Barcelona mostra un front comú esquerdat a favor de fer servir el seu superàvit

Hi ha fronts comuns que no semblen comuns, els integrants dels quals es trepitgen quan ningú mira, es claven puntades de peu als turmells dissimuladament i es pessiguen tan bon punt tenen oportunitat de fer-ho. Un d’aquests fronts és el que han esgrimit aquest divendres els grups municipals de Barcelona, que han votat de forma unànime a favor que el Govern central permeti als ajuntaments fer servir el superàvit que generen i els seus romanents de tresoreria. En el cas de Barcelona, això permetria disposar de 165 milions addicionals.

Es tracta d’una causa que ve de lluny. El ferri límit de despesa es va establir fa anys, amb motiu de la gran crisi anterior, la del 2008. Llavors, el centre de tot era l’austeritat, imposada a les administracions estatals, autonòmiques, municipals. Les retallades van prendre cos amb l’argument que calia evitar un col·lapse econòmic de les administracions. 

Del 2008 al coronavirus

Ara, l’esperit amb què es preveu afrontar la crisi del coronavirus és diferent: ajuntaments, autonomies i governs estatals parteixen del fet que el que procedeix és dedicar diners públics a reflotar tot el que s’ha enfonsat o amenaça de fer-ho, és a dir, posar els recursos a sobre de la taula, al carrer. I malgrat que es tracta d’una causa comuna, que aparentment comparteixen tots els grups, els del consistori barceloní han preferit destacar la culpa que aprecien en els seus rivals. 

Com si fos un debat electoral, gairebé tots han rebut clatellades. Uns perquè tenen companys en el Govern central: el PSC i Barcelona en Comú. D’altres perquè els tenen en el Govern de Quim Torra: JxCat i ERC. D’altres perquè governaven quan es va imposar el límit de despesa: el PP. Ciutadans i Barcelona pel Canvi ho han tingut millor en aquest sentit, per no tenir vinculació amb cap gestió de govern del present o el passat.

Tots els grups de l’oposició van forçar el ple extraordinari en què s’ha votat la petició.

La proposta constava de dos punts. El primer recull la reclamació i advoca per «exigir al Govern que permeti als ajuntaments l’ús de la totalitat del seu superàvit del 2019, els seus romanents de tresoreria i utilitzar la capacitat d’endeutament segons la seva capacitat econòmica i garantint la solvència financera dels mateixos ajuntaments». També defensa «la derogació urgent dels articles que afecten l’autonomia local de l’LRSAL i la llei d’estabilitat pressupostària». El segon punt insta el govern d’Ada Colau a informar de com afectarà al pressupost l’acord entre el Govern de Pedro Sánchez i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, tot i que de fet aquest acord encara no existeix. L’Executiu central proposa que els consistoris li entreguin els romanents i tornar-los el 35% en dos anys. Els ajuntaments ho rebutgen frontalment. 

Enfilall de retrets

Potser no té gaire interès fer una llista dels dards que s’han llançat. Aquests en són alguns. Elsa Artadi, presidenta del grup de JxCat, ha fet responsable el Govern de Sánchez de no obrir l’aixeta dels diners. La cap de files de Ciutadans, Luz Guilarte, ha retret a Artadi que ara mantingui aquest discurs quan al seu dia Convergència i Unió, antecedent de JxCat, va votar a favor de la llei Montoro. El representant principal del PP en el consistori, Josep Bou, s’ha sumat a les pulles contra el Govern central per escatimar recursos, tot i que va ser el seu partit el que va aixecar el mur de la llei Montoro, batejada per un dels ministres de més pes en els governs de Mariano Rajoy.

El regidor de Presidència i Pressupostos, Jordi Martí, ha retret a Artadi les retallades del Govern d’Artur Mas. I el soci de Colau, el socialista Jaume Collboni, ha denunciat partidisme en el ple forçat per l’oposició: «Estem debatent una declaració que ja es va aprovar. ¿Per què la presenten? Han volgut convertir l’ajuntament en una altra subcambra, una concentració de mítings». Perquè, de fet, el ple ja va aprovar reclamar l’accés als recursos del superàvit al maig.

«Em fa vergonya», ha afirmat Eva Parera, de Barcelona pel Canvi, indignada pel to de les intervencions prèvies: «No hem recolzat aquest ple extraordinari perquè els grups s’ataquin. Això és un saló de plens, no un pavelló per fer mítings». Martí s’ha preguntat si ja ha començat la precampanya de les eleccions autonòmiques catalanes. «Ens hi estem jugant el mandat», ha advertit el president del grup d’ERC, Ernest Maragall, sobre la necessitat d’accedir als recursos del superàvit.

Notícies relacionades

Collboni i ERC pacten 20 milions per a projectes de proximitat

La treballadora de la neteja va morir per un cop al desplomar-se

Com explica Martí, aquest any es podrà salvar l’ús dels 165 milions de romanent perquè ja hi ha un pressupost aprovat que pot generar un dèficit. Aquest dèficit es recuperaria en funció del romanent existent, els citats 165 milions, de manera que es pot inflar la inversió explicant que el coixí servirà per afrontar l’excés. Però la maniobra, remarca el regidor de Pressupostos, ja no serà viable el 2021, perquè els ajuntaments no poden aprovar pressuposats que no es corresponguin amb la realitat de les seves finances, l’interventor no ho permetria.

Modificació pressupostària

Ja dins del ple ordinari posterior, el front comú desdibuixat ha tornat, i amb un to més amistós, a debatre i aprovar, amb l’abstenció de JxCat, ERC i Ciutadans, una modificació pressupostària per constituir un fons econòmic de 90 milions d’euros a fi de dedicar-los a la recuperació de la ciutat després de la crisi de la Covid-19. En concret, a emergència social, la reactivació econòmica, la reactivació del sector de la cultura i la transformació de la ciutat per adaptar-la a la nova mobilitat. Segons un càlcul aproximat, Barcelona xifra en 300 milions els recursos perduts per la crisi sanitària.