06 jul 2020

Anar al contingut

TROBADES EN LA PRIMERA FASE

Barcelona surt en massa a prendre una canya de nit

Fins a dues hores i mitja d'espera per aconseguir una taula en una de les 5.500 terrasses reobertes a la ciutat

«Ingresso el mateix per mitja terrassa que quan estava sencera i amb l'interior obert», diu l'amo d'un bar

Toni Sust

Barcelona surt en massa a prendre una canya de nit

Manu Mitru

El grup arriba al bar i demana taula. La terrassa és plena, són les deu de la nit. Totes les taules i bancs de l’entorn estan ocupats, fins i tot la vorera, perquè la massa espera torn per prendre’s la cervesa: fa tres dies que està permès seure en una de les 5.500 terrasses de la ciutat que tornen a estar disponibles després de mesos de clausura. Disposen de més espai però de la meitat de l’aforament anterior.

El cas és que el responsable del bar rep el grup i els diu: «Nois, hi ha dues hores d’espera per a una taula». Fins a dues hores i mitja, precisa. És el bar 55, al passeig de Sant Joan, molt freqüentat ja habitualment. Però aquest dimecres semblava dissabte.

Col·legis i terrasses

Malgrat que aquests dies circulen comentaris propis del tuitaire que tots portem dins de l’estil és intolerable que reobrin les terrasses i no les escoles, la cara de satisfacció del ciutadà per tornar a una taula al carrer és impagable, un alleujament necessari després del confinament Això sí, sense entrar en disputes, ja que en general a les terrasses s’asseuen adults, però es pot comentar que un passeig nocturn per les terrasses i places de Gràcia i l’Eixample deixa dues coses clares: distància social, la justa. De mascaretes, molt poques.

A les 21.15 d’aquest dimecres les taules del bar Cadaqués, a la plaça de la Vila de Gràcia, estan totes ocupades. Són cinc de les 10 habituals. El cambrer diu que al principi de setmana, quan van reobrir, encara hi havia més expectació. La terrassa contigua, del bar Amélie, també està al màxim. A la plaça, poca gent asseguda a terra: alguns beuen als bancs, però en ocasions la Guàrdia Urbana intervé per evitar-ho.

Terrassa al carrer d’Enrique Granados de Barcelona / MANU MITRU

No és un tema menor per a diversos propietaris de bars de la zona, que es queixen que quan van reobrir van topar que l’autoritat els impedia vendre cerveses a transeünts que se les emportessin, ja que no poden entrar a consumir-les. Asseguren que aquest rígid control no s’ha exercit en el cas d’altres comerços d’alimentació que també venen alcohol. Un alcohol que en teoria es compra per emportar, però res impedeix que s’acabi consumint al carrer. «És que en aquests comerços tenen obridors i vasos a la vista per als clients», assenyalen.

Desallotjament a la plaça del Sol

A cada plaça hi ha agents. A la del Sol hi va haver un desallotjament dilluns: semblaven les festes de Gràcia, tot i que amb grupets disseminats per terra. Aquest dimecres, aquesta plaça era buida a la part central: un cotxe de la Guàrdia Urbana n’ha pres el centre. Als laterals de la plaça del Sol, cal esquivar la gent per caminar. A la plaça de la Revolució, menys gent. A la Virreina, gairebé ningú.

Les franges horàries s’estan desdibuixant des que va arribar la fase 1, malgrat que continuen vigents. En teoria, els nens poden sortir fins a les set de la tarda, però sobre les 10 de la nit es veu mares i pares amb els fills a peu o amb bicicleta.

Passeig de Gràcia, el desert

El furor amb què els barcelonins acudeixen a les terrasses té els seus efectes. Ho explica l’amo d’un bar de l’Eixample que requereix l’anonimat: «Estic ingressant per mitja terrassa el mateix que ingressava abans de la crisi del coronavirus per la terrassa sencera i amb l’interior obert».

‘Botellón’ a la plaça del Sol, dilluns, minuts abans que la Guàrdia Urbana la desallotgés. / FERRAN NADEU

El recorregut per Gràcia i l’Eixample delata que no només les terrasses amb més capacitat atreuen la gent. Allà on hi ha dues taules, estan ocupades. No obstant, queden espais desèrtics a la ciutat. Entre ells, destaca el passeig de Gràcia, ple de botigues pensades per a turistes. I com que no hi ha turistes, allò sembla un cementiri. Des d’Aragó fins a Diagonal, ningú a les 11 de la nit. Ni una terrassa oberta.

A aquella hora, a Gràcia, les places es buiden, però molt lentament. És l’hora en què els bars han de deixar de servir, tot i que les terrasses no tanquen fins a mitjanit, o l’una de la matinada els divendres i dissabtes. I sí: els nens encara no han tornat a l’escola, però els pares, o almenys els germans grans, han sortit a prendre una canya.