Un museu de 9x13 centímetres

L’Antoine, de 5 anys, havia dedicat molt temps a la seva maqueta. Amb les seves manetes va construir un edifici de paper, arbres i un planeta fet amb una bola, tot petitó perquè cabés en una caixa de 9x13 centímetres. El juny passat, aquesta i altres maquetes fetes per nens i nenes es van col·locar en diversos punts del barri de Gràcia de Barcelona, en els buits de les façanes on antigament hi havia les claus de pas de l’aigua dels edificis. La de l’Antoine era en el número 45 del carrer de Torrijos. Abans d’una setmana algú es va emportar la seva Ciutat de Mercuri.

«En aquest mateix punt ja n’havia desaparegut una altra abans –es lamenta Noemí Batllori, que està darrere d’El Museu Més Petit del Món–. Com més gent conegui la iniciativa i sàpiga que està pensada i feta per nens, suposo que deixaran d’emportar-se-les».

Aquests dies els petits construeixen les seves noves obres al Taller de Maquetes del carrer de la Virtut (també obert als adults), però ara es resisteixen a deixar-les al carrer i prefereixen emportar-se-les a casa. No obstant, en queden moltes per admirar i fins i tot existeix un mapa per localitzar-les.

Filla i neta de ceramistes, la Noemí va estudiar l’especialitat en Motlles i Maquetes, que ja no existeix, a l’escola La Llotja. Quan era petita s’entretenia fent reproduccions a escala amb cartolina i, després dels dubtes propis de l’adolescència, va ser el seu pare qui la va animar a estudiar el que li agradava: «Si t’agrada el que fas, et guanyaràs la vida», li va aconsellar.

«Construir ho cura tot»

Fer maquetes a mà en l’era de les impressores 3D dona el just per viure, però sobretot dona «molta satisfacció». «Vas més a poc a poc, estàs més atenta, dones importància a les petites coses... –enumera aquesta artesana. Quan acabes sents una satisfacció que jo no tinc amb la tècnica». Un dels seus lemes és: «Construir ho cura tot».

La idea d’aquest museu lil·liputenc va sorgir la tardor passada com un joc amb la seva filla Gala, que solia entretenir-se amagant coses amb una amiga darrere la porteta que tapava l’antiga clau de pas de l’aigua a la façana del taller. La Noemí va proposar a la seva filla fer alguna cosa en aquell petit espai i, com que la Gala estava estudiant els planetes a classe, van decidir representar-los amb boles de porexpan i col·locar-los en el buit.

«¿Quin títol li posem?», va preguntar la mare. «Entra en l’univers», va ser la poètica resposta de la filla. D’aquesta manera va néixer el projecte d’aquestes portes que s’obren a un museu meravellós. «Són a un metro de terra i a aquesta altura els nens ho veuen tot –apunta la Noemí–. És realment el seu univers».

Notícies relacionades

Un any de ‘groc Colau’

Mor a Barcelona l’estilista Raffel Pagès

Els amics de la Gala es van entusiasmar amb la idea i d’allà van sorgir els tallers. A la iniciativa de mare i filla s’hi va unir també el pare, el Wladimir, que va dissenyar la part gràfica. Des d’aleshores s’han construït una trentena de maquetes i la idea és acabar fent un catàleg, com en els grans museus, on els nens siguin protagonistes de l’art i no mers espectadors.

Però el Taller de Maquetes no és només la seu d’El Museu Més Petit del Món, també és el quiròfan de L’Hospital de Joguines. A mitja entrevista, algú porta a reparar un antic cotxe Buick en miniatura. «Jo hi jugava quan era petit, el meu fill el va espatllar i ara vull arreglar-lo per al meu net –explica el seu amo–. ¿Podran arreglar-lo?». A la Noemí se li eixampla el somriure: «La gent em deixa una part de la seva vida al taller».