir part dels locals que es quedin buits en vivendes.

Puigdevall, basant-se en l’estimació que un 30% dels petits negocis no tornaran a obrir i que només una part ressuscitarà amb usos comercials, defensa l’opció d’alleujar d’aquesta manera la falta de vivenda a la ciutat, o els problemes d’accessibilitat d’avis que viuen en finques sense ascensor.