«La ciutat del pinta i acoloreix»

Enfadats i preocupats. Així té l’ajuntament en general (i l’alcaldessa, Ada Colau, en particular) els empresaris de Barcelona. O almenys els que aquest dimecres s’han reunit convocats per Foment del Treball en un acte per parlar de mobilitat urbana. Exactament, per debatre –o deixar malament– el pla que ha posat en marxa el consistori «amb nocturnitat, traïdoria i aprofitant el confinament», segons els presents, per guanyar espai als carrers per a vianants i bicicletes en detriment del cotxe. 

La proposta municipal «imposada unilateralment» i «sense diàleg ni consens» no només ha deixat Barcelona com «la ciutat del pinta i acoloreix» amb vies esquitxades de «blau, groc, pics, ratlles i combinacions que ningú sap què signifiquen», segons el parer de Mar Alarcón, vicepresidenta de la patronal; sinó que, a més, la iniciativa pot afectar «molt negativament l’economia» i comportar «la pèrdua de 50.000 llocs de treball». Paraula de Josep Sánchez Llibre, president de Foment. 

Fals debat excloent

L’acte va reunir representants de 40 organitzacions que suposen més del 80% de l’activitat dels sectors comercial, turístic, mobilitat i automoció, i donen feina directa a més de 200.000 persones. I tots han compartit la mateixa exigència (per moments súplica): «Alcaldesa rectifiqui i pacti». No en va els presents han acusat Colau de practicar una política de mobilitat «ideològica, obsessiva i sectària». I l’han culpat per no atendre les demandes de diàleg per arribar a un acord que permeti una mobilitat sostenible sense penalitzar l’activitat econòmica: «No és cert el debat excloent entre economia o sostenibilitat», segons Roger Gaspa, president de Foment Comerç. 

La patronal demana revertir les mesures ja adoptades i suspendre les anunciades per a l’octubre (més talls de trànsit i restriccions), a més de «no criminalitzar arbitràriament el vehicle privat» i obrir una taula de diàleg a fi d’«arribar a un consens amb el sector i definir un full de ruta a implantar en els pròxims anys». El contrari pot significar condemnar a mort una economia ja molt afectada per la crisi de la Covid. 

Així, el comerç, per exemple, veu impossible salvar la campanya de Nadal (essencial per a la supervivència de molts establiments) si s’hi prohibeix la circulació del vehicle privat, ja que el 57% de les vendes tenen com a client final els residents de l’àrea metropolitana que accedeixen al centre de Barcelona amb cotxe. O el sector dels autocars, ara totalment inactiu per la falta de turisme, no veu com salvar la negativa d’accedir fins a la destinació final amb els clients i haver de pagar una taxa per utilitzar l’anomenada zona blava bus, aparcament que ni vol ni facilita el treball.

«Plou sobre mullat»

Notícies relacionades

El gimnàs Sant Pau i 36 pisos socials estaran llestos en dos anys

Gerardo Lertxundi: "La connexió per la Diagonal també es pot fer amb bus si li dones prioritat"

L’imperatiu de la zona de les baixes emissions tampoc hi ajuda. Ningú està en contra d’un aire més saludable, però reclamen una moratòria més llarga per poder adequar la flota de vehicles industrials. I així un llarg etcètera de peticions que la patronal demana poder negociar i pactar. Una cosa que de moment denuncia no haver aconseguit «No ha sigut possible que l’alcaldessa Colau ens rebi malgrat la nostra insistència».

No ho tenen fàcil. Sobre això ha alertat Jordi Mestre, president del Gremi d’Hotels de Barcelona. Per a ells  «plou sobre mullat». Allà hi ha el Peuat (el pla de regulació dels allotjaments hotelers), que Colau «ha tardat cinc anys a estar disposada a revisar-lo». «Si t’agrada, bé; i si no, també. I segons qui el planteja, fins i tot millor si no t’agrada». Així estan les coses i la mobilitat a Barcelona.